dilluns, 31 de desembre del 2012

Que no s'apagui la flama: Un conte com a desig pel 2013


No sabrem mai si és real o si només va passar en la potent imaginació del Cesc. Estava sopant a casa i va quedar embadalit amb les 4 espelmes que cremaven damunt la taula. La mare durant les vacances del Nadal les encenia cada vespre. Al Cesc li agradava veure-les enceses i s'hi encantava i deixava anar el seu pensament.De sobte, va sentir que les espelmes parlaven entre elles. La primera va dir:



- Jo sóc la FEINA,...ja ningú no creu en mi, els qui en tenen tenen por de perdre-la i els qui no en tenen pensen que mai més tornaran a treballar. No té sentit que segueixi encesa.
Dit això, l'espelma es va apagar......el Cesc no s'ho podia creure....
La segona espelma va agafar la paraula
- Sóc la SENZILLESA. Represento les petites coses, aquelles que no valen diners, els instants bonics, un somriure, un petó......Tohom està tant amoïnat que em sembla que ningú no veu la meva flama....No vull seguir cremant.
Va acabar de pronunciar aquestes paraules i també és va apagar. El Cesc no només estava astorat sinó també trist davant del que estava escoltant i veient.
Hi havia encara dues espelmes enceses. El Cesc va mirar ràpidament la tercera que no va trigar a parlar:
- Sóc la IL.LUSIÓ. Ens aquests darrers anys quan cremo, em sento ingènua....i tothom diu que en el 2013 no té cap sentit que segueixi encesa. Així que avui que acaba el 2012, em rendeixo.
Dit això, la Il.lusió també es va apagar.
Al Cesc li queien les llàgrimes. Va passar la mirada a la quarta espelma, amb ulls de por i el cor encongit. Al cap de pocs segons va sentir: 
- No pateixis Cesc, jo sóc L'ESPERANÇA.....mentre jo tingui flama, podrem encendre les altres.
Amb els ulls brillants el Cesc les va tornar a encendre....


Que no s'apagui la nostra flama i que aquesta sigui l'eina que ens permeti encendre,n algunes que veiem apagades.......
Maria Batet


* aquest conte és una adaptació d'un que he llegit del llibre  Si us Plau de l'Editorial Claret

dijous, 20 de desembre del 2012

Entrenats per ser més emprenedors


En les darreres setmanes he tingut una de les experiències més boniques des de que em dedico a acompanyar emprenedors. L'Aida, l'Almudena, el David, el Daniel, la Mariona, la Marta, el Jordi i la Sònia, un grup de joves del Vallès Occidental, han demostrat, que efectivament, l'emprenedoria es pot entrenar. Van venir amb una idea d'algun possible projecte a tirar endavant. No sabem, ni ells, ni jo si acabaran essent empresaris, però, dit per ells mateixos, avui, són ja més emprenedors.

Foto: Entrenats per ser més emprenedors
Una de les experiències més boniques que he tingut
http://mariabatet.blogspot.com.es/Han après a posar sobre el paper les seves idees, han après a ordenar-les, a explicar què és allò que els fa diferents i únics i que els permet afrontar amb seguretat l'enorme futur que se'ls presenta davant seu. Han après a construir i a comunicar un projecte a partir dels seus propis pensaments i dels que el grup els ha facilitat. 
No hem fet volar coloms, sabem de la dificultat del moment, però amb 18, 19 i 20 i pocs anys, han de poder tenir a l'abast eines per mirar amb valentia el seu esedevenidor.
En una bonica sala del casal de joves de Palau de Plegamans i organitzat pel COPEVO, hem compartit somnis i realitats.

Una experiència que demostra moltes coses:

1- que l'educació, quan parteix de la necessitat real que manifesta el que vol aprendre, té una potència extraordinària, perquè esdevé útil.
2- que quan en un grup es crea un clima en que tothom pot dir les seves idees i els altres les acullen de forma constructiva i les enriqueixen, la potència de pensament de cadascun dels seus membres, es multiplica.
3- que quan hi ha projecte, hi ha vida, hi il.lusió, hi ha esperança, hi ha futur.
4- que quan eduquem des del coneixement, però sobretot des del convenciment, la comunicació flueix

No hauríem volgut que aquesta experiència hagués acabat. Potser no és gaire professional el que escric, però realment aquests joves m'han emocionat!

Aida, Almudena, David, Daniel, Mariona, Marta, Jordi, Sònia, sou uns grans emprenedors, ho teniu tot per tirar endavant! Gràcies per demostrar-nos que és possible!

diumenge, 2 de desembre del 2012

Lectura per la reflexió. Equivocar l'objectiu


EQUIVOCAR L’OBJECTIU

 * aquest conte està extret del llibre de la Bruíxola Interior d'Àlex Rovira.

Una vegada un executiu anava passejant per una bonica platja vestit amb els seus pantalons curts, de marca, les seves ulleres de sol (també de marca), el seu polo, el seu rellotge (caríssim) i la seva gorra i el seu mòbil.
Eren les dues del migdia quan es va trobar un pescador que feliçment recollia les seves xarxes plenes de Peix i amarrava la seva petita barqueta. L’executiu se li va acostar…

-        Perdoni, però l’he vist arribar amb la barca i descarregar el Peix….No és molt d’hora per tornar a casa?

El pescador se’l va mirar de reüll i va somriure mentre recollia les seves xarxes:

-         D’hora? Per què ho diu?, de fet jo avui ja he acabat la meva jornada de treball i he pescat el que necessito.
-         Ja ha acabat avui de treballar? A les dues del migdia? ¿com és possible?- va dir incrèdul, l’executiu….

El pescador sorprès per la pregunta li respon:

-         Miri, jo em llevo al matí cap a les nou, esmorzo amb la meva dona i els meus fills, els acompanyo a l’escola i cap allà a les deu, pujo a la barca, surto a pescar i feinejo durant quatre hores i a les dues estic de tornada. Amb el que n’obtinc en aquestes quatre hores en tinc prou perquè visquem la meva família i jo, sense que ens sobri res, però feliçment. Després vaig a casa, tranquil·lament, faig la migdiada, vaig a buscar els nens a escola amb la meva dona, passegem i xerrem amb els amics, tornem a cas, sopem i ens n’anem a dormir feliços.

L’executiu va intervenir portat per una irrefrenable necessitat de fer de consultor del pescador:

-         Veurà, si m’ho permet, li diré que està vostè cometent un greu error en la gestió del negoci i el “cost d’oportunitat” que està pagant, és sense cap  dubte, excessivament alt; està vostè renunciant a una gran quantitat d’ingressos.
El pescador se’l mirava amb cara de circumstàncies, mostrant un somriure “socarron” i sense entendre exactament on volia anar a parar aquell home de poc més de trenta anys, ni perquè de sobte li donava aquells consells que no havia escoltat mai a la seva vida.

 I l’executiu va seguir:
- Podria treure moltíssim més rendiment de la seva barca si treballés més hores, per exemple, des de les vuit del matí fins a les deu de la nit.

El pescador aleshores es va encongir d’espatlles i li va dir:
-         I això, per què?
-         Com que per què? Obtindria com a poc, el triple de peix! O és que no ha sentit parlar mai de les economies d’escala?...En fi, vull dir que amb els ingressos obtinguts per tal quantitat de peix, aviat, en menys d’un any, podria comprar una altra barca, molt més gran, i contractar un patró....
El pescador va tornar a intervenir:
-         Un altre barca? I per què vull jo una altra barca i a més un patró?
-         Que per a què ho vol? No ho veu? No s’adona de que amb la suma del es dues barques i dotze hores de pesca per barca podria comprar unes altres dues barques més en un termini de temps relativament curt? Potser dintre de dos anys ja tindria quatre barques, molt més peix cada dia i molts més diners obtinguts per la pesca diària.
 I el pescador va tornar a preguntar;

-         Però i tot això, per a què?

-         Home! Però que està cec?. Per què aleshores, al cap d’uns 20 anys i reinvertint tot el que haurà obtingut, tindria una flota d’unes vuitanta barques, repeteixo, vuitanta barques!. Que a més, serien deu vegades més grans que la petita barca que té avui.

I de nou,rient, pregunta el pescador:

-         I per què vull jo tot això?

I l’executiu, desconcertat per la pregunta i gesticulant exageradament li diu:

-         Com es nota que vostè no és emprenedor, ni té visió empresarial ni estratègica, ni res de res! No s’adona que amb totes aquestes barques tindria patrimoni suficient i tranquil·litat econòmica com per llevar-se tranquil·lament al matí, cap allà a les 9, esmorzar amb la seva dona i els seus fills, portar-los a escola, sortir a pescar per plaer cap allà a les 10 i només durant quatre hores i tornar a dinar a casa i fer la migdiada?