Ahir dissabte, en el marc d'un curs a Vilanova amb mestres de les escoles l'Aragai, Santa Teresa de Jesús i la Ginesta vam poder reflexionar sobre el tema de l'optimisme. Deiem que hem d'estar atents per detectar com els més petits s'expliquen a ells mateixos les causes d'allò que no els surt prou bé. No és el mateix dir "no sé dibuixar" que dir " aquest dibuix no m'ha sortit bé". Ajudem-nos a explicar les situacions de forma que siguin modificables, transitòries i locals, en comptes de permanents, no modificables i globals.
"Sóc un desordenat", o "sóc un desastre en educació física", són exemples d'expressions que porten als infants a explicar el seu comportament d'una forma que deixa poc marge a l'esmena, per descomptat és una explicació gens optimista d'una situació.
El nostre llenguatge determina el nostre pensament i la nostra emoció. Siguem-ne conscients i ajudem-los...amb mestres formats i motivats (com els d'ahir), es pot avançar tant......
El projecte d'emprenaduria que vàrem desenvolupar el curs passat no només va permetre a cada nen descobrir que era capaç de moltes coses sinó que també ens va ajudar a acceptar allò que no ens surt tan bé d'una manera natural. Com???? Cada alumne va descobrir que era bo en alguna cosa i a més va descobrir que allò que ell sabia fer molt bé era necessari per complir un objectiu comú; tothom aportava alguna cosa. Ens vam trobar qué s'havia generat un ambient en el que els nens i nenes havien perdut la por a exterioritzar allò que no sabien fer molt bé perquè automàticament explicaven el que sí podien fer molt bé. El fet de sentir-se capaços de fer molt bé alguna cosa els feia sentir capaços d'ensenyar als altres i a la vegada, això millorava la capacitat d'apropar-se als seus companys per aprendre d'ells.
ResponEliminaUn primer pas per formar persones optimistes és ajudar als nens a no tenir por...
Alicia Cañabate - Escola Montseny