En el marc d’un curs de formació ocupacional a Mollet del Vallès, amb un grup de 17 persones que estan estudiant anglès i que porten alguns mesos, i d’altres anys a l’atur, reflexionem sobre alguns aspectes bàsics a l’hora de tornar a treballar.
Plantejar-se objectius entremitjos abans d’aconseguir l’objectiu final de trobar feina, observar-nos a nosaltres mateixos, observar l’entorn que ens envolta, ser imaginatius i curiosos i planificar l’objectiu de treballar de nou vol dir actuar com ho faria un emprenedor....l’empresa que tenim entre mans és crear o trobar una feina.
Des d’aquest punt de vista volíem conèixer com han tirat endavant persones del mateix municipi, exemples de veïns i veïnes que simplement han lluitat i se n’han sortit.
I vam conèixer la Rosa. Ella tenia un lloc de treball fixe a Emfo. Un càncer crònic la va obligar a plegar...però el seu esperit de lluita i la seva ment inquieta es resistia a pensar que s’havia acabat la seva vida laboral.
Col·laborant a la biblioteca escolar de l'escola del seu fill, es va introduir en el món dels contacontes. La biblioteca escolar li va fer descobrir les biblioteques especialitzades en literatura infantil i juvenil i que alhora fan cursos de formació. De la curiositat al projecte i del projecte a la realitat actual, ara fa de contacontes amb uns objectius clars, foment de la lectura mitjançant els contes, dirigits a uns nens que estan sobrealimentats audiovisualment i que han perdut el plaer d'escoltar històries, imaginant ells mateixos les imatges. Un projecte de feina que necessita una formació constant. Primer consell.
Ens explicava que formació també es observar les persones que ja tenen experiència, i aprendre una mica de casdascuna, i alhora adaptar-ho al nostre tarannà, fer el nostre propi projecte a mida.
La vida és com anar en bicicleta, has de pedalar i pedalar, si la pujada costa, baixa i empeny la bici, després ja vindrà la baixadeta, però no paris, si pares, caus!!!! Quan ens deia aquestes sàvies paraules es va fer un silenci respectuós....Segon consell.
La Rosa ha fet un projecte a la seva mida, li permet fer allò que més li agrada i al ritme que el seu cos li permet.
La malaltia li va ensenyar a lluitar pel seu projecte. Ens deia que si no hagués trobat aquest camí el seu futur estava escrit: ”Senyora de 50 anys i malalta.....el destí l’hauria portat a no tornar a treballar mai més a la vida”
No s’hi va resignar, treball, feina ben feta i preparació....”fer-ho bé”, “l’opció de fer-ho malament, per a mi no existeix” ens deia....Tercer consell.
Ens va convèncer de que emprendre és viure, simplement....i ens va convèncer veure-la i sentir-la, algú podria pensar que va ser el polsim màgic que ens va tirar abans d’explicar-nos un bonic conte. No va ser la màgia, va ser la il·lusió, la seva il·lusió!
Gràcies Rosa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada