Les dues orquídies de casa han tret flor després d'un any. Un any quasibé inactives amb petits símptomes de que l'aigua, el sol, les paraules, la companyia, aquestes petites coses, els han fet bé. Les seves arrels visibles i les fulles vigoroses em donaven a entrendre que potser acabaria florint. En veure despuntar la branca que acabarà traient pozelles i després flors, em va fer pensar en el valor de paciència. La mateixa paciència que necessitem per veure florir els nostres projectes.
La paciència és la virtut de l'espera diu F. Torralba, però no pas una espera passiva sinó una espera que requereix la cura del projecte. Saber conviure amb l'espera és un aprenentatge que costa, i a un emprenedor encara li costa una mica més. Tenim una idea, l'escrivim, li donem forma i la donem a conèixer. Voldríem que el retorn fos immediat, voldríem saber que allò que hem ideat agrada, i algú està disposat a escoltar-ho i si pot ser, a pagar-ne el seu preu. Ens hem acostumat a la immediatesa i aquesta no alimenta la paciència. Escrivim a Facebook i de seguida veiem si allò que hem penjat agrada o no, els nostres amics ens ho fan saber d'immediat; per no parlar de twitter, un RT ens indica en pocs minuts l'acceptació d'allò que hem explicat. Aquest ritme accelerat contrasta amb el ritme natural del creixement d'una orquídea i el ritme natural de maduració d'una idea i d'un projecte.
Ens diu Torralba que la paciència es pot aprendre, que l'excusa del caràcter no és argument sinó pretexte. La paciència, diu ell, és un camp de treball, un terreny que es guanya, dia a dia, amb esforç.
El valor de la paciència és un dels més necessaris per engegar i tirar endavant un projecte, com ho és també per la cura d'una flor, l'educació d'un infant o qualsevol tasca que necessiti saber gestionar un temps natural d'espera.
"Només qui té cura lentament de les plantes i dels arbres en pot veure la seva bellesa" Rabindranat Tagore.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada