La imatge més fotografiada és, possiblement la
de l’esportista que mira el seu or, plata o bronze i el llueix somrient a les càmeres
que l’imortalitzen.
Tots els qui hem participat d’aquests jocs,
encara que sigui a milers de km de distància i des de la pantalla d’un
televisor, ens hem endut algun triomf, algun aprenentatge.
Pocs esdeveniments encarnen, com les Olimpíades
tantes i tantes lliçons, ja no d’esport, sinó de vida.
Per a tots aquells que vulgui tirar endavant
un projecte:
TEMPS: Olimpiada és el temps que va des de la
celebració d’uns jocs fins a la inaugració dels següents. 4 anys de treball i
entrenament, per cap baix per tornar a mostrar al món el resultat de la
tenacitat de l’esforç. Temps és el que necessita qualsevol propòsit per
reeixir, temps d’entrenament i treball.
COMPETÈNCIA: hem vist competir delegacions
nacionals entre elles, però hem vist la més sublim de les competències, aquella
que ens fa millors, la que posa en el punt de mira la pròpia fita. L’alegria
dels esportistes quan superen la seva pròpia marca, la competència amb un mateix per ser cada dia
millor. Un projecte ens fa millors quan aconseguim superar cada dia la nostra
pròpia fita.
LITÚRGIA: Els jocs estan carregats de
simbolismes, de litúrgies que expressen millor que qualsevol paraula el seu
significat....músiques, himnes, banderes, logotips, marques, rituals, pòdiums,
....Les litúrgies ens donen seguretat, ens aferren al projecte, donen
personalitat, construeixen marca. Cadascun dels nostres projectes hauria de
tenir unes litúrgies que el acompanyin i alhora els identifiquen. Les litúrgies
fan perdurables els propòsits.
DETALLS: Davant les mostres constants de
perfecció que hem pogut delectar en esports com la gimnàstica, els exercicis de
pilota, la sincronitzada i tants d’altres, els petits detalls fan que un
exercici sigui mereixedor d’unes centèsimes que portin l’esportista al triomf o
a la derrota. El detall de la feina ben feta, el rigor i la minuciositat que de
vegades ens falta per deixar la feina ben feta, la importància de la centèsima.
FAVORIT: En cada disciplina hi havia un
favorit, que no sempre ha estat el guanyador. El “contrapronòstic” dóna valor a
aquells que no han deixat de perseguir el seu objectiu, malgrat tot apuntava
que no eren mereixedors d’arribar al final. El “contrapronòstic” és l’expressió
de l’esperança del que lluita.
ESCALFOR: L’escalfor d’una graderia, d’un
crit, d’un entrenador, d’una mare, d’un fill,.....és l’acompanyament que tots
necessitem per fer créixer un somni, per avançar en els nostres objectius.
RESPECTE: S’acaba una cursa, una competició i
els contrincants s’abracen i reconeixen la victòria del guanyador. És bonic
aquest símbol, malgrat a la vida no sigui el més habitual.
LLÀGRIMES: Mostren tant l’alegria com la
tristesa, l’orgull o la ràbia, el desencís com la il·lusió. Se n’han vessat
tantes a Londres.....
VALORS: l’olimpisme encarna els valors que ens
impulsen a emprendre les més grans fites: el respecte, el treball, l’esforç, la
dedicació, el compromís, la integració, el companyerisme, l’autocontrol, l’esperit
de sacrifici, la disciplina, l’ànsia de superació, la confiança i la capacitat
de superar l’adversitat....tot gira al voltant d’aquests valors.
VICTÒRIA I DERROTA Possiblement els Jocs
representen la sublimació de la victòria, però en el medaller que m’emporto d’aquests
jocs, reconec en cada derrota, la grandesa de l’esport, d’aquells que posen
esforç en les seves fites perquè la victòria resideix dintre seu.
Potser aquest post ha quedat massa ensucrat i
dolç. No he mencionat gairebé cap contravalor que acompanya un esdeveniment d’aquest
tipus. Reconec que m’he deixat endur,
per la cara més bonica i fàcil....ben mirat, ja hi haurà qui sabrà desgranar
millor que jo la cara més fosca d’aquests Jocs. A casa, hem disfrutat d’aquests
moments, i al capdavall aquest és un petit detall ben important!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada