diumenge, 2 de desembre de 2012

Lectura per la reflexió. Equivocar l'objectiu


EQUIVOCAR L’OBJECTIU

 * aquest conte està extret del llibre de la Bruíxola Interior d'Àlex Rovira.

Una vegada un executiu anava passejant per una bonica platja vestit amb els seus pantalons curts, de marca, les seves ulleres de sol (també de marca), el seu polo, el seu rellotge (caríssim) i la seva gorra i el seu mòbil.
Eren les dues del migdia quan es va trobar un pescador que feliçment recollia les seves xarxes plenes de Peix i amarrava la seva petita barqueta. L’executiu se li va acostar…

-        Perdoni, però l’he vist arribar amb la barca i descarregar el Peix….No és molt d’hora per tornar a casa?

El pescador se’l va mirar de reüll i va somriure mentre recollia les seves xarxes:

-         D’hora? Per què ho diu?, de fet jo avui ja he acabat la meva jornada de treball i he pescat el que necessito.
-         Ja ha acabat avui de treballar? A les dues del migdia? ¿com és possible?- va dir incrèdul, l’executiu….

El pescador sorprès per la pregunta li respon:

-         Miri, jo em llevo al matí cap a les nou, esmorzo amb la meva dona i els meus fills, els acompanyo a l’escola i cap allà a les deu, pujo a la barca, surto a pescar i feinejo durant quatre hores i a les dues estic de tornada. Amb el que n’obtinc en aquestes quatre hores en tinc prou perquè visquem la meva família i jo, sense que ens sobri res, però feliçment. Després vaig a casa, tranquil·lament, faig la migdiada, vaig a buscar els nens a escola amb la meva dona, passegem i xerrem amb els amics, tornem a cas, sopem i ens n’anem a dormir feliços.

L’executiu va intervenir portat per una irrefrenable necessitat de fer de consultor del pescador:

-         Veurà, si m’ho permet, li diré que està vostè cometent un greu error en la gestió del negoci i el “cost d’oportunitat” que està pagant, és sense cap  dubte, excessivament alt; està vostè renunciant a una gran quantitat d’ingressos.
El pescador se’l mirava amb cara de circumstàncies, mostrant un somriure “socarron” i sense entendre exactament on volia anar a parar aquell home de poc més de trenta anys, ni perquè de sobte li donava aquells consells que no havia escoltat mai a la seva vida.

 I l’executiu va seguir:
- Podria treure moltíssim més rendiment de la seva barca si treballés més hores, per exemple, des de les vuit del matí fins a les deu de la nit.

El pescador aleshores es va encongir d’espatlles i li va dir:
-         I això, per què?
-         Com que per què? Obtindria com a poc, el triple de peix! O és que no ha sentit parlar mai de les economies d’escala?...En fi, vull dir que amb els ingressos obtinguts per tal quantitat de peix, aviat, en menys d’un any, podria comprar una altra barca, molt més gran, i contractar un patró....
El pescador va tornar a intervenir:
-         Un altre barca? I per què vull jo una altra barca i a més un patró?
-         Que per a què ho vol? No ho veu? No s’adona de que amb la suma del es dues barques i dotze hores de pesca per barca podria comprar unes altres dues barques més en un termini de temps relativament curt? Potser dintre de dos anys ja tindria quatre barques, molt més peix cada dia i molts més diners obtinguts per la pesca diària.
 I el pescador va tornar a preguntar;

-         Però i tot això, per a què?

-         Home! Però que està cec?. Per què aleshores, al cap d’uns 20 anys i reinvertint tot el que haurà obtingut, tindria una flota d’unes vuitanta barques, repeteixo, vuitanta barques!. Que a més, serien deu vegades més grans que la petita barca que té avui.

I de nou,rient, pregunta el pescador:

-         I per què vull jo tot això?

I l’executiu, desconcertat per la pregunta i gesticulant exageradament li diu:

-         Com es nota que vostè no és emprenedor, ni té visió empresarial ni estratègica, ni res de res! No s’adona que amb totes aquestes barques tindria patrimoni suficient i tranquil·litat econòmica com per llevar-se tranquil·lament al matí, cap allà a les 9, esmorzar amb la seva dona i els seus fills, portar-los a escola, sortir a pescar per plaer cap allà a les 10 i només durant quatre hores i tornar a dinar a casa i fer la migdiada?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada