La força de la il.lusió

M'aturo un moment per fer balanç de les darreres recents i intentses setmanes. He tingut la sort i oportunitat de poder compartir la meva visió de l'emprenedoria amb col.lectius ben diversos. Joves de Torelló i de Viladecans, un bon nombre de persones que treballen directament en l'educació a Cervera i d'altres que estan estudiant a la Universitat Internacional de Catalunya per treballar-hi, també a Viladecans i a les escoles Pare Manyanet, pares i mares de nens i nenes d'infantil i primària de l'Escola Pia de Terrassa i de l'escola Sant Josep de Tàrrega, professionals que acompanyen persones amb alguna discapacitat a la Fundació Prodis de Terrassa, i tot l'equip de treballadors i treballadores de l'empresa Rius i Rius de Vilafranca.

Aparentment poca cosa tenen en comú uns col.lectius i d'altres, però en canvi, davant una reflexió conjunta sobre la necessitat del moment de tenir iniciativa, de tenir idees, d'intentar noves maneres d'avançar en la difícil situació del moment, apareix, practicament en la totalitat de les persones amb qui hem compartit aquests moments, la IL.LUSIÓ.

Pels joves la il.lusió s'ha de traduir en VEURE QUE EL SEU FUTUR ÉS TAMBÉ A LES SEVES MANS. I que ells tenen CAPACITAT DE CONSTRUIR aquest futur. Pels professionals de l'educació, la IL.LUSIÓ ve d'entendre que, malgrat l'afectació que en el seu sector està tenint la situació econòmica del moment, és un moment extraordinari per aprendre noves metodologies de treball que ajudin els educands a tenir una visió possibilista del seu futur. Pels futurs mestres, aquest aprenentatge resulta cabdal.

Però també els pares i mares dels més petits entenen que sempre els seus fills poden MILLORAR, si tota  la "tribu" (en paraules de l'aforisme africà utilitzat per JA Marina) acompanya el seu procés de creixement, maduració i aprenentatge. Entendre l'educació com a l'obertura d'un món de POSSIBILITATS, és un fet que sense cap dubte ,IL.LUSIONA.

I també l'atent col.lectiu de treballadors/es de PRODIS, que en aquest dissabte de març s'aturen per mirar endavant ,mirant d'entendre el que els queda enrere, la IL.LUSIÓ esdevé l'eina imprescindible per acompanyar persones amb tanta dificultat com atén la seva entitat. Intentar noves maneres de resoldre vells problemes, inisitir en l'àrida tasca de fer aprendre hàbits i comportaments...

I treballadors d'empreses quasi centenàries com ara Rius i Rius també entenen que innovar passar per imaginar nous futurs possibles, per anar més enllà de les idees que ens semblen obvies, per atrevir-nos a descobrir nous horitzons.....

Aquest post l'adreço a totes aquestes persones que durant aquests dies llargs en hores i distants en quilòmetres heu escoltat pacientment ides i refelxions i que una a una feu que la meva feina tingui sentit, això m'omple d'il.lusió i de força!!!!