dilluns, 15 de juliol de 2013

Com ensenyem a conviure amb la incertesa?


És una obvietat començar aquest post explicant que vivim moments i entorns de molta incertesa Tanmateix no resulta tan obvi que estiguem educant els nostres fills i alumnes per a un futur de poques certeses.


Com es fa? Com els eduquem per a un futur que desoconeixem, que canvia cada dia que passa?

Inevitablement quan eduquem ho fem en base a models que hem heredat, bé perquè els hem après, bé perquè nosaltres mateixos els hem rebut. Però quins referents tenim ara mateix per discernir a quina edat, per exemple, és produent que els nostres fills tinguin mòbil?...i com aquestes, tantes i tantes decisions.

Amb barret d'educadors, com dissenyem els programes de formació a 16 anys vista (que és el temps que els alumnes estarn en una educació formal) tant com costa imaginar i predir el futur més immediat?
Sembla lógic pensar que hem d'incorporar alguns elements nous que els preparin sobre tot per a conviure amb una situació que és segura, la INCERTESA

El canvi de paradigma és important es tracta possiblement de no educar pensant que el que els expliquem els resoldrà el futur, sinó que els hem d'ajudar a entendre que els estem donant eines perquè puguin construir el seu futur.
I això passa per a una educació no només congintiva, sinó també afectiva, centrada més en el propi alumne que en els coneixments a impartir.
Però possiblement la gran assigantura dels propers temps és la d'ENSENYAR A PENSAR i per poder-ho fer, cal que els docents aprenguem noves metodologies i coneguem com es genera el pensament, com aprenen els nostres alumnes i quins recursos podem fer servir per millorar la seva manera de discernir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada