I com tantes vegades, l’educació no n’ha quedat al marge. Programes
educatius per a fomentar-la, metodologies per aplicar, diversitat de recursos
didàctics…i fa poques setmanes la LOMCE ha transformat l’emprenedoria en el contingut estrella de la
nova reforma.
És una llàstima que quan es parla de fomentar l’emprenedoria (paraula
polisémica) és faci quasibé de forma exclusiva en la seva accepció empresarial.
L’educació té com a objectiu formar persones que puguin viure en societat,
persones complertes i no només bons i bones professionals. És per això, que, a
banda d’altres consideracions, parlar d’emprenedoria només o sobretot com a
habilitat empresarial, redueix l’educació a un instrument al servei del món
laboral. L’educació ha de preparar per a la vida i no només per a una o altra
professió.
Tanmateix si imaginem com ha de ser aquesta preparació per a la vida de
demà, de seguida ens adonem, que aquests nens i joves d’avui, adults de demà,
hauran de fugir de la passivitat, de la docilitat i de l’apatia. I tot això sí
que es pot aprendre a través de metodologies que ensenyin a emprendre. Però una
emprenedoria entesa com a la virtut del ser i no pas del tenir, com a una
manera d’afrontar la vida, amb iniciativa i fent-se responsables i actors del
seu propi futur.
Educar en l’emprenedoria vol dir formar persones més autònomes, amb més
iniciativa, més flexibles i creatives. I per fer-ho calen metodologies que
ensenyin a pensar i a buscar soritdes a les dificultats, mètodes que promoguin
la seva fortalesa emocional i els faci més reisitents a la frustración. I tot això, és clar, mentre treballem els
continguts curriculars. La competència d’emprendre no substitueix cap
contingut, però els complementa de forma extraordinària.
Però possiblement el que més i millor educa l’emprenedoria és l’exemple. Si volem alumnes més emprenedors, la comunitat
educativa que l’acompanya haurà de ser més emprenedora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada