dijous, 17 de juliol de 2014

Aturar-se en el camí.....

Fa pocs dies he tingut l'oportunitat de visitar la Provença en l'època de floració de l'espígol. Un regal per la vista i els sentits.
Quan després d'un final de curs molt intens he reprès l'hàbit de fer una entrada en aquest blog, ràpidament he pensat en aquest paisatge de la fotografia i el que representa.

Aturar-se en el camí, vol dir mirar i remirar el que ha passat en aquest curs, fer balanç, sentir l'aroma que deixa tot el que hem viscut i amb qui ho hem viscut, vol apreciar el detall de cada relació i de cada cosa i mirar l'horitzó que albira un nou setembre.
D'aquests camps de la Provença, en surten les tant apreciades essències de "lavanda" que tantes propietats curatives, relaxants i aromàtiques tenen. 
Si fos alquimista i aconseguís crear una essència que portés per nom "aturar-se en el camí" la composaria de senzillesa que és la ens ha de permetre apreciar l'instant. Sovint, durant tot el curs anem tant atrafegats, que ens costa fins i tot gaudir de les coses que ens surten bé, d'aquells  petits moments de cada dia que omplen la vida de sentit. Un altre element d'aquesta essència creada seria l'aroma, un aroma relaxant i suau que porti i evoqui el record i la gratitud. No deixaria de posar-hi polsims de "possibilitats". No hi ha res més plaent que veure, com deia el poeta Martí i Pol, que tot està per fer i tot és possible. Mirar la línia de l'horitzó que és, per definició, plena d'incertesa, i trobar-hi camins diferents i solcs diversos per on trepitjar, omple la vida d'esperança.
L'essència d'"aturar-se en el camí", seria un elixir de benestar, de trobar sentir en allò que som i fem, sobretot perquè ho compartim, amb els qui més estimem, siguin família o amistats.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada