Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors #valorsdemprendre

No negaré que el fet de ser filla de pagès, hagi influenciat l'escriptura d'aquest post. Fa ja un temps vaig llegir una metàfora sobre les sequoies de Califòrnia. Aquests arbres són els més alts del món i dels que viuen més anys. La seva fortalesa rau en el fet de que els seus troncs estan molt a prop l'un de l'altre i les seves arrrels s'entrellacen de tal forma que si a una d'elles li falta sava les altres li proporcionen. 
De vegades a les classes, quan parlo de la importància de fer xarxa i  de col.laborar, explico aquesta  metàfora. La força de les sequoies és la seva capacitat d'interrelació.

I quan explico la importància de la paciència i de que aquesta és compatible amb el canvi, faig servir una altra metàfora, la del bambú japonès. Sembren la llavor, li tiren l'adob, la reguen constantment i durant 7 anys no passa absolutament res. En canvi, passat aquest temps i en només 6 setmanes la planta creix més de 30 metres. En realitat no és que trigui 6 setmanes a créixer sinó que ho fa durant 7 anys i 6 setmanes. Primer, i de forma invisible durant anys, genera un complexe sistema d'arrels que fan possible sostenir el seu creixement. 
Quan engeguem un projecte, res no és ràpid. Vol aquesta sòlida construcció d'arrels: crear nous hàbits de treball, organitzar el funcionament, sortir a vendre,...Com el bambú, si volem veure créixer la nova empresa, necessitarem un bon temps de paciència.

Però sense arribar a la magnanimitat d'aquest dos arbres, tenim al mediterrani, un arbust que encarna molts valors necessaris per afrontar el repte d'emprendre un projecte. Parlo del cep. Possiblement un dels fruiters que té més capacitat de viure i sobreviure en les condicions més àrides.
Una planta que és capaç d'aprofitar l'escasedat de recursos amb que ha de sobreviure en moltes ocassions, que és resistent, com poques plantes a freds i calors extrems. Els viticultors han de conviure i saber tolerar la incertesa d'una collita que pot veure's malmesa per un bon nombre de condicionants de l'entorn.
Però conrear la vinya, vol a més una tolerància molt important que s'assembla molt a la que necessita l'emprenedor. ÉS la tolerància a la solitud. Perquè malgrat hi ha molts moments en que treballem en xarxa, ens acompanyem dels col.laboradors, fem equip,....emprendre demana saber estar amb un mateix, amb les pròpies idees, amb les pròpies pors, amb reptes que veiem insalavables, amb creences que ens limiten...i malgrat tot, tirar endavant.

Però el cep, les vinyes ens aporten, en veure-les d'altres valors: l'ordre i l'organització,  la tradició i modernitat, la bellesa, l'arrelament, la destresa...

Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors!