Quan tens una feina "estable" apareix el gran temor, com renunciar a un sou per a una aventura que no sé com acabarà?...Si estàs a l'atur, no m'estaré arriscant en excés?....
Donar el pas per començar demana vèncer la por, i no una, sino moltes.
Benvinguda la por que ens alerta de la temeritat i ens allunya de les decisions forasenyades, benvinguda la por sana que ens fa estar alerta sense impedir-nos actuar, benvinguda la por de la prudència.
Però malauradament, el llindar d'aquesta por cap a una por més tòxica, és un molt prim.
Ben aviat la por a la superivència, que avui es tradueix en la por a no arribar a final de mes, o por al rebuig dels qui tenim aprop, o al fracàs, o a perdre el poder o l'estatus que tenia fins aquell moment....es planten davant nostre i ens impossibiliten donar el pas.
El valor de l'audàcia, fonamental en un emprenedor s'alimenta de la valentia i el coratge i s'allunya tant de la covardia com de la temeritat.
Però l'audàcia viu de tenir els objectius clars, de donar passos, encara que siguin petits per arribar-hi. Viu de verbalitzar allò que volem aconseguir, és a dir, de'explicar-ho en paraules, de plasmar-ho en un paper.
El llenguatge construeix el pensament i el pensament ens porta a actuar.
No hi ha altra manera de vèncer la por que mirant-la als ulls, anomenar-la pel seu nom, i actuar. I aquesta esdevé una tasca permanent per a un emprenedor, cada dia hi ha una nova por per vèncer, però també un nou estímul per seguir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada