dimarts, 29 de novembre del 2011

Fomentar l'emprenedoria des que són petits


Fa poques setmanes vàrem sentir la consellera d’Ensenyament anunciant la voluntat d’introduir el foment de l’emprenedoria a les escoles. La Unió Europea fa ja alguns anys que aconsella introduir en els currículums escolars aspectes relacionats amb aquest àmbit. El Llibre blanc de la Iniciativa Emprenedora presentat per ESADE mostra una fotografia actual de l’emprenedoria a Espanya, de forma individual i comparada amb d’altres països de l’entorn, i conclou que la situació és negativa. Defineix un seguit de factors que són clau per poder millorar aquest nivell d’iniciativa, i en menciona especialment tres: la cultura, l’educació en iniciativa emprenedora i el finançament.

Essent necessari fomentar l’emprenedoria, paga també la pena ser extremadament curosos en el com i el què , i és això el que hem de treballar a les escoles. Emmirallar-se en la figura del FET d’Emprendre com a sinònim d’iniciativa, de creativitat, d’impuls i d’il·lusió ens ajuda a transmetre alguns valors relacionats no només amb el treball, sinó sobretot amb la manera com ens plantem davant la vida. EMPRENDRE és un verb en positiu que no entén de pessimisme, però no ho oblidem, no és sinònim d’ingenuïtat. La possibilitat d’equivocar-se, la necessitat de tornar-ho a intentar, l’actitud observadora i atenta del que passa al voltant i del que passa dins nostre, són també complements d’aquest verb tant cobejat  en aquests dies.

Treballar tot això a l’escola vol dir ensenyar als més petits a tenir un objectiu com a grup, i a organitzar-se i treballar per aconseguir-lo; vol dir organitzar un projecte i ser capaços de comunicar-lo...vol dir treballar metodologies com ara el treball cooperatiu i el treball per projectes. Però al capdavall tot això és només una excusa per poder-los acostar valors com el de la paciència, l’esforç, la responsabilitat, la capacitat d’aprendre dels errors i la perseverança.

Els nens i nenes reconeixen aquests valors en persones que els són properes i també en personatge reals o ficticis que els són més llunyans. I no només els reconeixen, sinó que són valors que aprecien i potser un dia es faran seus.

Acabaré aquest escrit amb una frase pronunciada per una grupet de nens i nenes de 9 anys d’una escola de Vilanova; ells entenen així el fet d’emprendre:

“Emprendre és començar un camí per aconseguir un somni”.
Podeu trobar també aquest article publicat al "Penedès Econòmic" del mes de novembre 

diumenge, 6 de novembre del 2011

Podem ajudar els nens i nenes a ser més optimistes?

Ahir dissabte, en el marc d'un curs a Vilanova amb mestres de les escoles l'Aragai, Santa Teresa de Jesús i la Ginesta vam poder reflexionar sobre el tema de l'optimisme. Deiem que hem d'estar atents per detectar com els més petits s'expliquen a ells mateixos les causes d'allò que no els surt prou bé. No és el mateix dir "no sé dibuixar" que dir " aquest dibuix no m'ha sortit bé". Ajudem-nos a explicar les situacions de forma que siguin modificables, transitòries i locals, en comptes de permanents, no modificables i globals.
"Sóc un desordenat", o "sóc un desastre en educació física", són exemples d'expressions que porten als infants a explicar el seu comportament d'una forma que deixa poc marge a l'esmena, per descomptat és una explicació gens optimista d'una situació.
El nostre llenguatge determina el nostre pensament i la nostra emoció. Siguem-ne conscients i ajudem-los...amb mestres formats i motivats (com els d'ahir), es pot avançar tant......