Trobar sentit al que fem

Per difícil que sigui una tasca, una feina, un projecte, quan tenim molt clar el "per què ho fem?", el trajecte és més fàcil de seguir.

Vaig llegir una frase que deia "La tasca del lideratge en els nostres dies no és només guanyar diners, sinó guanyar significat".

Tots plegats ens hem tornat molt més ambiciosos en els nostres treballs. I no parlo pas de diners. Potser perquè sabem que no bufen bons vents per somiar millores econòmiques d'altres èpoques, ens centrem, en general, molt més en aconseguir que la nostra feina ens permeti créixer, ens doni alegria, ens aporti la sensació de que estem vius i que a través d'ella contribuïm a aportar valor a algú més que a nosaltres mateixos.

Docents que enlloc de lamentar-se de les circumnstàncies del sistema educatiu actual, es formen i aprenen per aconseguir millores en la seva didàctica per fer dels seus alumnes, no només persones més cultes sinó sobretot més bones, més decidides i més competents.

Emprenedors que volen aconseguir aportar valor a través dels seus productes o serveis, que vagi molt més enllà d'una simple transacció comercial i que se'n surten perquè han triat com a projecte aquell que està aliniat amb les seves profundes motivacions.

Professionals de  l'administració pública que acompanyen a persones desocupades en la gens fàcil tasca de tornar a treballar i que per fer-ho, s'agafen al sentit que té la seva tasca de contribuir a que el camí sigui més planer.

Tres exemples de col.lectius amb els quals he treballat en els darrers mesos i que han motivat aquesta reflexió. Si aconsegueixo aportar-los eines per veure nous i diferents camins, mètodes de millora i una mica d'entusiasme i d'il.lusió, em motiva, em satisfà i omple de sentit la meva pròpia feina.

10 motius de per què val la pena ensenyar a emprendre als nens i nenes

Aquest mateix divendres vam poder escoltar a Vilanova i la Geltrú en el marc d'una interessant fira d'iniciativa municipal (organitzada per l'Institut Municipal d'Eduació i Treball) sobre educació (Zona E), experiències  explicades per mestres i alumnes de diferents escoles de la mateixa ciutat i també de Mollet del Vallès sobre com s'ensenya a emprendre. Escoltant-los i veient-los s'entenia molt bé perquè val la pena educar en la competència emprenedora. Parlaven de vivències,  d'idees,  d'actituds,  de projectes, parlaven de somnis i encomanaven il.lusió. Va ser una lliçó de creativitat, de comunicació, de planificació i sobretot d'actitud.

De la riquesa que dóna tenir la sort de poder veure moltes escoles, mestres i nens i nenes aprenent a emprendre n'extrec 10 motius del per què em sembla tant recomanable aquesta experiència.

1.  Cal ensenyar a EMPRENDRE perquè aquesta acció és pròpia dels éssers humans. Emprendre és practicar l'ofici de ser persona, idear, projectar i actuar forma part de la nostra manera de ser, si els n'ensenyem, segur que ho farán millor.
2. EMPRENDRE vol dir tenir un projecte, i quan hi ha projecte, hi ha objectiu i hi ha lluita. Els nens i nenes han d'aprendre a tenir els seus propis projectes i a treballar per aconseguir-los.
3. Tenir un projecte ens permet assaborir cada cop que aconseguim una petita fita, ens permet saber que l'objectiu final és important, però més importants són encara els objectius intermitjos.
4. És un excel.lent antídot contra la victimitis (aquell mal que es caracteritza per fer culpables als altres de tot allò que ens passa). Si emprenem un projecte ens fem responsables de cadascun dels passos que donem per avançar en la seva realització.
5. És un gran estímul per la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT. 
6. Fomenta l'OPTIMISME. Emprendre és un verb en positiu, un no pot tirar endavant un projecte si té una actitud negativa i tendent al pessimisme.
7. Augmenta l'AUTOESTIMA, els nens i les nenes se senten molt reforçats en àmbits diferents dels curriculars, cada cop que van aconseguint noves fites en els seus projectes.
8. Fa TOCAR DE PEUS A TERRA, qualsevol projecte comporta petits  o grans, errors i fracassos que cal superar i corregir. Educar en l'error, és una manera de preparar-los per la vida.
9. Cadascun dels membres de grup forma part de la solució.  Tots tenen un paper protagonista en el desenvolupament del projecte.
10. I per útlim, és fa imprescindible educar en emprenedoria, perquè el país ho necessita i el moment ho reclama. És tracta de practicar la PEDAGOGIA DE LA POSSIBILITAT, fer-los veure, a través de l'experiència de que amb idees, rigor i treball podem avançar en allò que ens proposem.

Val molt la pena!

DEL CURRÍCULUM AL PLA DE MÀRQUETING PERSONAL

Darrera les vertiginoses xifres actuals de l'atur trobem històries laborals que s'assemblen; les històries personals són, en canvi ben diferent les unes de les altres i depenen de molts i diversos factors (emocionals, econòmics, familiars,....).
Voldria fer incís  en un col.lectiu ampli de persones que, a banda de perdre el seu lloc de treball, han perdut també el seu ofici. Parlo de persones que han treballat durant molts anys en sectors que difícilment generaran nous llocs de treball (el de la construcció per exemple o el de l'automòbil, però també molts d'altres...). Perdre la feina és dur, però més dur és encara sentir que allò que ha estat la teva habilitat i el teu saber fer durant anys, de cop, no es valora en el mercat.
Com es comença de nou? 
Un país no es pot permetre tenir tanta gent no només a l'atur sinó amb l'angoixant sensació, i moltes vegades certesa, de que mai més no tornarà a treballar en allò que era el seu ofici.
Nombrosos estudis demostren que la pèrdua de feina no és un factor que condueixi irremediablement a la infelicitat. En canvi la situació de "no control" de no saber imaginar situacions diferents i més felices, ens porta a l'angoixa i a la tristesa. Només el convenciment de que podem fer alguna cosa per millorar la nostra situació actual ens portarà a una actitud més emprenedora  i optimista. I això és clau, evidentment pel qui es troba en aquesta situació, però també per la moral i estat anímic col.lectius.


Em sembla del tot necessari donar eines i recursos a les persones que busquen feina i ofici.   Cal demostrar amb l'exemple que persones de carn i ossos, que provenien de sectors destructors d'ocupació, se n'han sortit. La formació i l'acompanyament són ABSOLUTAMENT CLAUS  en aquest moment.


Hauríem de ser capaços d'oblidar-nos de redactar currículums que expliquen només allò que sabíem fer, per redactar una mena de plans de màrqueting personal que destaquessin més les nostres fortaleses i habilitats adaptades als nous entorns i les noves demandes. Però per arribar aquí hem de descobrir-les aquestes fortaleses i hem ajudar als qui els costi trobar-les, és evident que tots en tenim.


LA FORMACIÓ per l'ocupació pot formar en oficis, però sobretot ha de formar per la flexibilitat i la creativitat. Formar en la capacitat de tirar endavant projectes garanteix una sortida de present i sobretot una esperança de futur.

Una nova manera d'aprendre!

Crec fermament en la formació com a mitja d’aprenentatge de coneixements, habilitats i sobretot actituds, vagi per endavant.

Però dit això, voldria fer una reflexió sobre una nova manera d’aprendre. De fet la novetat  rau tant en la forma d’aprenentatge com en el lloc on trobem els coneixements. I aquest lloc és la Xarxa i la forma  és la que alguns han anomenat el “fast food” intel·lectual.

Internet i les Xarxes Socials constitueixen, ja per a molts, la principal font d’informació i aprenentatge. En els àmbits professionals Linkedin, Twitter i també Facebook en alguns cassos,  ens passegen amb una rapidesa vertiginosa per aquest món efímer i ràpid, que modifica la nostra manera de llegir i fins i tot de pensar. Llegim en horitzontal, títols, sumaris i resums cercant sempre respostes ràpides i frases curtes. L’estil de lectura que promou la xarxa valora l’eficiència i la immediatesa per damunt de tot.

Tot això que esdevé un veritable risc per a la concentració ( i per aprendre cal atenció i concentració), és alhora una porta oberta al coneixement i a les relacions.

A través de les xarxes socials podem aprendre de temes concrets, conèixer les novetats les sector en el qual treballem, estar el dia dels canvis tecnològics que es van produint, fer contactes a nivell professional, aconseguir clients,... Però possiblement una de les coses que més m’ha impressionat i que ha motivat aquest escrit, és la generositat que trobes a la Xarxa. M’interessen especialment tres temes, tot el que està relacionat amb l’educació, amb l’emprenedoria i amb la creativitat. Fa aproximadament mig any que dedico mitja hora al dia (alguns dies he de reconèixer que una miqueta més) a la Xarxa, a alimentar els meus perfils en aquest entorn i a llegir i a descobrir. He trobat blocs d’una riquesa extraordinària de continguts i opinions, llegit llibres que algú ha suggerit, vist presentacions o vídeos que algú altre ha penjat....us imagineu el temps que trigaríem a fer un compendi tant extens com el que podem aconseguir en poques hores sobre un tema?

Gràcies a la generositat de tanta gent que comparteix el seu coneixement, avui podem aprendre i aprendre molt en aquest nous entorn que ens brinden les Xarxes Socials. Hem d’aconseguir que tanta informació no es converteixi en excés d’informació, saber triar-la i integrar-la. Aquest és el repte, perquè ens agradi o no, aquesta és una nova manera d’aprendre. Aprofitem-la!

* Aquest article que sortirà publicat al Penedès Econòmic del mes de febrer.

I malgrat tot.........

Sempre m’he preguntat per què és més noticiable el nombre de llocs de treball que es destrueixen que no pas els que es creen, o el nombre d’empreses que tanquen i no pas les que s,obren.

Un exercici simple de posar en el buscador de Google la paraula “atur” ens dóna 16.900.000 referències, i  en canvi la paraula “contractació” només ens en dóna 3.630.000; si fem el mateix exercici amb l,expressió “tancament d’empreses” trobem 6.360.000 entrades, mentre que “noves empreses” només ens porta a 3.740.000 referències. Tot un símptoma de la realitat, però també d’aquesta tendència a fer més notícia del que és negatiu que no pas del que és positiu.

Les notícies diàries semblen competir per veure quines aconsegueixen deteriorar cada dia més el nostre estat d’ànim fins a fer-nos creure que el país està paralitzat i que cada dia centenars de persones es queden sense feina. Bona part d’això és cert, però també ho és que cada dia hi ha gent que troba feina i cada dia n’hi ha que la creen, però això no és titular.

A la comarca de l’Alt Penedès, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de a Mancomunitat Penedès Garraf,en el darrer trimestre es va arribar a 8.500 aturats a l’Alt Penedès  (un 15,43%). Efectivament és una dada que no convida a l’optimisme, però també es cert que en el mateix període es van assolir més de 7.000 contractes. No puc fer la comparativa amb el nombre d’empreses que es van tancar i les que es van obrir en el mateix període simplement perquè no tinc aquesta dada i dubto que ningú la tingui.

Això ens indica que malgrat tot hi ha gent que contracta, n,hi ha que troben feina, n’hi ha que obren nous negocis, malgrat tot hi ha idees, hi ha projectes….i això s’ha d’explicar i s’ha d’explicar ben fort. És ben cert que la balança està avui descompensada, i pesa més el que es destrueix que el que es crea. Però potser per això encara té més valor cada contracte nou, i cada nova empresa.

La meva feina em porta a estar en contacte amb moltes persones que estan a l’atur, gent que hi porta mesos, alguns anys,o amb emprenedors que lluiten incansablement per tirar endavant els seus projectes. Gent tots ells que planifiquen, que pensen, que es relacionen, que busquen, que canvien, que fugen de la rutina, que posen en valor les seves habilitats i els seus coneixements, que s’atreveixen, que es formen, que cauen i es tornen a aixecar, que tenen objectius i que lluiten.

Per què com deia Honoré de Balzac, malgrat que res no canviï, si nosaltres canviem, tot canvia!!

Dos dessitjos pel nou any: MÉS CREATIVITAT I MENYS PESSIMISME

L’any 2011 s’acaba i en fer-ho en comença un de nou, el 2012. La tradició, bons costums i educació ens han ensenyat que a mesura que s’acosta el 31 de desembre, i encara durant els primers dies del nou any, desitgem a coneguts, amics i estimats, uns dotze propers mesos venturosos.

Però enguany aquest imatge “de pessebre” sembla haver-se transformat. No és estrany que en desitjar un “bon any” rebem com a resposta: “però si diuen que el 2012 serà pitjor....” i així l’encarem.

Aquest escrit que és d’opinió, vol ser-ho també d’expressió de dos desitjos. El primer és un desig que demana més creativitat pel 2012. L’eina més potent de que disposem els éssers humans és la imaginació, i la creativitat és aquesta imaginació posada a treballar. Manllevo una idea de l’expert en creativitat Sir Ken Robinson que diu que és la creativitat individual i col.lectiva la que ha CREAT la vida que avui tenim, i és justament aquesta creativitat la que ha de fer possible RECREAR de nou la vida que volem.

I si com ell diu, la creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir, doncs aprenem-ne, el moment ho reclama!

I l’altre desig pel 2012 és el de foragitar el pessimisme. Aquest estat que fa que exagerem la part més catastròfica de qualsevol esdeveniment, i que s’està convertint ràpidament en la forma com els més joves contemplen el món i el seu futur. Em sembla del tot necessari evitar que el pessimisme s’atrinxeri en la nostra ment. El precursor de la psicologia positiva, Seligman, explica com el pessimisme lluny de ser fluctuant, s’enforteix amb cada contratemps i ben aviat acaba essent independent de les causes externes que l’han provocat.

En resum idees i més optimisme, que no vol dir veure-ho tot de color rosa, sino ser capaços d’explicar de forma més realista les causes del que ens passa.

Més creativitat i menys pessimisme per aquest 2012, la societat ho necessita i  les futures generacions encara més.