divendres, 30 de novembre del 2012

Educar l'optimisme


Aquest és un programa de 20 minuts de durada que emeten les TV locals en el qual parlo de l'educació en l'optimisme. Espero que us agradi.
Miro la vida en positiu: Avui explicarem el paper dels pares en l'educació de valors de superació personal, d'optimisme davant la vida i els problemes, d'iniciativa davant els obstacles.
1. “És molt important educar els nostres fills en la idea que ells mateixos poden resoldre la major part dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i, probablement, a tenir esperit emprenedor”.
2. “Educar en l’optimisme vol dir donar sempre, als nostres fills, el missatge que poden fer les coses bé, que sempre hi ha possibilitats d’anar endavant”
3. “Per fer-ho, és important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius; diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.
4. “Una altra cosa important que podem fer és explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge”.
5. Poder parlar dels nostres, obertament i tranquil·lament, dels seus reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser optimistes.
6. “Educar l’esperit emprenedor, a més, vol dir ensenyar a superar dificultats. Per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills. Ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se”
7. “La curiositat és una altra actitud, lligada a l’esperit emprenedor, que cal educar. Per fer-ho, escoltem molt els nostres fills i interessem-nos per les coses que ens proposen i les idees que tenen”
8. “Fem-los, també, plantejar-se coses diferents de les que habitualment pensen i anar a llocs diferents dels que habitualment van”
9. “Quan els fills es fan grans i entren en l’adolescència, sovint els costa més comunicar i, per tant, tot això serà més difícil. No deixem d’intentar-ho, però; val la pena si volem educar el seu esperit optimista i emprenedor”.
10. “La paciència, la insistència i una bona definició de límits ens ajudaran a educar aquestes actituds quan tinguem fill que, d’entrada, s’hi mostren poc receptius”.
11. “Recordem-ho: l’optimisme s’encomana. Si oferim un model optimista, els nostres fills el faran seu”
12. “L’esperit emprenedor demana saber començar (creativitat) i saber continuar (perseverança). Eduquem-ho!

divendres, 23 de novembre del 2012

10 Consells d'emprenedors per a emprenedors

Cada mes faig una entrevista a alguna persona (http://www.valorsdemprendre.org/experiencies) que ha obert el seu negoci o ha reformat el que tenia. Gent amb il.lusió, amb ganes, amb empemta i coratge per començar avui, unaa aventura emprenedora. A tots ells els demano, en acabar alguns consells per aquells que encara s'ho estiguin pensant. Aquí en teniu 10, n'hi haurà més:



1-      Els hobbies i els canvis en l’entorn són les principals fonts d’idees de negoci:tirar endavant un projecte a partir d’una afició ens aporta una gran dosi de motivació, sense oblidar mai què demana el nostre entorn
2-      Tenir cura en el disseny, els detalls importen: Com diu l’Eloi, si volem vendre coses boniques ho hem de fer en un entorn bonic.
3-      La xarxa de contactes ens ajuda a donar-nos a conèixer:En un entorn local saber explicar bé als qui tenim aprop quin és el nostre projecte, ens ajuda a difondre,l
4-      Tant important és avui la promoció en l’entorn físic com en el digital. Cal saber planificar i  aprofitar la repercussió d’una bona web i de les xarxes socials.
5-      Emprendre és qüestió de valors:humilitat per escoltar i aprendre, perseverança per continuar endavant i esforç perquè com diu la dita “sense sacrifici no hi ha benefici”.
6-      La importància en els detalls : és necessari marcar-se estratègies i tenir una visió a mig termini, però els petits detalls són els que marquen la diferència. Tom Peters diu que la majoria d’empreses s’enfoquen a les accions però el que provoca les vendes són els detalls
7-      Abandonar la zona de confort: Malgrat sigui on ens sentim més còmodes, les noves oportunitats demanen audàcia per descobrir-les.
Diuen els experts que en moltes ocasions el que costa realment és
començar a fer alguna cosa nova, abandonar aquesta zona de seguretat que tenim.
8-      Il·lusió i intuïció: són dos elements imprescindibles en qualsevol nou projecte. La intuïció és barreja de raó i emoció i una sàvia consellera. La il·lusió és motor per avançar. Sabem que la planificació ens marca un camí i ens fa de guia, però és la intuïció la que ens indica quan convé donar un gir.
9-      Escoltar el client: escoltar i prendre nota del que ens diu el client és la millor manera de trobar noves oportunitats.
10-  L, enamorament pel  projecte, s’encomana :el que més convenç d’un projecte es veure convençut el qui el lidera. Sense perdre rigor i sentit crític en allò que fem, resulta clau apassionar-se per aquella idea, aconseguirem així, transmetre i contagiar el nostre entusiasme.

diumenge, 18 de novembre del 2012

7 reptes d'emprendre en solitari

Avui fa justament 3 anys que vaig començar la meva aventura d'emprendre el meu projecte en solitari. Després de més de 20 anys treballant a l'administració, en un ajuntament, amb equips grans de gent, amb projectes ambiciosos, amb tota mena de recursos,...després de tot això, vaig començar el meu petit projecte, des de casa i en solitari. Tot un canvi no només de feina, sinó sobretot de vida.
Som molts els professionals que, per motius diversos, hem iniciat un camí que té moltes avantatges, però també punxegudes arestes.
Si hagués de resumir 7 reptes importants a vèncer, destacaria:


1- Obejctius i camí ben definits: ens podem equivocar, però em sembla del tot necessari dibuixar un camí. La incertesa genera angoixa, i tots els elements que ajuden a tocar de peus a terra i marquen un itinerari, la redueixen sensiblement.
2- Hàbit i disciplina: en els horaris, en les feines, en l'entorn de treball, en l'ordre, ....treballar en solitari i a casa, permet aprofitar el temps d'una forma extraordinària i evita molts dels inconvenients que té el fet de fitxar a una hora determinada en un lloc de treball. Però demana fermesa en l'acompliment de normes que l'emprenedor mateix s'ha de marcar. És clau!
3- Límits: saber dir no i saber dir prou, cap als altres i cap a un mateix. És tant fina la barrera entre la feina i l'oci si realment t'apassiona allò que fas, que és important marcar un inici i un final en la dedicació.
4- Clients o companys?. El fet de no tenir companys de feina, ens pot portar a voler establir una relació amb els clients més estreta del que possiblement s'entén per una relació client/proveïdor. 
5- Socialitzar la feina: la web, un blog, les xarxes, ens permeten donar a conèixer i compartir la feina i el coneixement. Cap emprenedor que ho faci en solitari hauria de viure d'esquena a aquest entorn que permet tenir constantment les portes ben obertes per parlar i escoltar.
6- Projectes compartits: la grandesa d'emprendre en solitari és la de poder triar els companys de treball, encara que no formin part de la teva empresa, i que físicament no siguin aprop. Compartir projectes amb persones amb qui sumar coneixement i experiències és possiblement un dels motors de creixement personal més important que té l'emprenedor.
7- GRATITUD: Un valor fonamental per emprendre. Avui que fa 3 anys que vaig començar no puc deixar de sentir gratitud. Cap a moltes persones, clients molts, companys de projectes d'altres i amics i amigues i sempre, sempre el coixí de la família.
I també és clar, pels qui llegiu aquest blog i m'ho feu saber!!!
GRACIES!!!!!

dimecres, 7 de novembre del 2012

Malgrat tot, tenim capacitat d'il.lusionar-nos

He tingut l'oportunitat de conèixer i parlar sobre creativitat amb un grup de professionals qualificats que avui estan a l'atur i que han fet un curs per a emprenedors que ahir va finalitzar. A ells els dedico aquest Post . Es feia a l'Hospitalet de Llobregat, a iniciativa del seu ajuntament i en el marc d'un projecte Urbal III. 


La situació de desocupació, i més en el moment actual, és motiu d'angoixa i molta preocupació. Però hi ha dues maneres radicalmentment diferents de viure-ho. Amb il.lusió o sense ella. Molts pensareu que mai una situació de desocupació pot ser motiu d'il.lusió. L'experiència em diu, que això no és ben bé cert.

Foto: Malgrat tot, tenim capacitat d'il.lusionar-nos
http://mariabatet.blogspot.com.es/Vagi per endavant que tenir il.lusió no està renyit amb tenir por, tampoc ho està amb la incertesa....Hi ha il.lusió quan hi ha projecte, quan hi ha ganes d'aprendre, ganes de compartir, ganes de pensar en noves idees. Hi ha il.lusió quan hi ha moviment, quan malgrat la dificultat, s'intenta de nou.
Només quan pensem que tot i les contrarietats, els entrebancs i els obstacles, tenim a les nostres mans part de la solució, només aleshores, hi ha il.lusió.

Pensar en un projecte propi (i no parlo només de crear una empresa, sinó també de crear un itinerari planificat per tornar a treballar), dibuixar-lo, escriure,l i compartir-lo ens donarà, com a poc IL.LUSIÓ.

El Josep Lluís, un emprenedor que va representar els seus companys en l'acte de cloenda ens deia que la paraula que més havia sortit en el resum que tots ells feien del procés d'aprendre a emprendre era IL.LUSIÓ.

A tots vosaltres, emprenedors de l'Hospitalet, no la perdeu. I recordeu, IDEES, COLOR, LLIBRETA!!!
Gràcies per demostrar que és possible!