Els nostres fills/es poden millorar!

Necessitem creure-ho per veure-ho. Però creure-ho de veritat i fer-los- ho notar. Crec que com a mare i també com a professional que treballa en l'àmbit educatiu, aquest és el missatge més important que no haig i hem d'oblidar davant l'educació dels nostres fills.

I el segon tema, tant o més important que el primer, poden millorar a qualsevol edat. O no ens creiem que nosaltres mateixos tenim aquesta capacitat d'esmena en tinguem 30, 40, 50, o 60 o més?....

Quantes vegades no els mirem amb un posat resignat, pensant per dintre (i el pitjor dels cassos dient-los ho encara que sigui de forma no verbal) que mai no milloraran en un o altre tema. Expressions del tipus " es un desastre en matemàtiques", "és molt desordenat", "és molt tímid", " sempre li he d'estar a sobre..." són del tot habituals en el dia a dia de moltes famíles.

Expresssions que s'acaben convertint en conviccions i, en molts cassos, creences fermes quan el o la protagonista és un/a adolescent. 

Tenir una mirada optimista del fet educatiu significa creure en la capacitat de millora. Significa estar convençut/da de que hi ha possibilitats d'introduir nous camins, noves maneres de fer, de relacionar-nos, d'entendre,ns, i d'ajudar-los en el seu camí per la vida. I això s'ha de traduir en mostrar possibilitats, aleternatives i noves maneres, per a ells i per a nosaltres.

Ara que estem a finals de curs i que he tingut l'oportunitat de participar en moltes escoles de pares i mares, crec que el missatge més ben rebut i també útil és justament el que justifica aquest post: una necessària mirada optimista la fet educatiu, d'estar del tot convençuts que amb constància, respecte i no poc esforç, les conductes, habilitats, coneixements, hàbits i maneres de fer poden canviar. 

Però ens cal ser-hi, estar emetents a les nostres pròpies conviccions, als nostres missatges, a les nostres reaccions....

Estimem-los molt, però espavilem-nos, corregim comportaments però no els etiquetem com a persones, i sobretot, esepcialment important ara que som  a finals de curs...són molt més que el seu rendiment educatiu....no els jutgem només a través d'aquesta lupa, per molt que ens preocupi....poden millorar ;-)

Gaudim del final de curs, celebrem l'esforç, celebrem els èxtis, no dramatizem els errors i ajudem-los a corregir el que no ha sortit bé, amb eines, amb hàbits i sobretot fent-los notar que no els estimem menys si no ha anat com esperàvem.

Nosaltres, com a pares i mares, també podem millorar! un bon estiu!!!

Què significa ser una persona emprenedora?

Aquest video produit per PuntTV ens mostra una forma didàctica de poder explicar el significat de ser una persona emprenedora.

A través de 4 objectes que apareixen en la caixa, podem anar explicant als més petits,  que emprendre té a veure amb l'entusiasme i la passió que podem en les nostres fites, té a veure amb la capacitat de buscar, trobar i portar a terme idees originals, diferents i per últim, amb la capacitat que tinguem d'organitzar tots els passos a seguir per fer realitat allò que, d'entrada només són idees.

Ho entenc, m'agrada, m'és útil

Mapa mental fet per dos professors de Batxillerat
per explicar  derivades 

"Les emocions són la barrera d'entrada de l'aprenentatge". Ho vaig llegir en el llibre "El aprendizaje basado en el pensamiento" de Robert J. Swartz i d'altres. Em va semblar tant clar, fàcil i cert, que no deixo de repetir-m'ho ni repetir-ho.

Quan entenem un nou concepte, ens agrada i a més li veiem una utilitat, immediatament aprenem i aprenem millor. Malahuradament no sempre es dona així a les aules, perquè sovint pensem que els continguts curriculars són avorrits, no agraden i de vegades no serveixen per a res. Potser nosaltres no ho pensem, però és evident que els alumnes sí que ho fan. Si no som capaços de tocar la seva emoció (perquè els ho hem fet fàcil d'entendre, perquè hem aconseguit que els agradi o perquè ho han vist útil) difícilment aprendran.

Però en això escrit hi ha una gran paradoxa: Com sabem com a professors si han entès, si els ha agradat i si ho han trobat útil?. Si només fem servir una avaluació que gira al voltant de l'examen, que controla els continguts que han memoritzat (de vegades ni tan sols si han entès) i que només té en compte el resultat i no el procés, és difícil millorar la tasca docent i per tant, els resultats de l'alumne.

Les metodologies que respectin els diferents estils d'aprenentatge ( i que tinguin en compte aspectes d'entorn, emocionals, sociològics, fisiològics i psicològics)  en ajudaran a ensenyar millor, però és fonamental que aprenguem, com a docents, a MIRAR MILLOR.

Hem d'entrenar la nostra mirada com observadors, no només d'allò que han après, sinó també i sobretot, saber observar en què són destres, com aprenen millor, què els interessa, què els motiva, com són, com es comuniquen, com es comporten en grup i com entenen.

Aprendre a avaluar diferent, ens ajudarà a ensenyar diferent. Avaluar és saber aplicar una mirada complerta de l'aprenentatge per aconseguir una millora, no pas una nota i arribar a garantir que entenguin, que els agradi, que els sigui útil i perquè només així aprendran de forma excel.lent.

Saps com aprenem millor?

Tots i totes hem estat alumnes en una classe, en un curs, oients en una conferència.....Sabem molt bé què ens agrada i que no del professor/a o conferenciant que tenim davant.

Possiblement aprenem millor, quan el/la docent respecta el nostre estil d'aprenentatge i quan té en compte alguns aspectes bàsics:

• Sap que és impossible mantenir l'atenció més de 20 minuts seguits si el qui l'escolta ho fa de forma passiva.
• Sap que si aconsegueix despertar la curiositat entre els alumnes, aquests estaran molt més atents i per tant aprendran millor.
• Sap que si aconsegueix emocionar, la comunicació serà molt més fluïda i per tant no només transmetrà coneixements sinó que aquesta conduirà a l'acció.
• Sap que el bon humor, el petit joc, l'efecte sorpresa, tenen un efecte molt beneficiós sobre l'aprenentatge
• Sap que si vivim experiències estimulants, automàticament es connecten més neurones en el nostre cervell, i que quantes més connexions hi ha, més aprenentatge es produeix i si ,a més,  aquesta experiència dura més estona, les connexions són més fortes.
• Sap que aprendre no és  guardar a la memòria, sinó és sobretot saber recuperar, saber expressar, saber utilitzar, saber pensar i saber argumentar.
• Sap que la motivació és la part fonamental de l'aprenentatge i que en canvi la por i l'estrés la impossibiliten.

Màgia, il.lusió, sorpresa, curiositat, joc, són elements imprescindibles que ens han d'ajudar a que les persones que tenim davant, aprenguin millor, siguin petits infants, siguin nens i nenes, joves adolescents, o persones adultes.

Sabem molt bé "què "hem d'explicar, si a més incorporem noves eines per millorar el nostre "com", aconseguirem disfrutar i fer disfrutar d'un dels actes més bonics de la humanitat que és l'EDUCACIÓ.

A tots i totes els i les professionals de l'educació MOLT BON INICI DE CURS!

Ajudem-los a organitzar-se amb eficàcia.

Ben aviat iniciem un nou curs escolar. Els qui som pares i mares d'alguna manera comencem també el curs. De nou ens acompanyarà aquella estranya sensació de compartir el "patiment" d'un examen, d'haver de fer els deures i sobretot el "pànic" a sentir: "m'he deixat l'agenda", o "no porto el llibre" o "he perdut el full".

Es tracta de buscar bons sistemes per fer-ho tot plegat més fàcil, encara que  intentem fer cas al bon amic i expert Juanjo Fernández en el seu recomanable llibre "Com ajudar els fills a estudiar (i fer els deures del col.le)(https://sites.google.com/site/juanjofernandezsola/) quan ens diu :"No són els vostres deures, són els seus deures, però sí són els vostres fills i per això els ajudareu", 

Hi ha molts nens i nenes i joves que traurien molts més bons resultats si aprenguessin a organitzar-se millor. Existeix una metodologia, el GTD (Getting Thinks Done) creat per David Allen que proposa un conjunt de tècniques extremadament útils que es poden adaptar a la perfecció als nens i nenes i sobretot als joves adolescents.

A grans trets aquesta metodologia proposa:

1. Recopilar: Vol dir capturar tot allò que capta la nostra atenció. Vol dir prendre nota fora de la nostra ment.
2. Processar: Decidir específicament què vol dir cada cosa que hem recopilat i que en fem
3. Organitzar: Agrupar les coses en funció d'algun criteri
4. Revisar: Amb prou freqüència per saber que anem seguint bé el sistema
5. Fer: Com que ho tenim tot controlat podem fer el que cal fer.

Us proposo un seguit de passos que combinen el fet d'aprofitar la bonica motivació inicial d'estrenar llibres, materials, llibretes, carpetes, colors...amb aquest mètode que ens pot garantir un inici planificat i endreçat. Que aquest inici esdevingui una constant, dependrà de l'esforç i la constància seva i també nostra de revisar periòdicament el mètode que hem creat. Ànim, val la pena!

1- En la majoria de cassos els nostres fills són responsables i per tant, encara que es mostrin desordenats i despistats, pateixen en primera persona el caos que ells mateixos generen. Demaneu-los que escriguin en una frase què volen aconseguir si els ajudem en la seva organització. El meu fill Joan ho expressa així:

"Saber on tinc cada cosa en cada moment". És una manera molt clara d'ajudar-los a  centrar l'objectiu.

2-  Aclarir: el segon pas consisteix en que posin ordre a la seva habitació i/o espai de treball. Que llencin allò que no utilitzin, buidin calaixos, facin espai...Els grans, però també els petits i joves ens sentim molt satisfets després d'endreçar el nostre espai.

3- Pensar el sistema que faci servir aquests 5  passos:

RECOPILAR: els elements de recopilació són bàsicament 3, l'AGENDA, la llibreta d'apunts i/o deures (hi ha qui prefereix fer-ne servir una per a cada cosa) i la carpeta. Quan més simple sigui el sistema, més els ajudarà!

Tot ha d'estar en algun d'aquests tres llocs!
PROCESSAR: Podem ajudar-los a establir a inici de curs un sistema de colors per exemple en la seva agenda. Vermell per anotar les dates d'examen, blau pels deures, verd per l'estudi.
ORGANITZAR: les carpetes amb separadors els ajuden a tenir cada full al lloc on correspon. Podem fer les etiquetes de cada matèria a l'inici de curs i que ells triïn i posin per escrit quin serà el seu sistema d'organització.
REVISAR: És bo pactar cada quan farem la revisió del sistema per garantir que tot va funcionant.
FER

4- A partir d'aquí ja podem anar a buscar el material que ens falti i deixar-ho tot llest per l'inici de curs

John Schaar deia que el futur no és el lloc on ens dirigim, sinó un que estem creant. Ajudem-los a imaginar i crear el seu futur immediat de començament de curs que els aporti seguretat.

La trialtó de l'emprenedoria

 L’emprenedoria com a esport ens dóna a entendre la possibilitat d’aprenentatge, la necessitat d’entrenament i la idea de progrés en la seva pràctica. Aquesta similitud ens porta també al concepte d’habilitat, d’actitud i d’aptitud: hem de saber, hem de poder i sobretot hem de voler perseguir l’objectiu de començar el nostre projecte, la nostra empresa.

Potser perquè el moment actual dificulta l’exercici de l’emprenedoria, complicarem una mica més la comparativa. L’emprenedoria com a triatló. Aquest es caracteritza per ser un dels esports més durs que existeixen en el panorama esportiu i és en essència la combinació de diferents esports.

Com la triatló, l’emprenedoria s’ha convertit en un esport d’extrema duresa (per la dificultat de finançament, per la retenció del consum, per la incertesa del moment,….). Malgrat això i també com en la metàfora, el nombre d’adeptes a aquest esport creix en una progressió constant, encara que sigui per necessitat, més que no pas per oportunitat. Hi ha però una diferència substancial, emprendre no hauria de ser un esport individual, encara que ho fem en solitari. Hi ha moltes etapes per recórrer (perfilar la idea, preveure possibilitats, escriure el pla d’empresa, els inacabables processos administratius de posada en funcionament, la recerca d’espai, la recerca de finançament, el procés d’obertura,.....) la distància és llarga (passa molt temps des de que es genera la idea fins que hi ha un primer client que ens ha pagat) i el clima és poc favorable (el  moment econòmic del moment genera molta incertesa). Per tot això, val la pena tenir una bona assistència en aquesta  cursa (la família, els amics, la xarxa de coneguts....)

La passió per l’esport, la tenacitat en l’objectiu, la persistència en l’intent estan en la base d’aquesta pràctica. Córrer, anar en bicicleta i nedar són les tres disciplines que habitualment engloben una triatló; si parlem de la triatló de l’emprenedoria i pensem en tres disciplines fonamentals que la definexin proposo la creativitat, la comunicació i l’actitud positiva.

Totes tres són disciplines i habilitats que es poden aprendre i millorar amb la seva pràctica . Un acurat procés d’entrenament ajudarà l’emprenedor a reeixir en la posada en funcionament de la seva empresa.

Deixo per als posteriors posts, l'entrenament de la creativitat, el de la comunicació i el de l'actitud positiva

10 motius de per què val la pena ensenyar a emprendre als nens i nenes

Aquest mateix divendres vam poder escoltar a Vilanova i la Geltrú en el marc d'una interessant fira d'iniciativa municipal (organitzada per l'Institut Municipal d'Eduació i Treball) sobre educació (Zona E), experiències  explicades per mestres i alumnes de diferents escoles de la mateixa ciutat i també de Mollet del Vallès sobre com s'ensenya a emprendre. Escoltant-los i veient-los s'entenia molt bé perquè val la pena educar en la competència emprenedora. Parlaven de vivències,  d'idees,  d'actituds,  de projectes, parlaven de somnis i encomanaven il.lusió. Va ser una lliçó de creativitat, de comunicació, de planificació i sobretot d'actitud.

De la riquesa que dóna tenir la sort de poder veure moltes escoles, mestres i nens i nenes aprenent a emprendre n'extrec 10 motius del per què em sembla tant recomanable aquesta experiència.

1.  Cal ensenyar a EMPRENDRE perquè aquesta acció és pròpia dels éssers humans. Emprendre és practicar l'ofici de ser persona, idear, projectar i actuar forma part de la nostra manera de ser, si els n'ensenyem, segur que ho farán millor.
2. EMPRENDRE vol dir tenir un projecte, i quan hi ha projecte, hi ha objectiu i hi ha lluita. Els nens i nenes han d'aprendre a tenir els seus propis projectes i a treballar per aconseguir-los.
3. Tenir un projecte ens permet assaborir cada cop que aconseguim una petita fita, ens permet saber que l'objectiu final és important, però més importants són encara els objectius intermitjos.
4. És un excel.lent antídot contra la victimitis (aquell mal que es caracteritza per fer culpables als altres de tot allò que ens passa). Si emprenem un projecte ens fem responsables de cadascun dels passos que donem per avançar en la seva realització.
5. És un gran estímul per la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT. 
6. Fomenta l'OPTIMISME. Emprendre és un verb en positiu, un no pot tirar endavant un projecte si té una actitud negativa i tendent al pessimisme.
7. Augmenta l'AUTOESTIMA, els nens i les nenes se senten molt reforçats en àmbits diferents dels curriculars, cada cop que van aconseguint noves fites en els seus projectes.
8. Fa TOCAR DE PEUS A TERRA, qualsevol projecte comporta petits  o grans, errors i fracassos que cal superar i corregir. Educar en l'error, és una manera de preparar-los per la vida.
9. Cadascun dels membres de grup forma part de la solució.  Tots tenen un paper protagonista en el desenvolupament del projecte.
10. I per útlim, és fa imprescindible educar en emprenedoria, perquè el país ho necessita i el moment ho reclama. És tracta de practicar la PEDAGOGIA DE LA POSSIBILITAT, fer-los veure, a través de l'experiència de que amb idees, rigor i treball podem avançar en allò que ens proposem.

Val molt la pena!

Això té xispa, creatius i bons comunicadors als 10 anys

Aquesta és una carta que adreço a nens i nenes de 5è de primària de l'escola Aragai de Vilanova, que de la mà de l'Arantxa i el Dani, els seus mestres, estan tirant endavant un projecte d'emprenedoria molt interessant.




He visitat el vostre bloc i llegit l'evolució del vostre projecte. Sabeu molt bé què vol dir ser emprenedors, teniu el vostre objectiu i esteu donant tots els passos necessaris per aconseguir-lo.
La vostra pluja d'idees us va portar a identificar quins productes podeu produir i a través de l'enquesta que vàreu passar, conèixer què estan disposats a comprar i pagar els vostres futurs clients.
Però m'agradaria felicitar-vos especialment per dues coses, la primera d'elles per la vostra bonica idea d'inspirar-vos en obres d'artistes per fer les vostres produccions i agafar els seus colors i  formes per inspirar-vos. Voleu un secret? poques vegades els més grans, quan ens encallem en les nostres idees, som capaços de buscar fora alguna cosa que ens ajudi a tenir idees. N'aprendrem de vosaltres.

Hi ha una altra cosa que m'ha agradat molt, és el fet de que expliqueu a través del vostre bloc tot allò que aneu aconseguint i que cada cop siguin diferents els bloggers que escriviu. Costa oi tenir el bloc al dia? us animo a que escriviu, a que ens expliqueu a través d'ell les vostres evolucions i creacions. Si volem donar a conèixer allò que fem ho hem d'explicar, i explicar-ho bé, tal com vosaltres ho esteu fent.

Emprenedors de 5è, felicitats i ànims!!!! us anirem llegint i seguint no deixeu d'ecriure 

http://blocs.xtec.cat/cinquearagai/els-nostres-projectes-2/

Una nova manera d'aprendre!

Crec fermament en la formació com a mitja d’aprenentatge de coneixements, habilitats i sobretot actituds, vagi per endavant.

Però dit això, voldria fer una reflexió sobre una nova manera d’aprendre. De fet la novetat  rau tant en la forma d’aprenentatge com en el lloc on trobem els coneixements. I aquest lloc és la Xarxa i la forma  és la que alguns han anomenat el “fast food” intel·lectual.

Internet i les Xarxes Socials constitueixen, ja per a molts, la principal font d’informació i aprenentatge. En els àmbits professionals Linkedin, Twitter i també Facebook en alguns cassos,  ens passegen amb una rapidesa vertiginosa per aquest món efímer i ràpid, que modifica la nostra manera de llegir i fins i tot de pensar. Llegim en horitzontal, títols, sumaris i resums cercant sempre respostes ràpides i frases curtes. L’estil de lectura que promou la xarxa valora l’eficiència i la immediatesa per damunt de tot.

Tot això que esdevé un veritable risc per a la concentració ( i per aprendre cal atenció i concentració), és alhora una porta oberta al coneixement i a les relacions.

A través de les xarxes socials podem aprendre de temes concrets, conèixer les novetats les sector en el qual treballem, estar el dia dels canvis tecnològics que es van produint, fer contactes a nivell professional, aconseguir clients,... Però possiblement una de les coses que més m’ha impressionat i que ha motivat aquest escrit, és la generositat que trobes a la Xarxa. M’interessen especialment tres temes, tot el que està relacionat amb l’educació, amb l’emprenedoria i amb la creativitat. Fa aproximadament mig any que dedico mitja hora al dia (alguns dies he de reconèixer que una miqueta més) a la Xarxa, a alimentar els meus perfils en aquest entorn i a llegir i a descobrir. He trobat blocs d’una riquesa extraordinària de continguts i opinions, llegit llibres que algú ha suggerit, vist presentacions o vídeos que algú altre ha penjat....us imagineu el temps que trigaríem a fer un compendi tant extens com el que podem aconseguir en poques hores sobre un tema?

Gràcies a la generositat de tanta gent que comparteix el seu coneixement, avui podem aprendre i aprendre molt en aquest nous entorn que ens brinden les Xarxes Socials. Hem d’aconseguir que tanta informació no es converteixi en excés d’informació, saber triar-la i integrar-la. Aquest és el repte, perquè ens agradi o no, aquesta és una nova manera d’aprendre. Aprofitem-la!

* Aquest article que sortirà publicat al Penedès Econòmic del mes de febrer.

Podem ajudar els nens i nenes a ser més optimistes?

Ahir dissabte, en el marc d'un curs a Vilanova amb mestres de les escoles l'Aragai, Santa Teresa de Jesús i la Ginesta vam poder reflexionar sobre el tema de l'optimisme. Deiem que hem d'estar atents per detectar com els més petits s'expliquen a ells mateixos les causes d'allò que no els surt prou bé. No és el mateix dir "no sé dibuixar" que dir " aquest dibuix no m'ha sortit bé". Ajudem-nos a explicar les situacions de forma que siguin modificables, transitòries i locals, en comptes de permanents, no modificables i globals.
"Sóc un desordenat", o "sóc un desastre en educació física", són exemples d'expressions que porten als infants a explicar el seu comportament d'una forma que deixa poc marge a l'esmena, per descomptat és una explicació gens optimista d'una situació.
El nostre llenguatge determina el nostre pensament i la nostra emoció. Siguem-ne conscients i ajudem-los...amb mestres formats i motivats (com els d'ahir), es pot avançar tant......

Despertar talents...

DESPERTAR TALENTS…..

El passat mes de setembre a la Masia Cabanyes de Vilanova en un acte  organitzat per l’ADEG vàrem sentir a parlar de talent. Una jornada en que professionals del món de l’empresa van parlar i reflexionar sobre aquest bé tant preuat que s’anomena talent.

Si fem cas a la saviesa d’Horaci, entendrem perquè en moments complexos com l’actual, escoltem reflexions, més que mai, sobre aquest concepte: “L’adversitat té el do de despertar talents que en la prosperitat haguessin romàs dormits”

Talent prové de la paraula llatina “talentum” i s’utilitzava com a moneda imaginària valorada en equivalències en pes (mai no se’n van encunyar monedes). Tampoc avui es pot mesurar objectivament però també l’utilizem com a mesura de valor.

És bonica l’expressió “despertar talent” i ho és perquè ens suggereix que tots podem tenir un “dormilega” com aquest a dins. És tracta de descobrir-lo i treballar molt perquè aflori. I això és necessari en el món de l’empresa, és clar, però ho és encara molt més en el món de l’educació. Cap nen o nena no hauria de sortir de l’escola sense haver descobert en què pot  desenvolupar el seu talent.

Els experts ens diuen que aquest valor s’expressa en l’acció; és a dir veiem que una persona, una organització o un territori tenen un determinat talent quan fan alguna cosa ben feta. I sabem que també té coordenades en l’espai i en temps; vol dir que talents que en un lloc i una època determinades són molt preuats poden no tenir tant valor en un altre lloc o moment.

Tradicionalment hem posat en valor talents relacionats amb la lògica, amb el llenguatge, amb l’expressió corporal, amb l’art, amb l’esport.....i hem elevat a la categoria quasi d’herois a aquells que l’han desenvolupat i mostrat amb genialitat.

Si el moment actual és d’adversitat, que ho és....quins talents caldria desenvolupar i despertar?, ens preguntem.....

La resposta no deixa gaire lloc a dubtes, talents fins avui poc contemplats esdevenen bàsics per un moment actual i també de futur de profunda incertesa.

La intuïció, la creativitat i els talents socials (com la capacitat de dialogar i comunicar-se) ens seran necessaris per afrontar canvis i inestabilitats laborals dels propers temps.

I això que és bo a nivell individual, ho és encara més a nivell col·lectiu. Una societat sense talent aixafa els talents individuals. És feina de tots aconseguir que aquest territori nostre generi les oportunitats suficients perquè tothom s’hi pugui desenvolupar.

Article publicat al Penedès Econòmic num. 5 de l'octubre de 2011 http://www.penedeseconomic.com/

Amb els mestres del Lestonnac de Mollet del Vallès

Era el passat dissabte, a les  9 del matí començàvem una formació perquè el grup de mestres dels Lestonnac de Mollet del Vallès, tingués les eines necessàries per començar el projecte d'emprenedoria al Cicle mitjà. Només uns mestres emprenedors, creatius, amb ganes i idees poden tirar endavant aquests tipus de projectes. Així es van mostrar.
Ja han començat a parlar amb els nens i nenes de 5è i 6è sobre el tema de l'emprenedoria. Volen fer bijuteries diverses que vendran amb la tècnica del "trueque". Unes arrecades valdran una ampolla d'oli, per exemple. Oli que anirà destinat al banc d'aliments del municipi. Una inciativa plena de sentit que els permet treballar tots els aspectes relacionats amb l'emprenedoria i contribuir a un projecte social. És el que s'anomena emprenedoria social.
Felicitats mestres del Lestonnac!!!! us anirem seguint!

Imagina la teva feina, crea-la!

Em passejo pels instituts amb aquest missatge. Dijous passat em van rebre amb un "estoy frito de la emprenedoria". Em vaig quedar glaçada......i resulta que en alguns moduls professionals s'imparteix una assignatura que els parla d'empenedoria i d'empresa. Un curs sencer. Un altre noi em deia "Yo saqué un 9 en esta asignatura, soy emprendedor?".
I tot plegat em va fer pensar....aconseguirem despertar entre tots una motivació per emprendre?...
De vegades el remei pot ser pitjor que la malaltia. Només si els joves veuen que tenen la capacitat suficient per generar idees, que si no la tenen la poden aprendre, només si entenen que ser creatiu és una manera de pensar i fer...només si practiquen, només si tenen espais per fer-ho, aconseguirem generacions més capaces d'imaginar productes, serveis i projectes que els permetin inventar feines i professions. Val la pena intentar-ho.

des de Granollers

La Montse em va presentar el grup de 23 persones, mebres del grup Reinicia,t, totes elles de més de 50 anys i totes elles a l'atur. Cares atentes, cares ambles, cares espectants, cares serioses...La xerrada "emprendre quan ens fem grans" volia explicar la importància de tenir un objectiu (per ells avui, el de tornar a treballar), perseguir-lo, preparar-lo i preparar-se, estar atents al que passa al voltant i sobretot, fer-ho ,tant com es pugui, amb una ACTITUD POSITIVA, de voler sortir d'aquesta situació.
De la conversa que vam tenir després, van sortir molt bons consells. Consells que provenen de la seva experiència i consells que donarien a algú que estigui en la seva mateixa situació:
- Relciona,t, fes contactes, coneix a gent...
- Prepara't, forma't, però tingues clar per a quin objectiu ho fas...qualsevol formació no serveix per a qualsevol lloc de treball.
- Afrota la recerca de feina amb ganes, amb il.lusió i davant d'una entrevista mostra tot el teu interès.
- Prova-ho! Encara que  un anunci de feina no s'ajusti prou bé al teu perfil, prova-ho!; potser tens qualitats ,que no es demanaven en l'anunci,  que el qui contracta les valora molt positivament. 
- No t'emmirallis només en gent que està més formada que tu; fixa't també en gent que tu consideris menys formada.
- Cada feina ens aporta experiència i aprenentatge, encara que no sigui la que hauríem desitjat.

Savis consells d'un grup de persones que s'estan fomant i preparant per aconseguir el seu repte personal, treballar de nou! A tots ells molta, molta sort!

des de Cornellà

Amb ganes de tirar endavant, amb mirada atenta, cap endins i cap enfora, amb imaginació i amb esfroç (molt d'esforç) hem de poder fer front a una situació de desocupació. Aquest era el missatge que  vaig voler transmetre en  un curs adreçat a emprendors a Procornellà de Cornellà del Llobregat. 20 persones, cadascun amb la seva idea, 20 voluntats, 20 il.lusions.
Els volia explicar que el seu entorn és ple d'oportunitats i que val la pena intentar aprofitar-les, sense obviar, en cap moment, les dificultats del moment.
Però aviat em vaig adonar de que les 20 persones que tenia davant eren 20 exemples de tenacitat, de ments despertes, de gent amb ganes d'aprendre una mica més per afrontar el seu projecte.
Projectes, els seus, pensats i imaginats arrel de la seva experiència laboral anterior. El que no funcionava en el seu antic lloc de treball , o aquelles feines que ningú no feia, o aquell talent que van demostrar....Aquests són els detonants dels seus nous projectes!
Allò que els manuals diuen d'observar l'entorn i les macances dels altres per trobar una oportunitat de negoci.
En aquestes setmanes de veure perillar les economies d'un país, de sentir diàriament les incerteses que ens envolten, m'apassiona sentir gent com ells que lluiten pel seu somni, que aprenen, que expliquen i que tiren endavant.
Per a ells, la meva més sincera felicitació i gratitud pel que vaig aprendre; tant de bo l'entusiasme s'encomanés amb la mateixa facilitat que ho fa el pessimisme.

Reflexions sobre educació......

Fa un parell de mesos, en la meva pàgina professional del facebook ( facebook.com/mariabatetelsvalorsdemprendre) vaig agafar l'hàbit de compartir algunes de les meves lectures, vinculades a l'emprenedoria, a la creativitat, a l'educació....

Ho faig amb els 400 caràcters que permet cada missatge....o sigui que ha de ser una idea breu i clara. El món de l,educació, reflexiu i profund en aquest entorn ràpid, fugicer, frívol.......A jutjar pel nombre "d'impressions" (nombre de persones que l'han llegit) que cadascun d'aquests missatges té, deu generar el seu interès.

A mi m'ajuda a consolidar aquella idea, perquè el fet d'escriure reté ,de forma notòria, en el nostre cervell, aquell coneixement. A banda,  crec que és necessari compartir idees, compartir lectures, compartir pensaments......

És curiós, les reflexions que cito provenen de mestres de la creativitat, o de psicòlegs, i filòsofs, de professionals del món de l'empresa.....perquè els mestres i pedagogs escriuen tant poc?

Aquestes són algunes reflexions de les que penjo al facebook:

Reflexions de Sir Ken Robinson sobre l'educació:

"La clau per a la transformació de l'educació no està en la estandarització sinó en la personalització, descobrir els talents individuals de cada nen, i posar-los en situacions en que vulguin aprendre i puguin descobrir les seves passions."


Reflexions d' Eduard Punset sobre l'educació:
"Al llarg de la vida resulten essencials una bona autoestima, una millor capacitat per gestionar les emocions, més sensibilitat enfront les emocions d'altres i una habilitat interpersonal més bona; els fonaments de totes aquestes aptituds es construeixen a l'infància."