dimecres, 28 de maig del 2014

20 idees per resumir què aporta a l'educació la formació en emprenedoria.

Fa poc més de tres anys vaig conèixer un bon nombre de mestres i professors i professores interessats en aprendre sobre emprenedoria. Era a l’estiu i en el marc d’un curs que la Fundació Escola Cristiana havia organitzat.
La materia d’emprenedoria generava una certa recança en alguns, curiositat en d’altres, escepticisme en molts.
Ahir, els mateixos organitzadors van celebrar la II Jornada d’emprenedoria. Amb molt encert van triar quatre experiències de quatre centres diferents que mostraven evidències de com havien educat i entrenat la competencia emprenedora a primària, secundària obligatòria, cicles formatius i batxillerat.

I alhora, es feia palesa la gran quantitat  d’eines i metdologies que existeien per avançar en aquesta formació. La Fundació Escola d’Emprenedors, Junior Achivement ,el projecte d’Educaixa sobre emprenedoria i la metodologia de la Fundació Trilema- Fundació Príncep de Girona van ser les més anomenadoes i utilitzades pel professorat.

En la taula final hi erem presents representants d’aquests quatre metodologies. Jo ho feia en nom de la Fundació Trilema, amb qui he col.laborat en la formació del professorat.
En la taula final ens preguntaven què aprota l’empreneoria a les escoles. Mentre escoltava les experiències vaig anar recollint 20 reflexions que crec que sintetizen la meravella d'experiències i l'excel.lència professional dels docents allà presents: 


1- La formació del professorat és un pilar fonalmental per introduir l’emprenedoria a les aula.

2- Cada professor/a s’ha de fixar un objectiu molt concret sobre quines habilitats emprenedores vol que els seus alumnes aprenguin o entrenin (alguns triaven la comunicació, d’altres el teball en equip, d'latres l'habilitat de detectar problemes…)

3- Educar l’emprenedoria vol articular un projecte, treballar per projectes. No cal quee siguin grans i ambiciosos projectes

4- Interrelació: mai l’emprenedoria és una experiència aïllada d’aula. Necessita de la interrelació entre professorat, o pares i mares, o d’altres aules, o d’altres escoles….Poden variar els agents, però no la necessitat de fer xarxa.

5- Avaluació: cadascuna de les experiències posava molt èmfasi en com han avaluat la competencia emprenedora ( amb rúbriques, dianes,….)

6- Valors: educar emprenedors vol dir educar persones i per tant educar valors

7- Habilitats i destreses: l’autonomia, el lideratge, la innovació i les habilitats empresarials, i la creativitat, i el treball en equip i l’habilitat comunicativa es treballen explícitament en tots els projectes presentats

8- Tots ells diferencien amb claredat la cultura emprenedora de la cultura empresarial

9- Formar en competencia emprenedora demana ACTITUD, OBESRVACIÓ, CREATIVITAT, HABILITATS I VALORS

10-La competència no s’ensenya, s’ENTRENA.

11-Veure exemples de joves emprenedors i que els alumnes els coneguin, és una bona manera d’educar la competencia.

12-L’ENTORN ofereix una gran quantitat  de recursos, d’estímuls, d’eiens que fan molt més fàcil i rica la tasca educativa. Cal només obrir les portes de l’aula

13-Tots ells van demostra la VESSANT SOCIAL de l’emprenedoria, a través de l’aprenentage servei en alguns cassos i en tots per la sensibilitat en triar els temes dels projectes.

14-Tenir un projecte emprenedor ajuda a posar en valor moltes de les coses que ja es fan en el mateix centre .

15-La competencia emprenedora demana metodologia i rigor pedagogic

16-Existeixen una gran quantitat i diversitat d’eines per formar en aquesta competencia.

17-És necessari que l'eduació emprenedora etigui integrada en el currículum

18- Tots ells han incorporat noves metodologies d'aprenentatge quan treballaven la competència emprenedora (ABP, APS, intel.ligències múltiples,...)

19- Tots els projectes partien d'activitats altament motivadores pels alumnes i també pel propi professorat.

20- Tots els professors que anaven al capdavant dels projectes eren bons professionals, però sobretot GRANS EMPRENEDORS, i si a l'inici no ho eren, s'hi van anar tornant!







dijous, 15 de maig del 2014

7 elements màgics de la comunicació educativa per l'aprenentatge

Il.lustració Antònia Bonell
Educar és sobretot comunicar. Els qui ens dediquem a la tasca docent necessitem d'aquesta habilitat per aconseguir l'aprenentatge. Aprenem de moltes maneres diferents, però ho fem d'un mestre, quan aquest "sap" i a més "sap comunicar-ho".

He triat com a títol per aquest post "la màgia de la comunicació" perquè crec en la potència d'un bon missatge quan aquest és transmès amb convicció,  entusiasme i també amb rigor pedagògic i didàctic.


Si per un moment   tinguéssim un barret de copa d'on poder treure 7 elements que transformessin la comunicació educativa en màgica, (entenent per màgica, efectiva per l'aprenentatge) quins triaríem? 




El primer dels elements és EXPLICAR EL MOTIU, és a dir  aportar un "per què". Les probabilitats d'aprenentatge augmenten considerablement si som capaços de fer entendre què aportarà el  que estem explicant a les persones que ens escolten.


Un segon element podria ser la CLAREDAT DE L'ESTRUCTURA DEL MISSATGE. Si l'objectiu és que ens escoltin i entenguin, resulta clau articular l'explicació d'una forma molt ben estructurada, i fer visible (amb els mitjans amb els quals cada docent se senti més còmode) el camí de l'aprenentatge. És a dir, que l'alumne vegi d'antuvi, quin camí seguirem per aportar nous coneixements.

Buscar el DIÀLEG amb els que escolten. El que parla ho fa amb la veu, però els que escolten parlen amb la mirada. Un docent que vulgui millorar la seva habilitat comunicativa, necessita dominar l'art de mirar, de no excloure ningú amb aquesta eina tant potent. La mirada inlcou, acarona,  fa sentir partícep d'un grup i membre d'un equip. O per contra, la negació de  la mirada, exclou, allunya i finalment talla de forma dràstica la comunicació i evidentment l'aprenentatge.

També trauria d'aquest barret l'element de la SEDUCCIÓ, entès com a l'art de convèncer amb arguments sòlids i amb bones raons. Només seduïm quan creiem en allò que expliquem.

No podem parlar de comunicació sense l,element essencial de les EMOCIONS. L'emoció és la porta d'entrada de l'aprenentatge. Si un alumne s'avorreix, si està trist, si se sent exclòs, no aprendrà de la mateixa manera que si aconseguim despertar la seva curiositat, i el fem sentir que ens importa el "què" i el "com" aprèn.

El DESAFIAMENT seria el sisè dels elements, entès com a la millora que podran experimentar els alumnes en acabar el procés d'aprenentatge. Dit d'una altra manera, fer-los veure què seran capaços de fer així que hagin après.

I el darrer dels elements seria la MÀGIA, LA SORPRESA, LA IL.LUSIÓ.....convertir l'acte comunicatiu en una activitat interessant i  divertida que incopori la fantasia  i la curiositat, és garantia d'atenció, i si hi ha atenció es molt més fàcil que hi hagi aprenentatge.

Explicar el motiu, claredat de l'estructura del missatge, diàleg, seducció, emocions, desafiament i sorpresa, configuren la MÀGIA DE LA COMUNICACIÓ EDUCATIVA.