divendres, 27 de gener del 2012

I malgrat tot.........


Sempre m’he preguntat per què és més noticiable el nombre de llocs de treball que es destrueixen que no pas els que es creen, o el nombre d’empreses que tanquen i no pas les que s,obren.

Un exercici simple de posar en el buscador de Google la paraula “atur” ens dóna 16.900.000 referències, i  en canvi la paraula “contractació” només ens en dóna 3.630.000; si fem el mateix exercici amb l,expressió “tancament d’empreses” trobem 6.360.000 entrades, mentre que “noves empreses” només ens porta a 3.740.000 referències. Tot un símptoma de la realitat, però també d’aquesta tendència a fer més notícia del que és negatiu que no pas del que és positiu.

Les notícies diàries semblen competir per veure quines aconsegueixen deteriorar cada dia més el nostre estat d’ànim fins a fer-nos creure que el país està paralitzat i que cada dia centenars de persones es queden sense feina. Bona part d’això és cert, però també ho és que cada dia hi ha gent que troba feina i cada dia n’hi ha que la creen, però això no és titular.

A la comarca de l’Alt Penedès, segons dades del Servei d’Iniciatives Econòmiques de a Mancomunitat Penedès Garraf,en el darrer trimestre es va arribar a 8.500 aturats a l’Alt Penedès  (un 15,43%). Efectivament és una dada que no convida a l’optimisme, però també es cert que en el mateix període es van assolir més de 7.000 contractes. No puc fer la comparativa amb el nombre d’empreses que es van tancar i les que es van obrir en el mateix període simplement perquè no tinc aquesta dada i dubto que ningú la tingui.

Això ens indica que malgrat tot hi ha gent que contracta, n,hi ha que troben feina, n’hi ha que obren nous negocis, malgrat tot hi ha idees, hi ha projectes….i això s’ha d’explicar i s’ha d’explicar ben fort. És ben cert que la balança està avui descompensada, i pesa més el que es destrueix que el que es crea. Però potser per això encara té més valor cada contracte nou, i cada nova empresa.

La meva feina em porta a estar en contacte amb moltes persones que estan a l’atur, gent que hi porta mesos, alguns anys,o amb emprenedors que lluiten incansablement per tirar endavant els seus projectes. Gent tots ells que planifiquen, que pensen, que es relacionen, que busquen, que canvien, que fugen de la rutina, que posen en valor les seves habilitats i els seus coneixements, que s’atreveixen, que es formen, que cauen i es tornen a aixecar, que tenen objectius i que lluiten.


Per què com deia Honoré de Balzac, malgrat que res no canviï, si nosaltres canviem, tot canvia!!