Els nostres fills/es poden millorar!

Necessitem creure-ho per veure-ho. Però creure-ho de veritat i fer-los- ho notar. Crec que com a mare i també com a professional que treballa en l'àmbit educatiu, aquest és el missatge més important que no haig i hem d'oblidar davant l'educació dels nostres fills.

I el segon tema, tant o més important que el primer, poden millorar a qualsevol edat. O no ens creiem que nosaltres mateixos tenim aquesta capacitat d'esmena en tinguem 30, 40, 50, o 60 o més?....

Quantes vegades no els mirem amb un posat resignat, pensant per dintre (i el pitjor dels cassos dient-los ho encara que sigui de forma no verbal) que mai no milloraran en un o altre tema. Expressions del tipus " es un desastre en matemàtiques", "és molt desordenat", "és molt tímid", " sempre li he d'estar a sobre..." són del tot habituals en el dia a dia de moltes famíles.

Expresssions que s'acaben convertint en conviccions i, en molts cassos, creences fermes quan el o la protagonista és un/a adolescent. 

Tenir una mirada optimista del fet educatiu significa creure en la capacitat de millora. Significa estar convençut/da de que hi ha possibilitats d'introduir nous camins, noves maneres de fer, de relacionar-nos, d'entendre,ns, i d'ajudar-los en el seu camí per la vida. I això s'ha de traduir en mostrar possibilitats, aleternatives i noves maneres, per a ells i per a nosaltres.

Ara que estem a finals de curs i que he tingut l'oportunitat de participar en moltes escoles de pares i mares, crec que el missatge més ben rebut i també útil és justament el que justifica aquest post: una necessària mirada optimista la fet educatiu, d'estar del tot convençuts que amb constància, respecte i no poc esforç, les conductes, habilitats, coneixements, hàbits i maneres de fer poden canviar. 

Però ens cal ser-hi, estar emetents a les nostres pròpies conviccions, als nostres missatges, a les nostres reaccions....

Estimem-los molt, però espavilem-nos, corregim comportaments però no els etiquetem com a persones, i sobretot, esepcialment important ara que som  a finals de curs...són molt més que el seu rendiment educatiu....no els jutgem només a través d'aquesta lupa, per molt que ens preocupi....poden millorar ;-)

Gaudim del final de curs, celebrem l'esforç, celebrem els èxtis, no dramatizem els errors i ajudem-los a corregir el que no ha sortit bé, amb eines, amb hàbits i sobretot fent-los notar que no els estimem menys si no ha anat com esperàvem.

Nosaltres, com a pares i mares, també podem millorar! un bon estiu!!!

Entrenats per ser més emprenedors

En les darreres setmanes he tingut una de les experiències més boniques des de que em dedico a acompanyar emprenedors. L'Aida, l'Almudena, el David, el Daniel, la Mariona, la Marta, el Jordi i la Sònia, un grup de joves del Vallès Occidental, han demostrat, que efectivament, l'emprenedoria es pot entrenar. Van venir amb una idea d'algun possible projecte a tirar endavant. No sabem, ni ells, ni jo si acabaran essent empresaris, però, dit per ells mateixos, avui, són ja més emprenedors.

Han après a posar sobre el paper les seves idees, han après a ordenar-les, a explicar què és allò que els fa diferents i únics i que els permet afrontar amb seguretat l'enorme futur que se'ls presenta davant seu. Han après a construir i a comunicar un projecte a partir dels seus propis pensaments i dels que el grup els ha facilitat. 
No hem fet volar coloms, sabem de la dificultat del moment, però amb 18, 19 i 20 i pocs anys, han de poder tenir a l'abast eines per mirar amb valentia el seu esedevenidor.
En una bonica sala del casal de joves de Palau de Plegamans i organitzat pel COPEVO, hem compartit somnis i realitats.

Una experiència que demostra moltes coses:

1- que l'educació, quan parteix de la necessitat real que manifesta el que vol aprendre, té una potència extraordinària, perquè esdevé útil.
2- que quan en un grup es crea un clima en que tothom pot dir les seves idees i els altres les acullen de forma constructiva i les enriqueixen, la potència de pensament de cadascun dels seus membres, es multiplica.
3- que quan hi ha projecte, hi ha vida, hi il.lusió, hi ha esperança, hi ha futur.
4- que quan eduquem des del coneixement, però sobretot des del convenciment, la comunicació flueix

No hauríem volgut que aquesta experiència hagués acabat. Potser no és gaire professional el que escric, però realment aquests joves m'han emocionat!

Aida, Almudena, David, Daniel, Mariona, Marta, Jordi, Sònia, sou uns grans emprenedors, ho teniu tot per tirar endavant! Gràcies per demostrar-nos que és possible!

Educar l'optimisme

Aquest és un programa de 20 minuts de durada que emeten les TV locals en el qual parlo de l'educació en l'optimisme. Espero que us agradi.

Miro la vida en positiu: Avui explicarem el paper dels pares en l'educació de valors de superació personal, d'optimisme davant la vida i els problemes, d'iniciativa davant els obstacles.

1. “És molt important educar els nostres fills en la idea que ells mateixos poden resoldre la major part dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i, probablement, a tenir esperit emprenedor”.

2. “Educar en l’optimisme vol dir donar sempre, als nostres fills, el missatge que poden fer les coses bé, que sempre hi ha possibilitats d’anar endavant”

3. “Per fer-ho, és important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius; diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.

4. “Una altra cosa important que podem fer és explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge”.

5. Poder parlar dels nostres, obertament i tranquil·lament, dels seus reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser optimistes.

6. “Educar l’esperit emprenedor, a més, vol dir ensenyar a superar dificultats. Per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills. Ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se”

7. “La curiositat és una altra actitud, lligada a l’esperit emprenedor, que cal educar. Per fer-ho, escoltem molt els nostres fills i interessem-nos per les coses que ens proposen i les idees que tenen”

8. “Fem-los, també, plantejar-se coses diferents de les que habitualment pensen i anar a llocs diferents dels que habitualment van”

9. “Quan els fills es fan grans i entren en l’adolescència, sovint els costa més comunicar i, per tant, tot això serà més difícil. No deixem d’intentar-ho, però; val la pena si volem educar el seu esperit optimista i emprenedor”.

10. “La paciència, la insistència i una bona definició de límits ens ajudaran a educar aquestes actituds quan tinguem fill que, d’entrada, s’hi mostren poc receptius”.

11. “Recordem-ho: l’optimisme s’encomana. Si oferim un model optimista, els nostres fills el faran seu”

12. “L’esperit emprenedor demana saber començar (creativitat) i saber continuar (perseverança). Eduquem-ho!