dilluns, 25 de març del 2013

a l'atur, més temps que mai i en canvi.....

No controlar el nostre temps, no treure,n profit i veure com passa un dia i un altre sense haver-lo aprofitat, genera una angoixa afegida a la de no tenir feina a les persones que es troben en situació d'atur. 
Els centenars d'alumnes que tinc i he tingut en situació d'atur m'han fet veure la necessitat de poder afrontar el tema de la gestió del seu temps i el meu professor en productivitat personal David Torné (http://blog.davidtorne.com/) m'ha ajudat a descobrir eines que poden ser de gran utilitat.

Fruit d'una cosa i de l'altra, neix la idea d'escriure sobre el tema de la productivitat aplicada a persones que es troben sense feina.
Fins fa poc temps jo mateixa pensava que les eines de productivitat personal serveixen a les persones molt ocupades per aconseguir més eficàcia i eficiència en la gestió del temps. Avui, veig molt clar, que aquestes eines poden resultar claus per aquelles persones que estan en un moment de "no feina". 
I d'aquí ve la primera reflexió, el problema no està en la gestió del temps, sinó en la gestió de les activitats que fem en aquell temps. I els problemes no venen de si aprofitem poc o molt aquell temps, sinó de tenir més o menys clares les accions que hi volem fer. De vegades en volem fer massa i de vegades poques. Aprendre a decidir sobre les accions que volem fer, ens ajudarà a tenir més control sobre el nostre temps.

Sota l'etiqueta "si estàs a l'atur..." trobareu cada setmana una nova reflexió sobre productivitat.


diumenge, 17 de març del 2013

EL COMPROMÍS #VALORSDEMPRENDRE

El compromís s'aconsegueix quan anem més enllà de les nostres obligacions. Els grans moments de la història han estat fruit del compromís de moltes persones. Per comprometre's és necessari saber triar en què ens comprometem. És per això que, encara que de vegades sembli que el compromís és contrari a la llibertat, en realitat ens comproetem amb algú o amb alguna fita que hem triat lliurement. El compromís és contrari a la indiferència.

L'emprenedor agafa compromís amb si mateix quan:

  • decideix impulsar el seu projecte
  • dedica esforç i constància en superar les dificultats inherents a posar-lo en marxa
  • persevera en aconseguir els objectius que s'ha marcat


Però emprendre també representa comprometre's amb els altres quan:

  • s'impulsa un projecte i els qui ens envolten han posat confiança (en forma de suport, de diners, de recursos...) en nosaltres.
  • es buscar l'excel.lència per aconseguir "la promesa de qualitat" que hem fet cap als nostres clients.
  • es compleix amb allò que hem establert en forma de pacte tant amb clients, com amb proveïdors, com amb socis.
  • tenim un comportament ètic i responsable en els nostres negocis.


" El compromiso proporciona consistencia y un esfuerzo entusiasta, el que inevitablemente, proporciona mayores y mejores recompensas”. zig Zaglar

El compromiso se consigue cuando vamos más allá de nuestras obligaciones. Los grandes momentos de la historia son fruto del compromiso de muchas personas. Para comprometerse es necesario saber escoger. Así,  a pesar de que pueda parecer de que cuando nos comprometemos, perdemos libertad, es sólo a partir de esa libertad, cuando realmente escogemos libremente con qué o quien adquirimos compromiso. El compromiso es contrario a la indiferencia.

El emprendedor toma un compromiso consigo mismo cuando:

  • decide impulsar su propio proyecto
  • dedica esfuerzo y constancia en superar las dificultades inherentes en su puesta en marcha
  • persevera para conseguir los objetivos que se ha marcado


Pero emprender también representa comprometerse con otros cuando:

  • cuando se impulsa un proyecto y quienes nos rodena han depositado su confianza (en forma de soporte, de dinero, de recursos...) en nosotros.
  • se busca la excelencia para conseguir "la promesa de calidad" que hemos ofrecido a nuestros clientes. 
  • cumplimos con aquellos que hemos establecido como pacto con nuestros clientes, con nuestros proveedores, con nuestros socios,...
  • tenemos un comportamiento ético y responsable en nuestros negocios



diumenge, 3 de març del 2013

La força de la il.lusió

M'aturo un moment per fer balanç de les darreres recents i intentses setmanes. He tingut la sort i oportunitat de poder compartir la meva visió de l'emprenedoria amb col.lectius ben diversos. Joves de Torelló i de Viladecans, un bon nombre de persones que treballen directament en l'educació a Cervera i d'altres que estan estudiant a la Universitat Internacional de Catalunya per treballar-hi, també a Viladecans i a les escoles Pare Manyanet, pares i mares de nens i nenes d'infantil i primària de l'Escola Pia de Terrassa i de l'escola Sant Josep de Tàrrega, professionals que acompanyen persones amb alguna discapacitat a la Fundació Prodis de Terrassa, i tot l'equip de treballadors i treballadores de l'empresa Rius i Rius de Vilafranca.

Aparentment poca cosa tenen en comú uns col.lectius i d'altres, però en canvi, davant una reflexió conjunta sobre la necessitat del moment de tenir iniciativa, de tenir idees, d'intentar noves maneres d'avançar en la difícil situació del moment, apareix, practicament en la totalitat de les persones amb qui hem compartit aquests moments, la IL.LUSIÓ.

Pels joves la il.lusió s'ha de traduir en VEURE QUE EL SEU FUTUR ÉS TAMBÉ A LES SEVES MANS. I que ells tenen CAPACITAT DE CONSTRUIR aquest futur. Pels professionals de l'educació, la IL.LUSIÓ ve d'entendre que, malgrat l'afectació que en el seu sector està tenint la situació econòmica del moment, és un moment extraordinari per aprendre noves metodologies de treball que ajudin els educands a tenir una visió possibilista del seu futur. Pels futurs mestres, aquest aprenentatge resulta cabdal.

Però també els pares i mares dels més petits entenen que sempre els seus fills poden MILLORAR, si tota  la "tribu" (en paraules de l'aforisme africà utilitzat per JA Marina) acompanya el seu procés de creixement, maduració i aprenentatge. Entendre l'educació com a l'obertura d'un món de POSSIBILITATS, és un fet que sense cap dubte ,IL.LUSIONA.

I també l'atent col.lectiu de treballadors/es de PRODIS, que en aquest dissabte de març s'aturen per mirar endavant ,mirant d'entendre el que els queda enrere, la IL.LUSIÓ esdevé l'eina imprescindible per acompanyar persones amb tanta dificultat com atén la seva entitat. Intentar noves maneres de resoldre vells problemes, inisitir en l'àrida tasca de fer aprendre hàbits i comportaments...

I treballadors d'empreses quasi centenàries com ara Rius i Rius també entenen que innovar passar per imaginar nous futurs possibles, per anar més enllà de les idees que ens semblen obvies, per atrevir-nos a descobrir nous horitzons.....

Aquest post l'adreço a totes aquestes persones que durant aquests dies llargs en hores i distants en quilòmetres heu escoltat pacientment ides i refelxions i que una a una feu que la meva feina tingui sentit, això m'omple d'il.lusió i de força!!!!