dilluns, 31 de desembre del 2012

Que no s'apagui la flama: Un conte com a desig pel 2013


No sabrem mai si és real o si només va passar en la potent imaginació del Cesc. Estava sopant a casa i va quedar embadalit amb les 4 espelmes que cremaven damunt la taula. La mare durant les vacances del Nadal les encenia cada vespre. Al Cesc li agradava veure-les enceses i s'hi encantava i deixava anar el seu pensament.De sobte, va sentir que les espelmes parlaven entre elles. La primera va dir:



- Jo sóc la FEINA,...ja ningú no creu en mi, els qui en tenen tenen por de perdre-la i els qui no en tenen pensen que mai més tornaran a treballar. No té sentit que segueixi encesa.
Dit això, l'espelma es va apagar......el Cesc no s'ho podia creure....
La segona espelma va agafar la paraula
- Sóc la SENZILLESA. Represento les petites coses, aquelles que no valen diners, els instants bonics, un somriure, un petó......Tohom està tant amoïnat que em sembla que ningú no veu la meva flama....No vull seguir cremant.
Va acabar de pronunciar aquestes paraules i també és va apagar. El Cesc no només estava astorat sinó també trist davant del que estava escoltant i veient.
Hi havia encara dues espelmes enceses. El Cesc va mirar ràpidament la tercera que no va trigar a parlar:
- Sóc la IL.LUSIÓ. Ens aquests darrers anys quan cremo, em sento ingènua....i tothom diu que en el 2013 no té cap sentit que segueixi encesa. Així que avui que acaba el 2012, em rendeixo.
Dit això, la Il.lusió també es va apagar.
Al Cesc li queien les llàgrimes. Va passar la mirada a la quarta espelma, amb ulls de por i el cor encongit. Al cap de pocs segons va sentir: 
- No pateixis Cesc, jo sóc L'ESPERANÇA.....mentre jo tingui flama, podrem encendre les altres.
Amb els ulls brillants el Cesc les va tornar a encendre....


Que no s'apagui la nostra flama i que aquesta sigui l'eina que ens permeti encendre,n algunes que veiem apagades.......
Maria Batet


* aquest conte és una adaptació d'un que he llegit del llibre  Si us Plau de l'Editorial Claret

dijous, 20 de desembre del 2012

Entrenats per ser més emprenedors


En les darreres setmanes he tingut una de les experiències més boniques des de que em dedico a acompanyar emprenedors. L'Aida, l'Almudena, el David, el Daniel, la Mariona, la Marta, el Jordi i la Sònia, un grup de joves del Vallès Occidental, han demostrat, que efectivament, l'emprenedoria es pot entrenar. Van venir amb una idea d'algun possible projecte a tirar endavant. No sabem, ni ells, ni jo si acabaran essent empresaris, però, dit per ells mateixos, avui, són ja més emprenedors.

Foto: Entrenats per ser més emprenedors
Una de les experiències més boniques que he tingut
http://mariabatet.blogspot.com.es/Han après a posar sobre el paper les seves idees, han après a ordenar-les, a explicar què és allò que els fa diferents i únics i que els permet afrontar amb seguretat l'enorme futur que se'ls presenta davant seu. Han après a construir i a comunicar un projecte a partir dels seus propis pensaments i dels que el grup els ha facilitat. 
No hem fet volar coloms, sabem de la dificultat del moment, però amb 18, 19 i 20 i pocs anys, han de poder tenir a l'abast eines per mirar amb valentia el seu esedevenidor.
En una bonica sala del casal de joves de Palau de Plegamans i organitzat pel COPEVO, hem compartit somnis i realitats.

Una experiència que demostra moltes coses:

1- que l'educació, quan parteix de la necessitat real que manifesta el que vol aprendre, té una potència extraordinària, perquè esdevé útil.
2- que quan en un grup es crea un clima en que tothom pot dir les seves idees i els altres les acullen de forma constructiva i les enriqueixen, la potència de pensament de cadascun dels seus membres, es multiplica.
3- que quan hi ha projecte, hi ha vida, hi il.lusió, hi ha esperança, hi ha futur.
4- que quan eduquem des del coneixement, però sobretot des del convenciment, la comunicació flueix

No hauríem volgut que aquesta experiència hagués acabat. Potser no és gaire professional el que escric, però realment aquests joves m'han emocionat!

Aida, Almudena, David, Daniel, Mariona, Marta, Jordi, Sònia, sou uns grans emprenedors, ho teniu tot per tirar endavant! Gràcies per demostrar-nos que és possible!

diumenge, 2 de desembre del 2012

Lectura per la reflexió. Equivocar l'objectiu


EQUIVOCAR L’OBJECTIU

 * aquest conte està extret del llibre de la Bruíxola Interior d'Àlex Rovira.

Una vegada un executiu anava passejant per una bonica platja vestit amb els seus pantalons curts, de marca, les seves ulleres de sol (també de marca), el seu polo, el seu rellotge (caríssim) i la seva gorra i el seu mòbil.
Eren les dues del migdia quan es va trobar un pescador que feliçment recollia les seves xarxes plenes de Peix i amarrava la seva petita barqueta. L’executiu se li va acostar…

-        Perdoni, però l’he vist arribar amb la barca i descarregar el Peix….No és molt d’hora per tornar a casa?

El pescador se’l va mirar de reüll i va somriure mentre recollia les seves xarxes:

-         D’hora? Per què ho diu?, de fet jo avui ja he acabat la meva jornada de treball i he pescat el que necessito.
-         Ja ha acabat avui de treballar? A les dues del migdia? ¿com és possible?- va dir incrèdul, l’executiu….

El pescador sorprès per la pregunta li respon:

-         Miri, jo em llevo al matí cap a les nou, esmorzo amb la meva dona i els meus fills, els acompanyo a l’escola i cap allà a les deu, pujo a la barca, surto a pescar i feinejo durant quatre hores i a les dues estic de tornada. Amb el que n’obtinc en aquestes quatre hores en tinc prou perquè visquem la meva família i jo, sense que ens sobri res, però feliçment. Després vaig a casa, tranquil·lament, faig la migdiada, vaig a buscar els nens a escola amb la meva dona, passegem i xerrem amb els amics, tornem a cas, sopem i ens n’anem a dormir feliços.

L’executiu va intervenir portat per una irrefrenable necessitat de fer de consultor del pescador:

-         Veurà, si m’ho permet, li diré que està vostè cometent un greu error en la gestió del negoci i el “cost d’oportunitat” que està pagant, és sense cap  dubte, excessivament alt; està vostè renunciant a una gran quantitat d’ingressos.
El pescador se’l mirava amb cara de circumstàncies, mostrant un somriure “socarron” i sense entendre exactament on volia anar a parar aquell home de poc més de trenta anys, ni perquè de sobte li donava aquells consells que no havia escoltat mai a la seva vida.

 I l’executiu va seguir:
- Podria treure moltíssim més rendiment de la seva barca si treballés més hores, per exemple, des de les vuit del matí fins a les deu de la nit.

El pescador aleshores es va encongir d’espatlles i li va dir:
-         I això, per què?
-         Com que per què? Obtindria com a poc, el triple de peix! O és que no ha sentit parlar mai de les economies d’escala?...En fi, vull dir que amb els ingressos obtinguts per tal quantitat de peix, aviat, en menys d’un any, podria comprar una altra barca, molt més gran, i contractar un patró....
El pescador va tornar a intervenir:
-         Un altre barca? I per què vull jo una altra barca i a més un patró?
-         Que per a què ho vol? No ho veu? No s’adona de que amb la suma del es dues barques i dotze hores de pesca per barca podria comprar unes altres dues barques més en un termini de temps relativament curt? Potser dintre de dos anys ja tindria quatre barques, molt més peix cada dia i molts més diners obtinguts per la pesca diària.
 I el pescador va tornar a preguntar;

-         Però i tot això, per a què?

-         Home! Però que està cec?. Per què aleshores, al cap d’uns 20 anys i reinvertint tot el que haurà obtingut, tindria una flota d’unes vuitanta barques, repeteixo, vuitanta barques!. Que a més, serien deu vegades més grans que la petita barca que té avui.

I de nou,rient, pregunta el pescador:

-         I per què vull jo tot això?

I l’executiu, desconcertat per la pregunta i gesticulant exageradament li diu:

-         Com es nota que vostè no és emprenedor, ni té visió empresarial ni estratègica, ni res de res! No s’adona que amb totes aquestes barques tindria patrimoni suficient i tranquil·litat econòmica com per llevar-se tranquil·lament al matí, cap allà a les 9, esmorzar amb la seva dona i els seus fills, portar-los a escola, sortir a pescar per plaer cap allà a les 10 i només durant quatre hores i tornar a dinar a casa i fer la migdiada?

divendres, 30 de novembre del 2012

Educar l'optimisme


Aquest és un programa de 20 minuts de durada que emeten les TV locals en el qual parlo de l'educació en l'optimisme. Espero que us agradi.
Miro la vida en positiu: Avui explicarem el paper dels pares en l'educació de valors de superació personal, d'optimisme davant la vida i els problemes, d'iniciativa davant els obstacles.
1. “És molt important educar els nostres fills en la idea que ells mateixos poden resoldre la major part dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i, probablement, a tenir esperit emprenedor”.
2. “Educar en l’optimisme vol dir donar sempre, als nostres fills, el missatge que poden fer les coses bé, que sempre hi ha possibilitats d’anar endavant”
3. “Per fer-ho, és important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius; diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.
4. “Una altra cosa important que podem fer és explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge”.
5. Poder parlar dels nostres, obertament i tranquil·lament, dels seus reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser optimistes.
6. “Educar l’esperit emprenedor, a més, vol dir ensenyar a superar dificultats. Per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills. Ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se”
7. “La curiositat és una altra actitud, lligada a l’esperit emprenedor, que cal educar. Per fer-ho, escoltem molt els nostres fills i interessem-nos per les coses que ens proposen i les idees que tenen”
8. “Fem-los, també, plantejar-se coses diferents de les que habitualment pensen i anar a llocs diferents dels que habitualment van”
9. “Quan els fills es fan grans i entren en l’adolescència, sovint els costa més comunicar i, per tant, tot això serà més difícil. No deixem d’intentar-ho, però; val la pena si volem educar el seu esperit optimista i emprenedor”.
10. “La paciència, la insistència i una bona definició de límits ens ajudaran a educar aquestes actituds quan tinguem fill que, d’entrada, s’hi mostren poc receptius”.
11. “Recordem-ho: l’optimisme s’encomana. Si oferim un model optimista, els nostres fills el faran seu”
12. “L’esperit emprenedor demana saber començar (creativitat) i saber continuar (perseverança). Eduquem-ho!

divendres, 23 de novembre del 2012

10 Consells d'emprenedors per a emprenedors

Cada mes faig una entrevista a alguna persona (http://www.valorsdemprendre.org/experiencies) que ha obert el seu negoci o ha reformat el que tenia. Gent amb il.lusió, amb ganes, amb empemta i coratge per començar avui, unaa aventura emprenedora. A tots ells els demano, en acabar alguns consells per aquells que encara s'ho estiguin pensant. Aquí en teniu 10, n'hi haurà més:



1-      Els hobbies i els canvis en l’entorn són les principals fonts d’idees de negoci:tirar endavant un projecte a partir d’una afició ens aporta una gran dosi de motivació, sense oblidar mai què demana el nostre entorn
2-      Tenir cura en el disseny, els detalls importen: Com diu l’Eloi, si volem vendre coses boniques ho hem de fer en un entorn bonic.
3-      La xarxa de contactes ens ajuda a donar-nos a conèixer:En un entorn local saber explicar bé als qui tenim aprop quin és el nostre projecte, ens ajuda a difondre,l
4-      Tant important és avui la promoció en l’entorn físic com en el digital. Cal saber planificar i  aprofitar la repercussió d’una bona web i de les xarxes socials.
5-      Emprendre és qüestió de valors:humilitat per escoltar i aprendre, perseverança per continuar endavant i esforç perquè com diu la dita “sense sacrifici no hi ha benefici”.
6-      La importància en els detalls : és necessari marcar-se estratègies i tenir una visió a mig termini, però els petits detalls són els que marquen la diferència. Tom Peters diu que la majoria d’empreses s’enfoquen a les accions però el que provoca les vendes són els detalls
7-      Abandonar la zona de confort: Malgrat sigui on ens sentim més còmodes, les noves oportunitats demanen audàcia per descobrir-les.
Diuen els experts que en moltes ocasions el que costa realment és
començar a fer alguna cosa nova, abandonar aquesta zona de seguretat que tenim.
8-      Il·lusió i intuïció: són dos elements imprescindibles en qualsevol nou projecte. La intuïció és barreja de raó i emoció i una sàvia consellera. La il·lusió és motor per avançar. Sabem que la planificació ens marca un camí i ens fa de guia, però és la intuïció la que ens indica quan convé donar un gir.
9-      Escoltar el client: escoltar i prendre nota del que ens diu el client és la millor manera de trobar noves oportunitats.
10-  L, enamorament pel  projecte, s’encomana :el que més convenç d’un projecte es veure convençut el qui el lidera. Sense perdre rigor i sentit crític en allò que fem, resulta clau apassionar-se per aquella idea, aconseguirem així, transmetre i contagiar el nostre entusiasme.

diumenge, 18 de novembre del 2012

7 reptes d'emprendre en solitari

Avui fa justament 3 anys que vaig començar la meva aventura d'emprendre el meu projecte en solitari. Després de més de 20 anys treballant a l'administració, en un ajuntament, amb equips grans de gent, amb projectes ambiciosos, amb tota mena de recursos,...després de tot això, vaig començar el meu petit projecte, des de casa i en solitari. Tot un canvi no només de feina, sinó sobretot de vida.
Som molts els professionals que, per motius diversos, hem iniciat un camí que té moltes avantatges, però també punxegudes arestes.
Si hagués de resumir 7 reptes importants a vèncer, destacaria:


1- Obejctius i camí ben definits: ens podem equivocar, però em sembla del tot necessari dibuixar un camí. La incertesa genera angoixa, i tots els elements que ajuden a tocar de peus a terra i marquen un itinerari, la redueixen sensiblement.
2- Hàbit i disciplina: en els horaris, en les feines, en l'entorn de treball, en l'ordre, ....treballar en solitari i a casa, permet aprofitar el temps d'una forma extraordinària i evita molts dels inconvenients que té el fet de fitxar a una hora determinada en un lloc de treball. Però demana fermesa en l'acompliment de normes que l'emprenedor mateix s'ha de marcar. És clau!
3- Límits: saber dir no i saber dir prou, cap als altres i cap a un mateix. És tant fina la barrera entre la feina i l'oci si realment t'apassiona allò que fas, que és important marcar un inici i un final en la dedicació.
4- Clients o companys?. El fet de no tenir companys de feina, ens pot portar a voler establir una relació amb els clients més estreta del que possiblement s'entén per una relació client/proveïdor. 
5- Socialitzar la feina: la web, un blog, les xarxes, ens permeten donar a conèixer i compartir la feina i el coneixement. Cap emprenedor que ho faci en solitari hauria de viure d'esquena a aquest entorn que permet tenir constantment les portes ben obertes per parlar i escoltar.
6- Projectes compartits: la grandesa d'emprendre en solitari és la de poder triar els companys de treball, encara que no formin part de la teva empresa, i que físicament no siguin aprop. Compartir projectes amb persones amb qui sumar coneixement i experiències és possiblement un dels motors de creixement personal més important que té l'emprenedor.
7- GRATITUD: Un valor fonamental per emprendre. Avui que fa 3 anys que vaig començar no puc deixar de sentir gratitud. Cap a moltes persones, clients molts, companys de projectes d'altres i amics i amigues i sempre, sempre el coixí de la família.
I també és clar, pels qui llegiu aquest blog i m'ho feu saber!!!
GRACIES!!!!!

dimecres, 7 de novembre del 2012

Malgrat tot, tenim capacitat d'il.lusionar-nos

He tingut l'oportunitat de conèixer i parlar sobre creativitat amb un grup de professionals qualificats que avui estan a l'atur i que han fet un curs per a emprenedors que ahir va finalitzar. A ells els dedico aquest Post . Es feia a l'Hospitalet de Llobregat, a iniciativa del seu ajuntament i en el marc d'un projecte Urbal III. 


La situació de desocupació, i més en el moment actual, és motiu d'angoixa i molta preocupació. Però hi ha dues maneres radicalmentment diferents de viure-ho. Amb il.lusió o sense ella. Molts pensareu que mai una situació de desocupació pot ser motiu d'il.lusió. L'experiència em diu, que això no és ben bé cert.

Foto: Malgrat tot, tenim capacitat d'il.lusionar-nos
http://mariabatet.blogspot.com.es/Vagi per endavant que tenir il.lusió no està renyit amb tenir por, tampoc ho està amb la incertesa....Hi ha il.lusió quan hi ha projecte, quan hi ha ganes d'aprendre, ganes de compartir, ganes de pensar en noves idees. Hi ha il.lusió quan hi ha moviment, quan malgrat la dificultat, s'intenta de nou.
Només quan pensem que tot i les contrarietats, els entrebancs i els obstacles, tenim a les nostres mans part de la solució, només aleshores, hi ha il.lusió.

Pensar en un projecte propi (i no parlo només de crear una empresa, sinó també de crear un itinerari planificat per tornar a treballar), dibuixar-lo, escriure,l i compartir-lo ens donarà, com a poc IL.LUSIÓ.

El Josep Lluís, un emprenedor que va representar els seus companys en l'acte de cloenda ens deia que la paraula que més havia sortit en el resum que tots ells feien del procés d'aprendre a emprendre era IL.LUSIÓ.

A tots vosaltres, emprenedors de l'Hospitalet, no la perdeu. I recordeu, IDEES, COLOR, LLIBRETA!!!
Gràcies per demostrar que és possible!


dimecres, 31 d’octubre del 2012

La promesa de la marca personal


FotoNo en fem res de tenir un bon projecte si no som capaços de comunicar-lo. Fins aquí tots d'acord, cert?
Sota aquest exercici de comunicació hi ha molts elements a tenir en compte. Però podem separar la comunicació del projecte de la de la persona que l'impulsa? Més petita és l'empresa, més associem una imatge i l'altra.
És per això que en aquest post d'avui parlaré d'un tema clau per a un emprenedor, com és el de la MARCA PERSONAL.

De què parlem?

Malgrat el nom no sigui agradable a les orelles perquè sembla que en parlar de marca, fem de les persones, coses, en realitat quan utilitzem aquest concepte parlem de temes gens superficials.
Una persona ens deixa empremta quan ha aconsguit no només impactar sinó sobretot impregnar.
I això només s'aconsegueix des de la INTEGRITAT, LA SINCERITAT,LA HUMILITAT, L'AUTENTICITAT, LA CREIDIBILITAT I LA FIABILITAT.
Només després podem treballar la VISIBILITAT, l'ENFOCAMENTi L'ATRACCIÓ,
Uns i altres elements configuren l'essència de la marca personal.
Com la preparem?

La marca existeix encara que no en siguem conscients. Tant per a tant, és millor mirar endintre i descobrir què ens defineix com a professionals i després contrastar-ho amb aquells que més ens coneixen d'àmbits diversos. De la suma de mirar endintre i de l'escolta del que dieuen els qui ens envolten, podem tenir una idea força clara de quina és la marca que de forma natural estem ensenyant.

Després, i en funció de quins objectius volem aconseguir (oferir un producte a un sector determinat, fer una presentació, escriure un blog, ser notori en algun tema concret,......) podem reforçar més o menys els aspectes de la nostra marca que més s'adiguin a les fites marcades.

Com la donem a conèixer?
En els darrers 10 anys, Internet ha facilitat enormement que la nostra visibilitat sigui possible a un cost pràcticament zero. Possiblement per això sentim a parlar, més que mai, de marca personal. Però no oblidem que la manera més directa i impactant de donar a conèixer la nostra marca, continua essent en la relació personal. Per tant no podem oblidar-la.

  • De tu a tu: la nostra presència física, la manera com vestim, com parlem, com ens relacionem i els llocs on ens movem, esdevenen indicadors de la nostra marca. Cuidem-los. En aquest tu a tu, si acompanyem la nostra presentació d'elements físics (la targeta de presentació, el tríptic,.....) hem de tenir present, que no només defineixen els productes o serveis que donem, sinó que també ens defineixen a nosaltres. Cuidem-los encara més. 
  • En el món digital: tenim a l'abast molts instruments que ens ajuden a construir marca. Des de la web, fins a un blog, microblog com twitter i les diferents xarxes socials. Sabem que Internet té memòria, molta memòria i que tot el que escrivim queda recollit. Siguem-ne conscients i alhora curosos. 

Si volem fer de la nostra, una bona marca personal, cal tenir present sempre la COHERÈNCIA, per descomptat entre aquest món físic i el virtual, però sobretot entre allò que expliquem de nosaltres mateixos i el que realment fem.

No oblidem que una marca és sobretot una PROMESA, un compromís de que darrera aquell imaginari, hi ha una realitat.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Entrenaments emprenedors

Quan fa molts anys vaig començar a treballar en l'àmbit de l'emprenedoria, vaig destinar molt temps i esforços a aprendre a dominar els diferents àmbits d'un pla d'empresa.
Una mica de màrqueting, de finances, de formes jurídiques, d'operacions, elements indispensables per construir un bon document que posés negre sobre blanc una idea, una oportunitat, un bon negoci.

Sense treure-li ni un bri d'importància a tots aquestes elements, avui estic convençuda que hi ha un element fonamental que és difícil reflectir en un pla d'empresa, parlo de l'emprenedor i de les seves habilitats per fer de la seva idea, un negoci únic. D'ell (o ella, és clar) depèn que el seu projecte tingui vida, més enllà del que està escrit en un document, sigui creïble i convidi als potencials clients a creure en els seus productes i serveis.


Però si alguna cosa em sembla encara més interessant és que les habilitats i els valors necessaris per emprendre un negoci són els necessaris per emprendre qualsevol projecte en la vida. I d'aquí neix la grandesa de poder educar els nens i nenes i els joves en la iniciativa, en l'entusiasme, en la pedagogia de l'acció. Avui més que mai necessiten saber que ells són en bona part els protagonistes dels seus futur.

I no parlo d'elements innats, parlo d'habilitats adquirides i millorades. Crec fermament en la possibilitat de d'aprendre, i per tant d'esenyar a ser emprenedors.S'aprèn a ser emprenedor entrenant fort algunes habilitats.

Avui faig una reordenació del blog i etiquetaré, des d'avui mateix les entrades que hi faci segons l'entrenament que vulgui destacar vinculat a l'emprenedoria.


He creat, a més una nova pàgina en el blog on explicaré el significat de cadascun d'aquests entrenaments. No hi ha pressa. En vaig aprenent a mesura que hi penso, que llegeixo, que veig!


Els entrenaments que mereixen etiqueta per començar són:


Entrenament en valors

Entrenament en creativitat
Entrenament en productivitat personal
Entrenament de l'actitud
Entrenament.......

dilluns, 24 de setembre del 2012

L'esport de la creativitat en la trialtló de l'emprenedoria


Encara que ens costi de creure, som creatius per naturalesa, la creativitat és un procés de pensament que ens ajuda a generar idees. Per tant, la lògica ens diu que si aprenem a pensar millor, tindrem millors ideesI d’això justament es tracta. Per què un emprenedor necessita practicar aquest esport?
- Per disposar d’una idea de negoci: de seguida imaginem que un emprenedor tindrà èxit si té una bona idea de negoci, i per tant és aquí on ha de posar en joc la seva creativitat. Cito en Fernado  Trias de Bes en el seu “llibre negre de l’emprenedor”, quan diu, contràriament al que moltes vegades pensem,   que “la idea no té importància, el que és important és la forma de la idea”. Podem i hem de fer un gran esforç perquè el nostre negoci pivoti sobre una idea original, possible i creativa, però com diu l’autor, això no ens garanteix que hagi de funcionar.
- Per fer funcionar tot el procés: ser capaços de posar tota la nostra creativitat en joc en la posada en funcionament de la nostra idea de negoci, serà el millor camí per fer-la funcionar. Com fer-ho per donar-nos a conèixer al nostre públic?, com aconseguir organitzar correctament tot el funcionament de l’empresa? Com trobar un model de negoci que sigui diferent al que és conegut en el sector?.....

Com s’entrena la creativitat?

1-      Desfent-nos d’alguns mites i barreres de la creativitat:
·         La rutina:Com diu Daniel Golemman en el seu llibre “El espíritu creativo” el problema és que patim moltes vegades de “psicoesclerosis” un terme que utilitza amb humor per definir que les nostres actituds es van endurint fruit de repetir-les i com a conseqüència de les rutines.
·         L’autocrítica:En enuncia una altra barrera que és la nostra veu crítica interior que ens autocensura; i per útlim la frustració que sorgeix quan busquem idees i aquestes no surten. Aquesta frustració ens predisposa a l’abandoment. De fet moltes vegades no trobem solucions als problemes, no tant perquè aquests no en tinguin sinó perquè ens rendim abans d’hora.
·         La creativitat és només pels creatius?Estem també convençuts que per ser creatius hem de tenir unes qualitats especials, com si es tractés d’una activitat d’elit. La realitat ens demostra, que més temps i esforç i entrenament dediquem a aprendre a generar idees, més i millor ens en sortim.
·         La creativitat no és bogeria. Associem sovint la creativitat amb la bogeria i també això s’allunya de la realitat. Tenim més idees quan més hem preparat el terreny, més informació hem buscat sobre un tema i més temps hem dedicat a pensar-hi, només aleshores es dóna aquell punt d’inspiració que ens sembla una mica màgic i boig perquè resulta difícil de controlar-lo.
·         Un altre mite a vèncer és el que ens fa creure que la creativitat va lligada al pensament vinculat l’ hemisferi dret del nostre cervell, quan en realitat, necessitem tant el pensament abstracte com el lògic per generar i portar a la pràctica totes les idees que facin més ric el nostre projecte empresarial.
2-      Tenint en compte algunes coses com:
·         TEMPS: cal aturar-se a pensar, donar-nos temps per fer anar les idees. Si emprenem en solitari, cal destinar una estona en la nostra organització horària per explorar noves idees. Si treballem amb un equip, és imprescindible acordar alguns espais de temps per destinar-los simplement a pensar.
·         ATREVIR-SE: atrevir-se a anar una mica més enllà del que està establert. Forçar el nostre pensament fins a trobar idees imaginatives. Les primeres idees són les menys originals, les que se li acudeixen a tothom. Si ens forcem a buscar més idees, les trobarem. Ser creatiu comporta un plus de risc, d’anar una mica més enllà del que està establert. Si encapçalem el nostre raonament amb

preguntes  del tipus “per què no...? “ o “i si.......?”  desafiarem els convencionalismes.
·         MENTALITAT OBERTA: es tracta de deixar-nos sorprendre, de mirar una mica més enllà del que coneixem. Aprendre d’altres realitats i d’altres móns.
·         DIVERTIR-NOS creant; si aconseguim que el fet de buscar i crear noves idees sigui una cosa estimulant per nosaltres, trobarem el temps, ens atrevirem, anirem més enllà....

3-      Aprenent algunes tècniques bàsiques:
Hi ha una gran quantitat de tècniques que ens ajuden a millorar la nostra creativitat. Però si no desfem mites i barreres i no creem les condicions propícies, no ens serviran de res aquestes tècniques.
Neuronilla.com aglutina excel·lents professionals del camp de la creativitat i recull en la seva web metodologies diverses, jocs i moltes tècniques que ens permetran millorar l’entrenament d’aquesta habilitat.
D’entre totes en desataco una per l’enorme contribució que fa en ajudar-nos a pensar de forma global. Parlo dels mapes mentals, el seu creador Tony Buzan ha escrit nombrosos llibres que ens ensenyen a construir aquesta eina tan efectiva i productiva.
Algunes de les seves principals característiques són:
·         Quan dibuixem una mapa mental, fem l’esforç de posar totes les idees en el paper i aconseguim deixar el nostre pensament lliure per generar-ne més.
·         A diferència de fer llistes, construir un mapa mental, provoca que totes idees es relacionin. Activa la memòria i la recerca de solucions.
·         Reprodueix la forma de pensar “normal” del nostre cervell d’una idea a l’altre i totes connectades.
·         Ens ajuda a desbloquejar la ment.
·         Com a emprenedors els podem fer servir en moltes ocasions, quan treballem la idea inicial de negoci, quan volem organitzar la nostra empresa, quan fem un mapa de la nostra web, quan dissenyem la nostra política de comunicació, quan volem fer una presentació, o liderar una reunió.....en definitiva es tracta no simplement d’una eina, sinó d’una forma de pensar que plasmem en un paper.

Tots els elements de la creativitat que hem vist fins aquí, són susceptibles de ser entrenats i a més amb molt bons resultats. Amb temps i ganes, aconseguirem que un dels esports bàsics d’aquesta triatló de l’emprenedoria ens impulsi a aconseguir més bons resultats en la cursa cap a la creació  i consolidació del nostre projecte.

dimecres, 19 de setembre del 2012

La trialtó de l'emprenedoria



 L’emprenedoria com a esport ens dóna a entendre la possibilitat d’aprenentatge, la necessitat d’entrenament i la idea de progrés en la seva pràctica. Aquesta similitud ens porta també al concepte d’habilitat, d’actitud i d’aptitud: hem de saber, hem de poder i sobretot hem de voler perseguir l’objectiu de començar el nostre projecte, la nostra empresa.

Potser perquè el moment actual dificulta l’exercici de l’emprenedoria, complicarem una mica més la comparativa. L’emprenedoria com a triatló. Aquest es caracteritza per ser un dels esports més durs que existeixen en el panorama esportiu i és en essència la combinació de diferents esports.
Com la triatló, l’emprenedoria s’ha convertit en un esport d’extrema duresa (per la dificultat de finançament, per la retenció del consum, per la incertesa del moment,….). Malgrat això i també com en la metàfora, el nombre d’adeptes a aquest esport creix en una progressió constant, encara que sigui per necessitat, més que no pas per oportunitat. Hi ha però una diferència substancial, emprendre no hauria de ser un esport individual, encara que ho fem en solitari. Hi ha moltes etapes per recórrer (perfilar la idea, preveure possibilitats, escriure el pla d’empresa, els inacabables processos administratius de posada en funcionament, la recerca d’espai, la recerca de finançament, el procés d’obertura,.....) la distància és llarga (passa molt temps des de que es genera la idea fins que hi ha un primer client que ens ha pagat) i el clima és poc favorable (el  moment econòmic del moment genera molta incertesa). Per tot això, val la pena tenir una bona assistència en aquesta  cursa (la família, els amics, la xarxa de coneguts....)
La passió per l’esport, la tenacitat en l’objectiu, la persistència en l’intent estan en la base d’aquesta pràctica. Córrer, anar en bicicleta i nedar són les tres disciplines que habitualment engloben una triatló; si parlem de la triatló de l’emprenedoria i pensem en tres disciplines fonamentals que la definexin proposo la creativitat, la comunicació i l’actitud positiva.
Totes tres són disciplines i habilitats que es poden aprendre i millorar amb la seva pràctica . Un acurat procés d’entrenament ajudarà l’emprenedor a reeixir en la posada en funcionament de la seva empresa.
Deixo per als posteriors posts, l'entrenament de la creativitat, el de la comunicació i el de l'actitud positiva


dimarts, 11 de setembre del 2012

Estrenar curs, estrenar Institut: l'Institut Can Roca

Demà no només comença el curs a l'Institut Can Roca, s'inicia la seva història. 
Us imagineu tenir l'oportunitat de fer néixer un projecte educatiu? El jove claustre de 6  professors de Can Roca estan en aquest procés. Cadascun d'ells és especialista de la seva matèria, però plegats volen fer d'aquest centre, un entorn d'aprenentatge i creativitat. Al voltant d'una taula dibuixen el seu projecte que té com a pilar fonamental fomentar que els joves tinguin iniciativa i esdevinguin protagonistes del seu futur. 

Vaig tenir l'oportunitat de passar amb ells un matí. Els pares dels alumnes que demà començaran primer d'ESO, estaven col.locant taules, posant armaris, muntant l'institut....fent pinya amb l'equip de professors que   d'aquí a poques hores seran els mentors dels seus fills. No és freqüent aquesta imatge.
Però res no és casual
Ells comencen i emprenen un projecte que va molt més enllà d'inaugurar un curs i un institut. És un projecte d'una gran embergadura. Il.lusió, objectius, idees, treball, incerteses, dubtes, pors, motivació, coratge.
Seran uns grans mestres  de  l'emprenedoria, senzillament perquè encarnen tots els valors que demana el fet d''emprendre. A tot l'equip de l' @inscanroca molta sort i molt d'encert, i a tota la comunitat educativa del centre, moltes felicitats!

Visiteu-loshttp://inscanroca.com/

Us seguirem!!!!


dijous, 6 de setembre del 2012

10 pautes per ajudar-los a començar el curs. Les pautes de l'ordre no estan en el material genètic de l'individu


/Efectivament, no naixem amb unes pautes de l'ordre apreses. Si bé és cert que hi ha nens i nens i joves que les aprenen amb molta més facilitat que d'altres. Escric més com a mare que com a professional avui. I el que aquí  detallo és una eina que hem treballat amb els meus fills i que els propers dies diran si resultarà útil o no. Ells mateixos m'han animat a que ho pengi en aquest bloc.
1- LA MOTXILLA: una norma ben senzilla, la motxilla no és un contenidor. El compartiment gran per a les carpetes, llibretes i llibres i el petit per les claus, l'etoig, la calculadora i d'altres.... Si ens acostumem cada setmana a fer-ne una neteja, mantindrem l'ordre. Si una activitat la repetim durant un bon periode de temps acabarà essent un hàbit.
2- LA CARPETA: que facin servir la que millor els vagi, de separadors," carpessanos" d'anelles, bosses, subcarpetes.....el més important és que el criteri per guardar-ho sigui CLAR. Escriviu-lo!. És molt útil, una subcarpeta pels fulls que van cap a casa DEURES i una subcarpeta pels que tornen al "cole" DEURES FETS. És bo revisar cada dia al vespre que s'han seguit bé aquests criteris.
3- TAULA DEL COLE: malgrat no la veiem, podem pressuposar com la tenen si són "de mena" desendreçats. Rercordem-los que el calaix de la taula no és una paperera ni tampoc una nevera (no s'hi guarden els entrepans oblidats, per exemple....), tampoc no és el lloc on tenir els deures ni l'agenda.
4- L'AGENDA és PORTÀTIL!!!! ha d'anar i venir. Expliquem-los que quan més lliure tinguem el nostre cap de preocupacions més disponible el tindrem per tenir noves idees i per treballar i estudiar. Buidar tot el que tenim al cap en l'agenda és una excel.lent manera de deixar que funcioni amb molta més facilitat. Si ho apuntem tot, però tot, no patirem per si ens deixem alguna cosa, sabrem sempre que allà està escrit. És una ajuda, si els agrada decorar-la amb colors, amb dibuixos, amb el que sigui, que ho facin. La nostra memòria és molt visual, i segur que els resultarà de més ajuda si allò que escriuen ho personalitzen amb les seves pròpies "il.lustracions". Cal consultar-la al vespre abans d'anar a dormir, i al matí abans d'anar al cole. ÉS LA MÉS BONA ALIADA!!!
5- EL TEMPS, que dibuixin a l'inici de curs el seu propi horari, que se'l personalitzin, que el pengin a l'habitació. Un cop més, que el pintin, que tingui color. Els colors fomenten les idees i el pensament positiu. Ensenyem-los a controlar el seu propi temps, si ens en sortim serà un gran llegat que els deixarem.
6- ELS DEURES, la gran aliada en això és l'agenda i la carpeta. Que s'ho apuntin tot! si aconseguirn crear hàbits en el moment de fer els deures, els facilitarem molt la feina. Hi ha nens i nenes i joves que els fa molta mandra posar-s'hi, però en canvi no s'estalvien el patiment de  saber que encara ho tenen pendent.
7- ESTUDIAR: cadascú té el seu mètode, però la millor garantia és el "mica en mica". No ens cansem d' explicar-los ho. Si els ajuda fer esquemes, mostrem-los com els poden fer i facilitem-los fitxes, si els agrada que els ho preguntem, val molt la pena, se senten més acompanyats
8- MATERIAL: els fulls, els colors, els retoladors, ....el material els acostuma a agradar molt. Soc partidària de que en tinguin força i a mà, però sobretot han d'aprendre a fer-se,n  responsables.
9- AUTONOMIA: encara que pugui semblar que tot el que he escrit sigui molt "intervencionista" l'objectiu és justament tot el contrari. Fomentar que sàpiguen organitzar-se i ordenar i utilitzar el seu temps de forma independent. Els pares els podem donar pautes perquè ho facin millor però són ells els qui ho han de fer. 
10- I per últim penseu que darrera un nen o noi o nena o noia desorganitzat hi ha una persona. Costa molt conviure amb el seu desordre, però no llencem la tovallola. Altre cop,de  mica en mica!.
Com a mare estic molt lluny de fer-ho bé, però m'agrada recordar que val tant la pena persistir....ànim, que comença el curs!















dijous, 30 d’agost del 2012

Comença el curs. Hem carregat i organitzat la motxilla?

 La tornada de l'estiu dóna pas a començar un nou curs. No cal que sigui escolar, un curs de feina, o en molts cassos, un curs per buscar una feina. 
Tant si som pares o mares, com si comencem a treballar després de les vacances com si comencem la tasca de buscar una nova feina o pensar en un projecte empresarial , estem davant d'un INICI.
Tenim la motxilla apunt? què hi posem? Proposo posar-hi algunes virtuts  i algunes tècniques que ens ajudaran i ajudaran els nostres fills a organitzar-se millor. En aquest pots ho presento i dedicaré els dels propers dies a detallar moltes d'aquestes eines. 

La motxilla plena de virtuts i eines

Ens ajuda a començar la  FORTALESA, els clàssics deien que era la virtut de de l'emprendre i resistir. També la MAGNANIMITAT que és l'hàbit d'iniciar voluntàriament coses difícils, i la VALENTIA que és  el valor que ens predisposa a actuar malgrat la por, la RESILIÈNCIA com a capacitat per suportar la frustració, la RESISTÊNCIA que només es reforça amb l'entrenament i la perseverança i la DETERMINACIÓ que es defineix com la perseverança acompanyada d'esforç i motivació. La posada en pràctica d'aquests sis valors conformen les virtuts bàsiques dels que JA Marina anomena la intel.ligència executiva, les que ens porta a actuar.

Hi ha un bon conjunt d'eines que ens faran molt més fàcil la tasca de començar o d'ensenyar a començar. Eines d'organització senzilles i habilitats per gestionar les feines a fer.

Les properes entrades les destinaré a desgranar alguna d'aquestes eines que poden ser de gran utilitat, sobretot si teniu a casa algun adolescent una mica desendreçat.

Ànim, s'acosta l'inici de curs!

dilluns, 13 d’agost del 2012

Deu aprenentatges olímpics, un autèntic medaller.


La imatge més fotografiada és, possiblement la de l’esportista que mira el seu or, plata o bronze i el llueix somrient a les càmeres que l’imortalitzen.
Tots els qui hem participat d’aquests jocs, encara que sigui a milers de km de distància i des de la pantalla d’un televisor, ens hem endut algun triomf, algun aprenentatge.
Pocs esdeveniments encarnen, com les Olimpíades tantes i tantes lliçons, ja no d’esport, sinó de vida.

Per a tots aquells que vulgui tirar endavant un projecte:

TEMPS: Olimpiada és el temps que va des de la celebració d’uns jocs fins a la inaugració dels següents. 4 anys de treball i entrenament, per cap baix per tornar a mostrar al món el resultat de la tenacitat de l’esforç. Temps és el que necessita qualsevol propòsit per reeixir, temps d’entrenament i treball.

COMPETÈNCIA: hem vist competir delegacions nacionals entre elles, però hem vist la més sublim de les competències, aquella que ens fa millors, la que posa en el punt de mira la pròpia fita. L’alegria dels esportistes quan superen la seva pròpia marca,  la competència amb un mateix per ser cada dia millor. Un projecte ens fa millors quan aconseguim superar cada dia la nostra pròpia fita.

LITÚRGIA: Els jocs estan carregats de simbolismes, de litúrgies que expressen millor que qualsevol paraula el seu significat....músiques, himnes, banderes, logotips, marques, rituals, pòdiums, ....Les litúrgies ens donen seguretat, ens aferren al projecte, donen personalitat, construeixen marca. Cadascun dels nostres projectes hauria de tenir unes litúrgies que el acompanyin i alhora els identifiquen. Les litúrgies fan perdurables els propòsits.

DETALLS: Davant les mostres constants de perfecció que hem pogut delectar en esports com la gimnàstica, els exercicis de pilota, la sincronitzada i tants d’altres, els petits detalls fan que un exercici sigui mereixedor d’unes centèsimes que portin l’esportista al triomf o a la derrota. El detall de la feina ben feta, el rigor i la minuciositat que de vegades ens falta per deixar la feina ben feta, la importància de la centèsima.

FAVORIT: En cada disciplina hi havia un favorit, que no sempre ha estat el guanyador. El “contrapronòstic” dóna valor a aquells que no han deixat de perseguir el seu objectiu, malgrat tot apuntava que no eren mereixedors d’arribar al final. El “contrapronòstic” és l’expressió de l’esperança del que lluita.

ESCALFOR: L’escalfor d’una graderia, d’un crit, d’un entrenador, d’una mare, d’un fill,.....és l’acompanyament que tots necessitem per fer créixer un somni, per avançar en els nostres objectius.

RESPECTE: S’acaba una cursa, una competició i els contrincants s’abracen i reconeixen la victòria del guanyador. És bonic aquest símbol, malgrat a la vida no sigui el més habitual.

LLÀGRIMES: Mostren tant l’alegria com la tristesa, l’orgull o la ràbia, el desencís com la il·lusió. Se n’han vessat tantes a Londres.....

VALORS: l’olimpisme encarna els valors que ens impulsen a emprendre les més grans fites: el respecte, el treball, l’esforç, la dedicació, el compromís, la integració, el companyerisme, l’autocontrol, l’esperit de sacrifici, la disciplina, l’ànsia de superació, la confiança i la capacitat de superar l’adversitat....tot gira al voltant d’aquests valors.

VICTÒRIA I DERROTA Possiblement els Jocs representen la sublimació de la victòria, però en el medaller que m’emporto d’aquests jocs, reconec en cada derrota, la grandesa de l’esport, d’aquells que posen esforç en les seves fites perquè la victòria resideix dintre seu.

Potser aquest post ha quedat massa ensucrat i dolç. No he mencionat gairebé cap contravalor que acompanya un esdeveniment d’aquest tipus.  Reconec que m’he deixat endur, per la cara més bonica i fàcil....ben mirat, ja hi haurà qui sabrà desgranar millor que jo la cara més fosca d’aquests Jocs. A casa, hem disfrutat d’aquests moments, i al capdavall aquest és un petit detall ben important!