Metàfores per aprendre


M'agraden les metàfores. M'agrada il.lustrar un concepte amb una imatge, amb un símbol, amb un objecte. Crec en la senzillesa de l'argumentació i en el fet d'utilitzar paraules poc rebuscades i construccions gramaticals fàcils de seguir. Els qui ens dediquem a formar, volem comunicar amb nitidesa el nostre pensament. Volem informar, volem convèncer, volem seduir, però sobre tot volem emocionar. Per què sabem que les paraules mouen el pensament, però és l'emoció la que pot portar a l'acció.
I d'aquí ve la meva passió per trobar metàfores simples que il.lustrin les idees. 


LA PELL DE LES IDEES

Agafem una poma ben vermella, d'aquelles que sedueixen amb el seu aspecte. La poma simbolitza la nostra ment i el nostre pensament sempre ple d'idees. Si tenim tanta capacitat per generar aquestes idees, per què ens costa tant treure-les i fer-les explícites?. Agafem un ganivet que simbolitza l'eina, l' instrument, l'habilitat, la destresa, per fer fora la pell, símbol de les pors, de les dificultats, dels entrebancs.
Tretes aquestes dificultats podem donar el següent pas, que és menjar-nos la poma. Si ho fem de cop, ens escanyarem. Queixelades petites, una darrera l'altra, de la mateixa forma com hem d'afrontar qualsevol projecte, qualsevol problema, qualsevol recerca d'idees...

L'objectiu és el plaer d'assaborir l'olor i el gust d'aquesta fruita i l'aroma és el que podem compartir (no estaria de més també compartir un trocet de poma,per cert!).

Entenem les metàfores perquè són el llenguatge de les emocions!



sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors #valorsdemprendre

No negaré que el fet de ser filla de pagès, hagi influenciat l'escriptura d'aquest post. Fa ja un temps vaig llegir una metàfora sobre les sequoies de Califòrnia. Aquests arbres són els més alts del món i dels que viuen més anys. La seva fortalesa rau en el fet de que els seus troncs estan molt a prop l'un de l'altre i les seves arrrels s'entrellacen de tal forma que si a una d'elles li falta sava les altres li proporcionen. 
De vegades a les classes, quan parlo de la importància de fer xarxa i  de col.laborar, explico aquesta  metàfora. La força de les sequoies és la seva capacitat d'interrelació.

I quan explico la importància de lapaciència i de que aquesta és compatible amb el canvi, faig servir una altra metàfora, la del bambú japonès. Sembren la llavor, li tiren l'adob, la reguen constantment i durant 7 anys no passa absolutament res. En canvi, passat aquest temps i en només 6 setmanes la planta creix més de 30 metres. En realitat no és que trigui 6 setmanes a créixer sinó que ho fa durant 7 anys i 6 setmanes. Primer, i de forma invisible durant anys, genera un complexe sistema d'arrels que fan possible sostenir el seu creixement. 
Quan engeguem un projecte, res no és ràpid. Vol aquesta sòlida construcció d'arrels: crear nous hàbits de treball, organitzar el funcionament, sortir a vendre,...Com el bambú, si volem veure créixer la nova empresa, necessitarem un bon temps de paciència.

Però sense arribar a la magnanimitat d'aquest dos arbres, tenim al mediterrani, un arbust que encarna molts valors necessaris per afrontar el repte d'emprendre un projecte. Parlo del cep.Possiblement un dels fruiters que té més capacitat de viure i sobreviure en les condicions més àrides.
Una planta que és capaç d'aprofitar l'escasedat de recursos amb que ha de sobreviure en moltes ocassions, que és resistent, com poques plantes a freds i calors extrems. Els viticultors han de conviure i saber tolerar la incertesa d'una collita que pot veure's malmesa per un bon nombre de condicionants de l'entorn.
Però conrear la vinya, vol a més una tolerància molt important que s'assembla molt a la que necessita l'emprenedor. ÉS la tolerància a la solitud. Perquè malgrat hi ha molts moments en que treballem en xarxa, ens acompanyem dels col.laboradors, fem equip,....emprendre demana saber estar amb un mateix, amb les pròpies idees, amb les pròpies pors, amb reptes que veiem insalavables, amb creences que ens limiten...i malgrat tot, tirar endavant.

Però el cep, les vinyes ens aporten, en veure-les d'altres valors: l'ordre i l'organització,  la tradició i modernitat, la bellesa, l'arrelament, la destresa...

Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors!



Deu aprenentatges olímpics, un autèntic medaller

La imatge més fotografiada és, possiblement la de l’esportista que mira el seu or, plata o bronze i el llueix somrient a les càmeres que l’imortalitzen.
Tots els qui hem participat d’aquests jocs, encara que sigui a milers de km de distància i des de la pantalla d’un televisor, ens hem endut algun triomf, algun aprenentatge.
Pocs esdeveniments encarnen, com les Olimpíades tantes i tantes lliçons, ja no d’esport, sinó de vida.

Per a tots aquells que vulgui tirar endavant un projecte:

TEMPS: Olimpiada és el temps que va des de la celebració d’uns jocs fins a la inaugració dels següents. 4 anys de treball i entrenament, per cap baix per tornar a mostrar al món el resultat de la tenacitat de l’esforç. Temps és el que necessita qualsevol propòsit per reeixir, temps d’entrenament i treball.

COMPETÈNCIA: hem vist competir delegacions nacionals entre elles, però hem vist la més sublim de les competències, aquella que ens fa millors, la que posa en el punt de mira la pròpia fita. L’alegria dels esportistes quan superen la seva pròpia marca,  la competència amb un mateix per ser cada dia millor. Un projecte ens fa millors quan aconseguim superar cada dia la nostra pròpia fita.

LITÚRGIA: Els jocs estan carregats de simbolismes, de litúrgies que expressen millor que qualsevol paraula el seu significat....músiques, himnes, banderes, logotips, marques, rituals, pòdiums, ....Les litúrgies ens donen seguretat, ens aferren al projecte, donen personalitat, construeixen marca. Cadascun dels nostres projectes hauria de tenir unes litúrgies que el acompanyin i alhora els identifiquen. Les litúrgies fan perdurables els propòsits.

DETALLS: Davant les mostres constants de perfecció que hem pogut delectar en esports com la gimnàstica, els exercicis de pilota, la sincronitzada i tants d’altres, els petits detalls fan que un exercici sigui mereixedor d’unes centèsimes que portin l’esportista al triomf o a la derrota. El detall de la feina ben feta, el rigor i la minuciositat que de vegades ens falta per deixar la feina ben feta, la importància de la centèsima.

FAVORIT: En cada disciplina hi havia un favorit, que no sempre ha estat el guanyador. El “contrapronòstic” dóna valor a aquells que no han deixat de perseguir el seu objectiu, malgrat tot apuntava que no eren mereixedors d’arribar al final. El “contrapronòstic” és l’expressió de l’esperança del que lluita.

ESCALFOR: L’escalfor d’una graderia, d’un crit, d’un entrenador, d’una mare, d’un fill,.....és l’acompanyament que tots necessitem per fer créixer un somni, per avançar en els nostres objectius.

RESPECTE: S’acaba una cursa, una competició i els contrincants s’abracen i reconeixen la victòria del guanyador. És bonic aquest símbol, malgrat a la vida no sigui el més habitual.

LLÀGRIMES: Mostren tant l’alegria com la tristesa, l’orgull o la ràbia, el desencís com la il·lusió. Se n’han vessat tantes a Londres.....

VALORS: l’olimpisme encarna els valors que ens impulsen a emprendre les més grans fites: el respecte, el treball, l’esforç, la dedicació, el compromís, la integració, el companyerisme, l’autocontrol, l’esperit de sacrifici, la disciplina, l’ànsia de superació, la confiança i la capacitat de superar l’adversitat....tot gira al voltant d’aquests valors.

VICTÒRIA I DERROTA Possiblement els Jocs representen la sublimació de la victòria, però en el medaller que m’emporto d’aquests jocs, reconec en cada derrota, la grandesa de l’esport, d’aquells que posen esforç en les seves fites perquè la victòria resideix dintre seu.

Potser aquest post ha quedat massa ensucrat i dolç. No he mencionat gairebé cap contravalor que acompanya un esdeveniment d’aquest tipus.  Reconec que m’he deixat endur, per la cara més bonica i fàcil....ben mirat, ja hi haurà qui sabrà desgranar millor que jo la cara més fosca d’aquests Jocs. A casa, hem disfrutat d’aquests moments, i al capdavall aquest és un petit detall ben important!

L'elefant a trossets


Si ens hem de menjar un elefant, tan sols ens en sortirem si ho podem fem a trossets. Quan la dimensió d'un problema ens aclapara només tenim una manera d'afrontar-lo, esmicolant-lo.....Quantes vegades no ens sentim desbordats per alguna dificultat que tenim davant, per la necessitat de trobar alguna solució, per la urgència d'haver de resoldre algun repte... 
El sentit comú ens diu que només ho podem fer mica en mica, pas a pas. L,expert en creativitat com R.P. Crawford ens aporta una tècnica que parteix d'aquest sentit comú,  és tracta de la llista d'atributs.

  1. Es llisten totes les caractarístiques o atributs del problema que volem resoldre. Posteriorment anem explorant noves vies que permetin solucionar cada part del problema principal.
  2. Ens podem ajudar amb preguntes que ens facilitin aquest esmicolament, tipus:

                                  ho podríem fer d'una altra manera?
                                  què necessitem?
                                  quins altres porblemes sorgeixen?




Altres tècniques com la de la divisió en cireres que MICHAEL MICHALKO explica en el seu llibre de Thinkertoys, parteixen del mateix plantejament. Consisteix en desmuntar un desafiament i tornar a unir les parts en noves idees.

Agafar paper i llapis i desmuntar els nostres reptes i desafiaments en petites parts que ens permetin anar trobant petites solucions ,objectius intermitjos que ens apropin a l'objectiu final. Així aconseguirem menjar-nos l'elefant!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada