Trobar sentit al que fem

Per difícil que sigui una tasca, una feina, un projecte, quan tenim molt clar el "per què ho fem?", el trajecte és més fàcil de seguir.

Vaig llegir una frase que deia "La tasca del lideratge en els nostres dies no és només guanyar diners, sinó guanyar significat".

Tots plegats ens hem tornat molt més ambiciosos en els nostres treballs. I no parlo pas de diners. Potser perquè sabem que no bufen bons vents per somiar millores econòmiques d'altres èpoques, ens centrem, en general, molt més en aconseguir que la nostra feina ens permeti créixer, ens doni alegria, ens aporti la sensació de que estem vius i que a través d'ella contribuïm a aportar valor a algú més que a nosaltres mateixos.

Docents que enlloc de lamentar-se de les circumnstàncies del sistema educatiu actual, es formen i aprenen per aconseguir millores en la seva didàctica per fer dels seus alumnes, no només persones més cultes sinó sobretot més bones, més decidides i més competents.

Emprenedors que volen aconseguir aportar valor a través dels seus productes o serveis, que vagi molt més enllà d'una simple transacció comercial i que se'n surten perquè han triat com a projecte aquell que està aliniat amb les seves profundes motivacions.

Professionals de  l'administració pública que acompanyen a persones desocupades en la gens fàcil tasca de tornar a treballar i que per fer-ho, s'agafen al sentit que té la seva tasca de contribuir a que el camí sigui més planer.

Tres exemples de col.lectius amb els quals he treballat en els darrers mesos i que han motivat aquesta reflexió. Si aconsegueixo aportar-los eines per veure nous i diferents camins, mètodes de millora i una mica d'entusiasme i d'il.lusió, em motiva, em satisfà i omple de sentit la meva pròpia feina.

La trialtó de l'emprenedoria

 L’emprenedoria com a esport ens dóna a entendre la possibilitat d’aprenentatge, la necessitat d’entrenament i la idea de progrés en la seva pràctica. Aquesta similitud ens porta també al concepte d’habilitat, d’actitud i d’aptitud: hem de saber, hem de poder i sobretot hem de voler perseguir l’objectiu de començar el nostre projecte, la nostra empresa.

Potser perquè el moment actual dificulta l’exercici de l’emprenedoria, complicarem una mica més la comparativa. L’emprenedoria com a triatló. Aquest es caracteritza per ser un dels esports més durs que existeixen en el panorama esportiu i és en essència la combinació de diferents esports.

Com la triatló, l’emprenedoria s’ha convertit en un esport d’extrema duresa (per la dificultat de finançament, per la retenció del consum, per la incertesa del moment,….). Malgrat això i també com en la metàfora, el nombre d’adeptes a aquest esport creix en una progressió constant, encara que sigui per necessitat, més que no pas per oportunitat. Hi ha però una diferència substancial, emprendre no hauria de ser un esport individual, encara que ho fem en solitari. Hi ha moltes etapes per recórrer (perfilar la idea, preveure possibilitats, escriure el pla d’empresa, els inacabables processos administratius de posada en funcionament, la recerca d’espai, la recerca de finançament, el procés d’obertura,.....) la distància és llarga (passa molt temps des de que es genera la idea fins que hi ha un primer client que ens ha pagat) i el clima és poc favorable (el  moment econòmic del moment genera molta incertesa). Per tot això, val la pena tenir una bona assistència en aquesta  cursa (la família, els amics, la xarxa de coneguts....)

La passió per l’esport, la tenacitat en l’objectiu, la persistència en l’intent estan en la base d’aquesta pràctica. Córrer, anar en bicicleta i nedar són les tres disciplines que habitualment engloben una triatló; si parlem de la triatló de l’emprenedoria i pensem en tres disciplines fonamentals que la definexin proposo la creativitat, la comunicació i l’actitud positiva.

Totes tres són disciplines i habilitats que es poden aprendre i millorar amb la seva pràctica . Un acurat procés d’entrenament ajudarà l’emprenedor a reeixir en la posada en funcionament de la seva empresa.

Deixo per als posteriors posts, l'entrenament de la creativitat, el de la comunicació i el de l'actitud positiva

Mentre estem a l'atur, treballem amb les idees!

Cada moment de la història posa en valor alguns conceptes i n'arracona d'altres. Mica en mica les circumnstàncies fan que determinades paraules siguin "les del moment" i d'altres quedin obsoletes i les associem a moments passats. Avui per exemple, les paraules èxit, luxe, alta rendibilitat, comoditat..ens resulten excessives i deixem d'utilitzar-les. Vull posar l'accent en dues paraules del moment i fujo expressament d'altres que resulten ja malsonants per l'excés d'ús i perquè són paraules que ens encallen i ens condueixen a un estat generalitzat de pessimisme.

Innovació i creativitat són les que he triat. Especialment les empreses en fan ús. Propiciar entorns creatius, desenvolupar projectes, donar temps a pensar-los i desenvolupar-los, aprofitar el potencial creatiu de totes les persones de l'organització, investigar noves maneres de fer i produir, .....La necessitat obliga a innovar i les empreses que disposen d'una bona intel.ligència contextual (aquella que practiquen els qui són capaços de convertir en oportunitats els canvis de l,entorn) en fan ús.

Però vull dedicar aquest post a parlar de la innovació i la creativitat, com a eines absolutament necessàries per aquelles persones que avui estan a l'atur, o per qualsevol persona que sigui susceptible d'estar-hi. O sigui una eina impresincible per a tohom.

Proposo 3 eines:

1-Donem-nos temps per a  desenvolupar idees vinculades a les nostres habilitats o als nostres hobiees, o a descobrir coses que no funcionaven prou bé en el nostre lloc de treball anterior, o a trobar solucions per aquells clients que mai no acabaven d'estar satisfets  amb el que els oferia l'empresa.
La clau està en assignar TEMPS per pensar en idees. Perquè la creativitat no és res més que una manera de pensar.
2- Buscar idees originals
Hem d'aprendre a pensar de forma diferent, obrint la nostra ment a coses que ens sorprenguin, forçant relacions entre idees que aparentment no tenen res a veure. Utilitzar l'atzar com a font de generació de noves idees.
3- Transformar les idees en projectes
Qualsevol projecte neix d'una idea. La creativitat és una acte d'inspiració però sobretot de treball. Cal fer prototipus de les nostres idees, escriure-les sobre paper, ampliar-les, compartir-les canviar-les, en definitiva, treballar-les.



Temps, idees originals i projectes són tres elements que ens ajudaran a avançar en el projecte més important que un té quan està a l'atur, TORNAR A TREBALLAR!

10 motius de per què val la pena ensenyar a emprendre als nens i nenes

Aquest mateix divendres vam poder escoltar a Vilanova i la Geltrú en el marc d'una interessant fira d'iniciativa municipal (organitzada per l'Institut Municipal d'Eduació i Treball) sobre educació (Zona E), experiències  explicades per mestres i alumnes de diferents escoles de la mateixa ciutat i també de Mollet del Vallès sobre com s'ensenya a emprendre. Escoltant-los i veient-los s'entenia molt bé perquè val la pena educar en la competència emprenedora. Parlaven de vivències,  d'idees,  d'actituds,  de projectes, parlaven de somnis i encomanaven il.lusió. Va ser una lliçó de creativitat, de comunicació, de planificació i sobretot d'actitud.

De la riquesa que dóna tenir la sort de poder veure moltes escoles, mestres i nens i nenes aprenent a emprendre n'extrec 10 motius del per què em sembla tant recomanable aquesta experiència.

1.  Cal ensenyar a EMPRENDRE perquè aquesta acció és pròpia dels éssers humans. Emprendre és practicar l'ofici de ser persona, idear, projectar i actuar forma part de la nostra manera de ser, si els n'ensenyem, segur que ho farán millor.
2. EMPRENDRE vol dir tenir un projecte, i quan hi ha projecte, hi ha objectiu i hi ha lluita. Els nens i nenes han d'aprendre a tenir els seus propis projectes i a treballar per aconseguir-los.
3. Tenir un projecte ens permet assaborir cada cop que aconseguim una petita fita, ens permet saber que l'objectiu final és important, però més importants són encara els objectius intermitjos.
4. És un excel.lent antídot contra la victimitis (aquell mal que es caracteritza per fer culpables als altres de tot allò que ens passa). Si emprenem un projecte ens fem responsables de cadascun dels passos que donem per avançar en la seva realització.
5. És un gran estímul per la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT. 
6. Fomenta l'OPTIMISME. Emprendre és un verb en positiu, un no pot tirar endavant un projecte si té una actitud negativa i tendent al pessimisme.
7. Augmenta l'AUTOESTIMA, els nens i les nenes se senten molt reforçats en àmbits diferents dels curriculars, cada cop que van aconseguint noves fites en els seus projectes.
8. Fa TOCAR DE PEUS A TERRA, qualsevol projecte comporta petits  o grans, errors i fracassos que cal superar i corregir. Educar en l'error, és una manera de preparar-los per la vida.
9. Cadascun dels membres de grup forma part de la solució.  Tots tenen un paper protagonista en el desenvolupament del projecte.
10. I per útlim, és fa imprescindible educar en emprenedoria, perquè el país ho necessita i el moment ho reclama. És tracta de practicar la PEDAGOGIA DE LA POSSIBILITAT, fer-los veure, a través de l'experiència de que amb idees, rigor i treball podem avançar en allò que ens proposem.

Val molt la pena!

Això té xispa, creatius i bons comunicadors als 10 anys

Aquesta és una carta que adreço a nens i nenes de 5è de primària de l'escola Aragai de Vilanova, que de la mà de l'Arantxa i el Dani, els seus mestres, estan tirant endavant un projecte d'emprenedoria molt interessant.




He visitat el vostre bloc i llegit l'evolució del vostre projecte. Sabeu molt bé què vol dir ser emprenedors, teniu el vostre objectiu i esteu donant tots els passos necessaris per aconseguir-lo.
La vostra pluja d'idees us va portar a identificar quins productes podeu produir i a través de l'enquesta que vàreu passar, conèixer què estan disposats a comprar i pagar els vostres futurs clients.
Però m'agradaria felicitar-vos especialment per dues coses, la primera d'elles per la vostra bonica idea d'inspirar-vos en obres d'artistes per fer les vostres produccions i agafar els seus colors i  formes per inspirar-vos. Voleu un secret? poques vegades els més grans, quan ens encallem en les nostres idees, som capaços de buscar fora alguna cosa que ens ajudi a tenir idees. N'aprendrem de vosaltres.

Hi ha una altra cosa que m'ha agradat molt, és el fet de que expliqueu a través del vostre bloc tot allò que aneu aconseguint i que cada cop siguin diferents els bloggers que escriviu. Costa oi tenir el bloc al dia? us animo a que escriviu, a que ens expliqueu a través d'ell les vostres evolucions i creacions. Si volem donar a conèixer allò que fem ho hem d'explicar, i explicar-ho bé, tal com vosaltres ho esteu fent.

Emprenedors de 5è, felicitats i ànims!!!! us anirem llegint i seguint no deixeu d'ecriure 

http://blocs.xtec.cat/cinquearagai/els-nostres-projectes-2/

L,elefant a trossets...

Si ens hem de menjar un elefant, tan sols ens en sortirem si ho podem fem a trossets. Quan la dimensió d'un problema ens aclapara només tenim una manera d'afrontar-lo, esmicolant-lo.....Quantes vegades no ens sentim desbordats per alguna dificultat que tenim davant, per la necessitat de trobar alguna solució, per la urgència d'haver de resoldre algun repte... 
El sentit comú ens diu que només ho podem fer mica en mica, pas a pas. L,expert en creativitat com R.P. Crawford ens aporta una tècnica que parteix d'aquest sentit comú,  és tracta de la llista d'atributs.

1. Es llisten totes les caractarístiques o atributs del problema que volem resoldre. Posteriorment anem explorant noves vies que permetin solucionar cada part del problema principal.
2. Ens podem ajudar amb preguntes que ens facilitin aquest esmicolament, tipus:

                                  ho podríem fer d'una altra manera?

                                  què necessitem?
                                  quins altres porblemes sorgeixen?

Altres tècniques com la de la divisió en cireres que MICHAEL MICHALKO explica en el seu llibre de Thinkertoys, parteixen del mateix plantejament. Consisteix en desmuntar un desafiament i tornar a unir les parts en noves idees.

Agafar paper i llapis i desmuntar els nostres reptes i desafiaments en petites parts que ens permetin anar trobant petites solucions ,objectius intermitjos que ens apropin a l'objectiu final. Així aconseguirem menjar-nos l'elefant!

Aprenem dels que comencen

En els darrers dos mesos he tingut la sort de compartir els dimecres al matí amb un grup d'emprenedors que volen engegar el seu projecte. S'han format a l'IMET de  Vilanova i la Geltrú i és allà on hem pogut anar practicant molts dels consells que els experts en creativitat ens recomanen per generar noves idees. Val la pena dir que, el moment de preparar un nou negoci és un dels més propicis per generar nous pensaments i noves innovacions. És per això que les explicacions que jo els he pogut donar no han fet més que germinar en un terreny absolutament fèrtil i adobat.

Avui suggereixo que llegiu les explicacions de  "per què els ha servit aprendre sobre creativitat":

(les frases són un recull literal del que ells han escrit)

He apuntat les meves idees i els he donat color.
He pensat, ideat, visualitzat, he renovat la il.lusió pel meu projecte.
He vist que tots som creatius, si ens atrevim a imaginar.

He après que hi ha un munt d'idees dins meu i que compartides són encara millors.

He après a posar color a la vida i a la feina.
M'he divertit pensant i imaginant nous serveis per la meva empresa.
He après a retrobar la curiositat  sobre tot allò que m'envolta i no només sobre allò que penso que em pot interessar.
He perdut la por a equivocar-me.
Crec més en les meves possibilitats creatives.
M'ha servit per exterioritzar les meves idees.
La creativitat m'ha servit per utilitzar els colors, per intentar explicar les meves idees de forma molt més visual.
He vist que sempre és possible millorar una idea.
He apuntat les meves idees i els he donat color.
He pensat, ideat, visualitzat, he renovat la il.lusió pel meu projecte.
He vist que tots som creatius, si ens atrevim a imaginar.

En poques sessions, amb una actitud ben oberta a l'aprenentatge i la imaginació, amb un contexte de bon ambient i unes quantes tècniques apreses, aquest grup d'emprenedors han donat una autèntica lliçó de creativitat. A tots vosaltres, gràcies!!!

De la construcció d'infraestructures a la construcció d'idees

Fins no fa gaire parlàvem de la promoció econòmica d’un territori com a la seva capacitat per atreure i retenir talent, projectes i empreses i també, és clar, la seva força per posicionar-los en d’altres entorns propers o llunyans.

Les xarxes de comunicacions, les xarxes de relacions, la formació de les persones del territori, les infraestructures, les estratègies i planificacions són els elements sobre els quals s’han vingut teixint les propostes de dinamització dels entorns locals.

Avui, davant una situació de tanta complexitat, els responsables gestionar (tant a nivell polític com tècnic) entorns locals veuen com els índex d’atur castiguen els veïns i veïnes del municipi i la seva capacitat d’actuar amb intervencions costoses, ha minvat d’una forma dràstica.

El desenvolupament d’un entorn pivota sobre un triangle que té en els seus tres vèrtex ,les persones, els agents econòmics i socials i el territori. Venim d’un anys en què les ciutats, grans o petites han invertit molts diners en la creació d’infraestructures. És un element absolutament necessari per tal que les persones que hi viuen puguin desenvolupar-se i desenvolupar les seves activitats ( educatives, sanitàries, lúdiques, empresarials, de relació,....). I no s’ha de perdre de vista que, malgrat avui no es pugui actuar en aquesta línia per la manca de recursos, això no ha, o no hauria d’impedir, pensar el territori que volem en els propers anys. Imaginar-lo, pensar-lo i planificar-lo.

Però la necessitat més imperiosa avui, és la de generar nous llocs de treball i si més no, la de propiciar que els veïns i veïnes siguin capaços de despertar els seus talents i les seves idees i vegin que amb el que saben fer, amb les possibilitats de l’entorn immediat o més llunyà, poden trobar alguna sortida laboral.

Nombrosos estudis demostren que la pèrdua de feina no és un factor que condueixi irremediablement a la infelicitat. En canvi la situació de "no control" de no saber imaginar situacions diferents i més felices, ens porta a l'angoixa i a la tristesa. Només el convenciment de que podem fer alguna cosa per millorar la nostra situació actual ens portarà a una actitud més emprenedora  i optimista. I això és clau, evidentment pel qui es troba en aquesta situació, però també per la moral i estat anímic col.lectius.

Em sembla del tot necessari donar eines i recursos a les persones que busquen feina i ofici.   Cal demostrar amb l'exemple que persones de carn i ossos, que provenien de sectors destructors d'ocupació, se n'han sortit. La formació i l'acompanyament són ABSOLUTAMENT CLAUS  en aquest moment.

LA FORMACIÓ per l'ocupació pot formar en oficis, però sobretot ha de formar per la flexibilitat i la creativitat. Formar en la capacitat de tirar endavant projectes garanteix una sortida de present i sobretot una esperança de futur

 * Aquest article sortirà publicat en el Penedès Econòmic del mes de març

Algunes "pistes" per avançar en els projectes

Són només pistes, o sigui, pinzellades que ens ajuden a traçar un camí. Les vaig llegir en el llibre d'en Punset "Excuses per no pensar" i em van semblar de molt sentit comú i tremendament útlis. Les he anat adaptant a mesura que les he compartides amb persones que cada dia tiren endavant amb el seu projecte de trobar o inventar la seva feina.

• Proposar-se petites fites. Està clar que en tot projecte perseguim un objectiu final, per exemple, si estem a l'atur, l'objectiu final és trobar feina. Però ens ajuda molt el fet de fixar-nos petites fites assolibles que vagin en el camí d'arribar allà on ens havíem proposat. En l'exemple de l'atur, pot ser fer un curs de formació, aprofitar per cuidar algun aspecte de la vida personal que teníem més descuidat,........
• No corris, camina. La pressa és mala companya, no ens deixa temps per pensar i a més ens estressa.
• Explica les teves idees, comparteix-les. Tenir idees és un acte individual, però en compartir-les aquestes creixen, es validen i es fan grans.
• Si no n'estàs convençut, no convenceràs els altres. Qualsevol projecte, vol convèncer algú. Si aconseguim apassionar-nos amb allò que estem fent, ho encomanarem als altres.
• Si no surt a la primera, tornem-hi! La força de voluntat és una de les eines de més potència amb la que comptem els éssers humans.

I per útlim, estar a oberts a conèixer, nova gent, noves idees, nous llocs, nous projectes, aquesta és una font inesgotable d'idees que alimentaran el nostre projecte.

Ja tens la idea? Repensa-la!

Tenir la idea per engegar un nou projecte es només l'inici de l'aventura, no només empresarial, sinó l'aventura de CREAR. I és que molts creuen que la creativitat és una eina imprescindible per generar aquella idea que ens ha de permetre començar el nostre negoci.

És evident que sense idea no hi ha empresa, però un cop sabem quina és l'oportunitat que hem detectat, es fa imprescindible fer-se noves preguntes, establir noves combinacions i trobar respostes originals.
Perquè és sabut que el més important no és la IDEA que ens porta a obrir un nou negoci sinó la seva implementació, i és aquí on hem d'aplicar tot el nostre enginy creatiu.
L'actitud curiosa i atenta a l'entorn, dedicar temps a pensar amb rigor, qüestionar-se allò que és obvi, construir provocacions per obtenir idees, aprendre d'altres realitats,acceptar idees d'altres, divertir-te pensant i creant  i per últim emocionar-se i apassionar-se amb allò que tenim entremans. Perquè com diu Franc Ponti, la millor motivació no és el diner sinó la PASSIÓ.

FLUIR

Has viscut mai l'experiència d'estar fent una activitat en la qual t'hi poses de ple i el temps passa volant i tens sensació de control ,de fer-ho bé, de que és un repte, sensació  en definitiva de FLUIR?.
Mihaly Csikszentmihalyi ho descriu magistralment en el seu llibre que porta per nom FLUIR.
Descriu alguns  elements que porten a aquest estat que ell anomena d'"experiència òptima":

• Concetració intensa en allò que estem fent 
• Provoca el desenvolupament de les nostres potencialitats; les activtats que la produeixen no són ni tan fàcils perquè m’avorreixin ni tant difícils com perquè provoquin ansietat.És una exepriència que ens enriqueix personalment 
• És alguna cosa “activa”, No només ens passa sinó que fem que ens passi. No depèn tant del què fem sinó de com ho fem 
• Tens sensació de control
• És una activitat que ens aporta felicitat

Si quan estem treballant en el nostre propi projecte aconseguim aquesta experiència, la motivació i la força per tirar-lo endavant es veuran sensiblement incrementades. L'autor ens explica que podem potenciar les condicions per experiementar aquest estat, practicant tèncniques que millorin la nostra atenció i sobretot aconseguint un equilibri entre el desafiament de la tasca que volem realitzar i l'habilitat que requereix fer-la. Ni massa fàcil ni massa difícil, aquesta és la qüestió!!!.

Saber conviure amb la incertesa

Una de les característiques que s'atribueixen als emprenedors és la seva capacitat per assumir riscos. Això és el que ens diuen molts llibres. No sé si aquesta és la millora manera per definir una de les virtuts o qualitats més necessàries, al meu entendre, per començar un negoci. Parlo no tant del risc, com del fet de saber viure amb la incertesa. Tindré prou clients? Ho faré bé? si de cop tinc molts encàrrecs, podré donar resposta a tots ells?, facturaré prou per pagar les meves despeses?.......

Hem anat construint, entre tots, entorns segurs. Seguretats econòmiques, seguretats de protecció....seguretats que ens han convertit en persones més atemorides en general. No tots els sectors han aconseguit aquestes seguretats i això fa que trobem persones absolutament emprenedores en entorns que han hagut de lidiar amb gran quantitat d'incerteses. Parlo de la pagesia, un ofici que ha perdut visibilitat amb els anys i del qual podem aprendre tantes coses.....

El Josep és pagès, ha dedicat la seva vida professional sobretot a la vinya, és del Penedès. Ara plou massa, enguany plou poc, una fong ataca el raïm, a quin preu es pagarà el kg?, i si pedrega?.....aquestes i moltes d'altres incerteses formen part de la quotidianitat del món pagès. La pagesia conviu, de forma silenciosa, amb la incertesa.
Com a bon emprendor, el Josep ha buscat sempre alternatives. Durant uns anys patates, d'altres calçots, o melons......hi va haver una temporada que se li va posar al cap plantar kiwis....
Ara, amb els 70 ja complerts, planta un camp d'oliveres. L’olivera és pausada, constant i perseverant així ho demostra amb el seu creixement molt lent però segur, de mica en mica, i es que difícilment és abatuda per una ventada o altres causes naturals.
Pausat, constant i perseverant amb una gran capacitat per conviure amb la incertesa, un mestre de l'emprenedoria, així és ell, és el Josep, el meu pare, el meu mestre.

La invenció sobirana que necessitem fomentar és CREAR OCUPACIÓ

Un dels mestres de l'emprenedoria és, per a mi, José Antonio Marina. La paraula emprenedoria ha estat segrestada pel món empresarial, especialment en els darrers anys. És per això que el mot forma part del títol de bona part dels assatjos que parlen de la creació d'empreses.
Quan, des de fa dos anys, he intentat explicar el concepte d'emprendre a col.lectius ben diversos (nens i nenes, joves, mestres, professors, gent gran....) he begut de la font de les idees d'aquest filòsof, pedagog i pensador.
Perquè la seva fonamentada teoria de la intel.ligència creadora i la intel.ligència col.lectiva no fan més que descobrir-nos la gran capacitat humana de crear, construir i emprendre projectes.
Aquesta potent característica ha estat un dels pilars del progrés de la humanitat. Avui és la notícia més optimista que podem escoltar; tenim capacitat de crear, tenim capacitat d'inventar: INVENTAR-NOS EL PROPI LLOC DE TREBALL.
Marina escriu un suggerent article aquesta setmana que porta per nom FEINA, i que ens anima en aquesta línia que he descrit. No només això, sinó que obre un espai, perquè aquelles persones que hagin fet ús d'aquest a intel.ligència creadora i hagin tirat endavant un projecte en els moments actuals, li expliquin. Serà tant interessant conèixe,n els resultats!!!

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120224/54259342369/trabajo.html

DEL CURRÍCULUM AL PLA DE MÀRQUETING PERSONAL

Darrera les vertiginoses xifres actuals de l'atur trobem històries laborals que s'assemblen; les històries personals són, en canvi ben diferent les unes de les altres i depenen de molts i diversos factors (emocionals, econòmics, familiars,....).
Voldria fer incís  en un col.lectiu ampli de persones que, a banda de perdre el seu lloc de treball, han perdut també el seu ofici. Parlo de persones que han treballat durant molts anys en sectors que difícilment generaran nous llocs de treball (el de la construcció per exemple o el de l'automòbil, però també molts d'altres...). Perdre la feina és dur, però més dur és encara sentir que allò que ha estat la teva habilitat i el teu saber fer durant anys, de cop, no es valora en el mercat.
Com es comença de nou? 
Un país no es pot permetre tenir tanta gent no només a l'atur sinó amb l'angoixant sensació, i moltes vegades certesa, de que mai més no tornarà a treballar en allò que era el seu ofici.
Nombrosos estudis demostren que la pèrdua de feina no és un factor que condueixi irremediablement a la infelicitat. En canvi la situació de "no control" de no saber imaginar situacions diferents i més felices, ens porta a l'angoixa i a la tristesa. Només el convenciment de que podem fer alguna cosa per millorar la nostra situació actual ens portarà a una actitud més emprenedora  i optimista. I això és clau, evidentment pel qui es troba en aquesta situació, però també per la moral i estat anímic col.lectius.


Em sembla del tot necessari donar eines i recursos a les persones que busquen feina i ofici.   Cal demostrar amb l'exemple que persones de carn i ossos, que provenien de sectors destructors d'ocupació, se n'han sortit. La formació i l'acompanyament són ABSOLUTAMENT CLAUS  en aquest moment.


Hauríem de ser capaços d'oblidar-nos de redactar currículums que expliquen només allò que sabíem fer, per redactar una mena de plans de màrqueting personal que destaquessin més les nostres fortaleses i habilitats adaptades als nous entorns i les noves demandes. Però per arribar aquí hem de descobrir-les aquestes fortaleses i hem ajudar als qui els costi trobar-les, és evident que tots en tenim.


LA FORMACIÓ per l'ocupació pot formar en oficis, però sobretot ha de formar per la flexibilitat i la creativitat. Formar en la capacitat de tirar endavant projectes garanteix una sortida de present i sobretot una esperança de futur.

EMPRENDRE QUAN ENS FEM GRANS

Mai no és tard per tenir un projecte; són moltes les persones que quan arriben a la tercera edat o s'hi acosten decideixen tirar endavant el seu REPTE PERSONAL, un projecte d'ordre familiar, social, polític,..aprendre un hobbie, tocar el piano, formar-se més, posar-se al dia en les xarxes socials, escriure un llibre... Gent emprenedora que viu aquesta etapa de la vida amb una mentalitat activa, i demostren que qualsevol moment és bo per cumplir un somni. L'ES de la Vanguàrdia els va dedicar un reportatge.
"És important viure amb records, però més important encara és viure amb projectes"

Emprendre és un verb en positiu, s'alimenta de l'esperança i de la confiança de que un serà capaç d'assolir el projecte que té entre mans. La força de voluntat, la diligència, la motivació i la capacitat de donar els passos necessaris per aconseguir l'objectiu, són el motor de la posada en marxa de qualsevol fita que s'emprèn. L'edat no ens hauria de portar a ser només espectadors del que ens passa sinó que hauríem de ser-ne els actors, els directors i sobretot els guionistes.
Recomano avui, especialment per la gent gran (...a saber quina és aquesta edat) el llibre de Luís Rojas Marcos : "Superar la adversidad. El poder de la resiliencia"

Quan en fem grans i pensem que ho sabem tot o que ho hem vist tot o que ja res no ens sorprèn, aleshores és quan hem perdut la CURIOSITAT. Per tirar endavant qualsevol projecte, de l'ordre que sigui és necessari sentir curiositat. Per recurperar-la: ment oberta, deixar-nos sorprendre per les petites coses del dia a dia, fer-nos preguntes del tipus, "i si...." o "per què no....? " i sobretot escriure tot allò que ens sorprèn, no ho deixem escapar!
La meva sorpresa d'avui ha estat trobar aquest preciós blog que us adjunto, recull un conjunt de blogs escrits per gent gran, amb títols tant suggerents com: "Pasitos cortos" (ens indica paciència), "El viejo aprendiz" (ens indica experiència), "Último cuarto de juego de la vida" (ens indica serenor, consciència)

Blogs de Mayores

blogsdemayores.blogspot.com

Un resum del que vol dir ser emprenedor a mesura que sumem anys, la tècnica de les "5 P": Pensar (imaginar, somiar, creativitat), Planificar (preparar, escriure, preveure), Provar (fer, començar, atrevir-se, tenir paciència, ser-hi), Perseverar (decidir, equivocar-se, recomençar, ser resilent), Prevenció (les persones gran que viuen amb projecte i de forma activa estan posant els mitjants per evitar un envelliment patològic)  .

Una necessitat, una il.lusió, un projecte de vida

En el marc d’un curs de formació ocupacional a Mollet del Vallès, amb un grup de 17 persones que estan estudiant anglès i que porten alguns mesos, i d’altres anys a l’atur, reflexionem sobre alguns aspectes bàsics a l’hora de tornar a treballar.

Plantejar-se objectius entremitjos abans d’aconseguir l’objectiu final de trobar feina, observar-nos a nosaltres mateixos, observar l’entorn que ens envolta, ser imaginatius i curiosos i planificar l’objectiu de treballar de nou vol dir actuar com ho faria un emprenedor....l’empresa que tenim entre mans és crear o trobar una feina.

Des d’aquest punt de vista volíem conèixer com han tirat endavant persones del mateix municipi, exemples de veïns i veïnes que simplement han lluitat i se n’han sortit.

I vam conèixer la Rosa. Ella tenia un lloc de treball fixe a Emfo. Un càncer crònic la va obligar a plegar...però el seu esperit de lluita i la seva ment inquieta es resistia a pensar que s’havia acabat la seva vida laboral.

Col·laborant a la biblioteca escolar de l'escola del seu fill, es va introduir en el món dels contacontes. La biblioteca escolar li va fer descobrir les biblioteques especialitzades en literatura infantil i juvenil i que alhora fan cursos de formació. De la curiositat al projecte i del projecte a la realitat actual, ara fa de contacontes amb uns objectius clars, foment de la lectura mitjançant els contes, dirigits a uns nens que estan sobrealimentats audiovisualment i que han perdut el plaer d'escoltar històries, imaginant ells mateixos les imatges. Un projecte de feina que necessita una formació constant.  Primer consell.

Ens explicava que formació també es observar les persones que ja tenen experiència, i aprendre una mica de casdascuna, i alhora adaptar-ho al nostre tarannà, fer el nostre propi projecte a mida.

La vida és com anar en bicicleta, has de pedalar i pedalar, si la pujada costa, baixa i empeny la bici, després ja vindrà la baixadeta, però no paris, si pares, caus!!!! Quan ens deia aquestes sàvies paraules es va fer un silenci respectuós....Segon consell.

La Rosa ha fet un projecte a la seva mida, li permet fer allò que més li agrada i al ritme que el seu cos li permet.

La malaltia li va ensenyar a lluitar pel seu projecte. Ens deia que si no hagués trobat aquest camí el seu futur estava escrit: ”Senyora de 50 anys i malalta.....el destí l’hauria portat a no tornar a treballar mai més a la vida”

No s’hi va resignar, treball, feina ben feta i preparació....”fer-ho bé”, “l’opció de fer-ho malament, per a mi no existeix” ens deia....Tercer consell.

Ens va convèncer de que emprendre és viure, simplement....i ens va convèncer veure-la i sentir-la, algú podria pensar que va ser el polsim màgic que ens va tirar abans d’explicar-nos un bonic conte. No va ser la màgia, va ser la il·lusió, la seva il·lusió!

Gràcies Rosa!!!

Fomentar l'emprenedoria des que són petits

Fa poques setmanes vàrem sentir la consellera d’Ensenyament anunciant la voluntat d’introduir el foment de l’emprenedoria a les escoles. La Unió Europea fa ja alguns anys que aconsella introduir en els currículums escolars aspectes relacionats amb aquest àmbit. El Llibre blanc de la Iniciativa Emprenedora presentat per ESADE mostra una fotografia actual de l’emprenedoria a Espanya, de forma individual i comparada amb d’altres països de l’entorn, i conclou que la situació és negativa. Defineix un seguit de factors que són clau per poder millorar aquest nivell d’iniciativa, i en menciona especialment tres: la cultura, l’educació en iniciativa emprenedora i el finançament.

Essent necessari fomentar l’emprenedoria, paga també la pena ser extremadament curosos en el com i el què , i és això el que hem de treballar a les escoles. Emmirallar-se en la figura del FET d’Emprendre com a sinònim d’iniciativa, de creativitat, d’impuls i d’il·lusió ens ajuda a transmetre alguns valors relacionats no només amb el treball, sinó sobretot amb la manera com ens plantem davant la vida. EMPRENDRE és un verb en positiu que no entén de pessimisme, però no ho oblidem, no és sinònim d’ingenuïtat. La possibilitat d’equivocar-se, la necessitat de tornar-ho a intentar, l’actitud observadora i atenta del que passa al voltant i del que passa dins nostre, són també complements d’aquest verb tant cobejat  en aquests dies.

Treballar tot això a l’escola vol dir ensenyar als més petits a tenir un objectiu com a grup, i a organitzar-se i treballar per aconseguir-lo; vol dir organitzar un projecte i ser capaços de comunicar-lo...vol dir treballar metodologies com ara el treball cooperatiu i el treball per projectes. Però al capdavall tot això és només una excusa per poder-los acostar valors com el de la paciència, l’esforç, la responsabilitat, la capacitat d’aprendre dels errors i la perseverança.

Els nens i nenes reconeixen aquests valors en persones que els són properes i també en personatge reals o ficticis que els són més llunyans. I no només els reconeixen, sinó que són valors que aprecien i potser un dia es faran seus.

Acabaré aquest escrit amb una frase pronunciada per una grupet de nens i nenes de 9 anys d’una escola de Vilanova; ells entenen així el fet d’emprendre:

“Emprendre és començar un camí per aconseguir un somni”.

Podeu trobar també aquest article publicat al "Penedès Econòmic" del mes de novembre 

Despertar talents...

DESPERTAR TALENTS…..

El passat mes de setembre a la Masia Cabanyes de Vilanova en un acte  organitzat per l’ADEG vàrem sentir a parlar de talent. Una jornada en que professionals del món de l’empresa van parlar i reflexionar sobre aquest bé tant preuat que s’anomena talent.

Si fem cas a la saviesa d’Horaci, entendrem perquè en moments complexos com l’actual, escoltem reflexions, més que mai, sobre aquest concepte: “L’adversitat té el do de despertar talents que en la prosperitat haguessin romàs dormits”

Talent prové de la paraula llatina “talentum” i s’utilitzava com a moneda imaginària valorada en equivalències en pes (mai no se’n van encunyar monedes). Tampoc avui es pot mesurar objectivament però també l’utilizem com a mesura de valor.

És bonica l’expressió “despertar talent” i ho és perquè ens suggereix que tots podem tenir un “dormilega” com aquest a dins. És tracta de descobrir-lo i treballar molt perquè aflori. I això és necessari en el món de l’empresa, és clar, però ho és encara molt més en el món de l’educació. Cap nen o nena no hauria de sortir de l’escola sense haver descobert en què pot  desenvolupar el seu talent.

Els experts ens diuen que aquest valor s’expressa en l’acció; és a dir veiem que una persona, una organització o un territori tenen un determinat talent quan fan alguna cosa ben feta. I sabem que també té coordenades en l’espai i en temps; vol dir que talents que en un lloc i una època determinades són molt preuats poden no tenir tant valor en un altre lloc o moment.

Tradicionalment hem posat en valor talents relacionats amb la lògica, amb el llenguatge, amb l’expressió corporal, amb l’art, amb l’esport.....i hem elevat a la categoria quasi d’herois a aquells que l’han desenvolupat i mostrat amb genialitat.

Si el moment actual és d’adversitat, que ho és....quins talents caldria desenvolupar i despertar?, ens preguntem.....

La resposta no deixa gaire lloc a dubtes, talents fins avui poc contemplats esdevenen bàsics per un moment actual i també de futur de profunda incertesa.

La intuïció, la creativitat i els talents socials (com la capacitat de dialogar i comunicar-se) ens seran necessaris per afrontar canvis i inestabilitats laborals dels propers temps.

I això que és bo a nivell individual, ho és encara més a nivell col·lectiu. Una societat sense talent aixafa els talents individuals. És feina de tots aconseguir que aquest territori nostre generi les oportunitats suficients perquè tothom s’hi pugui desenvolupar.

Article publicat al Penedès Econòmic num. 5 de l'octubre de 2011 http://www.penedeseconomic.com/

Amb els mestres del Lestonnac de Mollet del Vallès

Era el passat dissabte, a les  9 del matí començàvem una formació perquè el grup de mestres dels Lestonnac de Mollet del Vallès, tingués les eines necessàries per començar el projecte d'emprenedoria al Cicle mitjà. Només uns mestres emprenedors, creatius, amb ganes i idees poden tirar endavant aquests tipus de projectes. Així es van mostrar.
Ja han començat a parlar amb els nens i nenes de 5è i 6è sobre el tema de l'emprenedoria. Volen fer bijuteries diverses que vendran amb la tècnica del "trueque". Unes arrecades valdran una ampolla d'oli, per exemple. Oli que anirà destinat al banc d'aliments del municipi. Una inciativa plena de sentit que els permet treballar tots els aspectes relacionats amb l'emprenedoria i contribuir a un projecte social. És el que s'anomena emprenedoria social.
Felicitats mestres del Lestonnac!!!! us anirem seguint!

Imagina la teva feina, crea-la!

Em passejo pels instituts amb aquest missatge. Dijous passat em van rebre amb un "estoy frito de la emprenedoria". Em vaig quedar glaçada......i resulta que en alguns moduls professionals s'imparteix una assignatura que els parla d'empenedoria i d'empresa. Un curs sencer. Un altre noi em deia "Yo saqué un 9 en esta asignatura, soy emprendedor?".
I tot plegat em va fer pensar....aconseguirem despertar entre tots una motivació per emprendre?...
De vegades el remei pot ser pitjor que la malaltia. Només si els joves veuen que tenen la capacitat suficient per generar idees, que si no la tenen la poden aprendre, només si entenen que ser creatiu és una manera de pensar i fer...només si practiquen, només si tenen espais per fer-ho, aconseguirem generacions més capaces d'imaginar productes, serveis i projectes que els permetin inventar feines i professions. Val la pena intentar-ho.