Necessitem creure-ho per veure-ho. Però creure-ho de veritat i fer-los- ho notar. Crec que com a mare i també com a professional que treballa en l'àmbit educatiu, aquest és el missatge més important que no haig i hem d'oblidar davant l'educació dels nostres fills.
I el segon tema, tant o més important que el primer, poden millorar a qualsevol edat. O no ens creiem que nosaltres mateixos tenim aquesta capacitat d'esmena en tinguem 30, 40, 50, o 60 o més?....
Quantes vegades no els mirem amb un posat resignat, pensant per dintre (i el pitjor dels cassos dient-los ho encara que sigui de forma no verbal) que mai no milloraran en un o altre tema. Expressions del tipus " es un desastre en matemàtiques", "és molt desordenat", "és molt tímid", " sempre li he d'estar a sobre..." són del tot habituals en el dia a dia de moltes famíles.
Expresssions que s'acaben convertint en conviccions i, en molts cassos, creences fermes quan el o la protagonista és un/a adolescent.
Tenir una mirada optimista del fet educatiu significa creure en la capacitat de millora. Significa estar convençut/da de que hi ha possibilitats d'introduir nous camins, noves maneres de fer, de relacionar-nos, d'entendre,ns, i d'ajudar-los en el seu camí per la vida. I això s'ha de traduir en mostrar possibilitats, aleternatives i noves maneres, per a ells i per a nosaltres.
Ara que estem a finals de curs i que he tingut l'oportunitat de participar en moltes escoles de pares i mares, crec que el missatge més ben rebut i també útil és justament el que justifica aquest post: una necessària mirada optimista la fet educatiu, d'estar del tot convençuts que amb constància, respecte i no poc esforç, les conductes, habilitats, coneixements, hàbits i maneres de fer poden canviar.
Però ens cal ser-hi, estar emetents a les nostres pròpies conviccions, als nostres missatges, a les nostres reaccions....
Estimem-los molt, però espavilem-nos, corregim comportaments però no els etiquetem com a persones, i sobretot, esepcialment important ara que som a finals de curs...són molt més que el seu rendiment educatiu....no els jutgem només a través d'aquesta lupa, per molt que ens preocupi....poden millorar ;-)
Gaudim del final de curs, celebrem l'esforç, celebrem els èxtis, no dramatizem els errors i ajudem-los a corregir el que no ha sortit bé, amb eines, amb hàbits i sobretot fent-los notar que no els estimem menys si no ha anat com esperàvem.
Nosaltres, com a pares i mares, també podem millorar! un bon estiu!!!