dijous, 2 d’octubre del 2014

Les 5 millors coses de l'aventura emprenedora

Aquest mes farà 5 anys des de que, després de marxar de l'ajuntament de Vilafranca, vaig decidir iniciar un nou camí professional. Volia emprendre el meu propi projecte que posés en valor tot el que durant tants anys havia après. Avui puc dir que els més de 20 anys que vaig passar en aquella organització, van ser una autèntica escola de vida, personal i professional. 

El camí de l'emprenedoria no és ni fàcil ni pla. Possiblement una de les coses que més m'ha costat ha estat la soledat del trajecte. Acostumada a un entorn amb molt i bon equip, els primers mesos els vaig viure amb il.lusió, però també amb tristesa.

Avui, miro enrere i intento desgranar quines són les 5 coses que fan d'aquest, un viatge apassionant ple de destinacions possibles.

1- UN "PER QUÈ?" AMB  MOLTA FORÇA: Tombo per tot arreu impartint cursos i conferències amb la meva maleteta plena de recursos, per poder formar  les persones i ajudar-les a que treguin la iniciativa que porten dintre. Sé que el que explico i les eines que aporto, sense voler pecar de vanitat, ajuden a veure camins possibles. I això dóna un sentit extraordinari a la meva feina. Tots i cadascun dels alumnes que he tingut hi contribueixen cada dia.

2- HE CRESCUT PERSONAL I PROFESSIONALMENT PERQUÈ M'HE ENVOLTAT D'EXCEL.ENTS COL.LABORADORS: Malgrat el meu projecte és individual, no he deixar mai de col.laborar amb d'altres professionals. Amb alguns he escrit llibres, amb d'altres hem creat mètodes, amb totes i tots, he après i crescut professionalment. A tots gràcies!!!!

3- CREAR: Construir un mètode propi d'ensenyar i de transmetre, veure plasmat en un llibre el que escrius, o reproduit en video el que has pensat....Fer evident el que has somiat prèviament, et fa avançar i t'impulsa a seguir creant. No sé explicar-ho millor.

4- ORGANITZAR LA PRÒPIA AUTONOMIA: Si alguna cosa aprenem i practiquem els qui emprenem en solitari, és a organitzar el nostre dia a dia en base a molta disciplina. Explicat així pot semblar càstig. Però m'agafo al sentit etimològic del terme, disciplina ve del llatí disceo que vol dir aprendre. I efectivament, he après a disposar del meu temps, a tenir-ne cura i a prioritzar allò que de veritat m'importa. He treballat i treballo molt, però estic, més que mai amb els meus fills. I això, no té preu.

5- CONVIURE AMB LA INCERTESA AMB UNA MIRADA OPTIMISTA: he après a conviure amb la inevitable incertesa que dóna el fet de no tenir una nòmina assegurada a final de mes, amb l'aprenentatge d'una mirada possibilista i optimista cap el futur. Quan m'atemoriex (que ho fa) el futur, penso, creo, explico i faig noves propostes, i segueixo endavant. La por és enemiga de l'acció.

A tots els qui em seguiu a través d'aquest blog, milers de gràcies!!!!