Entrenats per ser més emprenedors

En les darreres setmanes he tingut una de les experiències més boniques des de que em dedico a acompanyar emprenedors. L'Aida, l'Almudena, el David, el Daniel, la Mariona, la Marta, el Jordi i la Sònia, un grup de joves del Vallès Occidental, han demostrat, que efectivament, l'emprenedoria es pot entrenar. Van venir amb una idea d'algun possible projecte a tirar endavant. No sabem, ni ells, ni jo si acabaran essent empresaris, però, dit per ells mateixos, avui, són ja més emprenedors.

Han après a posar sobre el paper les seves idees, han après a ordenar-les, a explicar què és allò que els fa diferents i únics i que els permet afrontar amb seguretat l'enorme futur que se'ls presenta davant seu. Han après a construir i a comunicar un projecte a partir dels seus propis pensaments i dels que el grup els ha facilitat. 
No hem fet volar coloms, sabem de la dificultat del moment, però amb 18, 19 i 20 i pocs anys, han de poder tenir a l'abast eines per mirar amb valentia el seu esedevenidor.
En una bonica sala del casal de joves de Palau de Plegamans i organitzat pel COPEVO, hem compartit somnis i realitats.

Una experiència que demostra moltes coses:

1- que l'educació, quan parteix de la necessitat real que manifesta el que vol aprendre, té una potència extraordinària, perquè esdevé útil.
2- que quan en un grup es crea un clima en que tothom pot dir les seves idees i els altres les acullen de forma constructiva i les enriqueixen, la potència de pensament de cadascun dels seus membres, es multiplica.
3- que quan hi ha projecte, hi ha vida, hi il.lusió, hi ha esperança, hi ha futur.
4- que quan eduquem des del coneixement, però sobretot des del convenciment, la comunicació flueix

No hauríem volgut que aquesta experiència hagués acabat. Potser no és gaire professional el que escric, però realment aquests joves m'han emocionat!

Aida, Almudena, David, Daniel, Mariona, Marta, Jordi, Sònia, sou uns grans emprenedors, ho teniu tot per tirar endavant! Gràcies per demostrar-nos que és possible!

Entrenaments emprenedors

Quan fa molts anys vaig començar a treballar en l'àmbit de l'emprenedoria, vaig destinar molt temps i esforços a aprendre a dominar els diferents àmbits d'un pla d'empresa.
Una mica de màrqueting, de finances, de formes jurídiques, d'operacions, elements indispensables per construir un bon document que posés negre sobre blanc una idea, una oportunitat, un bon negoci.

Sense treure-li ni un bri d'importància a tots aquestes elements, avui estic convençuda que hi ha un element fonamental que és difícil reflectir en un pla d'empresa, parlo de l'emprenedor i de les seves habilitats per fer de la seva idea, un negoci únic. D'ell (o ella, és clar) depèn que el seu projecte tingui vida, més enllà del que està escrit en un document, sigui creïble i convidi als potencials clients a creure en els seus productes i serveis.

Però si alguna cosa em sembla encara més interessant és que les habilitats i els valors necessaris per emprendre un negoci són els necessaris per emprendre qualsevol projecte en la vida. I d'aquí neix la grandesa de poder educar els nens i nenes i els joves en la iniciativa, en l'entusiasme, en la pedagogia de l'acció. Avui més que mai necessiten saber que ells són en bona part els protagonistes dels seus futur.

I no parlo d'elements innats, parlo d'habilitats adquirides i millorades. Crec fermament en la possibilitat de d'aprendre, i per tant d'esenyar a ser emprenedors.S'aprèn a ser emprenedor entrenant fort algunes habilitats.

Avui faig una reordenació del blog i etiquetaré, des d'avui mateix les entrades que hi faci segons l'entrenament que vulgui destacar vinculat a l'emprenedoria.

He creat, a més una nova pàgina en el blog on explicaré el significat de cadascun d'aquests entrenaments. No hi ha pressa. En vaig aprenent a mesura que hi penso, que llegeixo, que veig!

Els entrenaments que mereixen etiqueta per començar són:

Entrenament en valors
Entrenament en creativitat
Entrenament en productivitat personal
Entrenament de l'actitud
Entrenament.......

La trialtó de l'emprenedoria

 L’emprenedoria com a esport ens dóna a entendre la possibilitat d’aprenentatge, la necessitat d’entrenament i la idea de progrés en la seva pràctica. Aquesta similitud ens porta també al concepte d’habilitat, d’actitud i d’aptitud: hem de saber, hem de poder i sobretot hem de voler perseguir l’objectiu de començar el nostre projecte, la nostra empresa.

Potser perquè el moment actual dificulta l’exercici de l’emprenedoria, complicarem una mica més la comparativa. L’emprenedoria com a triatló. Aquest es caracteritza per ser un dels esports més durs que existeixen en el panorama esportiu i és en essència la combinació de diferents esports.

Com la triatló, l’emprenedoria s’ha convertit en un esport d’extrema duresa (per la dificultat de finançament, per la retenció del consum, per la incertesa del moment,….). Malgrat això i també com en la metàfora, el nombre d’adeptes a aquest esport creix en una progressió constant, encara que sigui per necessitat, més que no pas per oportunitat. Hi ha però una diferència substancial, emprendre no hauria de ser un esport individual, encara que ho fem en solitari. Hi ha moltes etapes per recórrer (perfilar la idea, preveure possibilitats, escriure el pla d’empresa, els inacabables processos administratius de posada en funcionament, la recerca d’espai, la recerca de finançament, el procés d’obertura,.....) la distància és llarga (passa molt temps des de que es genera la idea fins que hi ha un primer client que ens ha pagat) i el clima és poc favorable (el  moment econòmic del moment genera molta incertesa). Per tot això, val la pena tenir una bona assistència en aquesta  cursa (la família, els amics, la xarxa de coneguts....)

La passió per l’esport, la tenacitat en l’objectiu, la persistència en l’intent estan en la base d’aquesta pràctica. Córrer, anar en bicicleta i nedar són les tres disciplines que habitualment engloben una triatló; si parlem de la triatló de l’emprenedoria i pensem en tres disciplines fonamentals que la definexin proposo la creativitat, la comunicació i l’actitud positiva.

Totes tres són disciplines i habilitats que es poden aprendre i millorar amb la seva pràctica . Un acurat procés d’entrenament ajudarà l’emprenedor a reeixir en la posada en funcionament de la seva empresa.

Deixo per als posteriors posts, l'entrenament de la creativitat, el de la comunicació i el de l'actitud positiva

10 pautes per ajudar-los a començar el curs. Les pautes de l'ordre no estan en el material genètic de l'individu

/Efectivament, no naixem amb unes pautes de l'ordre apreses. Si bé és cert que hi ha nens i nens i joves que les aprenen amb molta més facilitat que d'altres. Escric més com a mare que com a professional avui. I el que aquí  detallo és una eina que hem treballat amb els meus fills i que els propers dies diran si resultarà útil o no. Ells mateixos m'han animat a que ho pengi en aquest bloc.

1- LA MOTXILLA: una norma ben senzilla, la motxilla no és un contenidor. El compartiment gran per a les carpetes, llibretes i llibres i el petit per les claus, l'etoig, la calculadora i d'altres.... Si ens acostumem cada setmana a fer-ne una neteja, mantindrem l'ordre. Si una activitat la repetim durant un bon periode de temps acabarà essent un hàbit.

2- LA CARPETA: que facin servir la que millor els vagi, de separadors," carpessanos" d'anelles, bosses, subcarpetes.....el més important és que el criteri per guardar-ho sigui CLAR. Escriviu-lo!. És molt útil, una subcarpeta pels fulls que van cap a casa DEURES i una subcarpeta pels que tornen al "cole" DEURES FETS. És bo revisar cada dia al vespre que s'han seguit bé aquests criteris.

3- TAULA DEL COLE: malgrat no la veiem, podem pressuposar com la tenen si són "de mena" desendreçats. Rercordem-los que el calaix de la taula no és una paperera ni tampoc una nevera (no s'hi guarden els entrepans oblidats, per exemple....), tampoc no és el lloc on tenir els deures ni l'agenda.

4- L'AGENDA és PORTÀTIL!!!! ha d'anar i venir. Expliquem-los que quan més lliure tinguem el nostre cap de preocupacions més disponible el tindrem per tenir noves idees i per treballar i estudiar. Buidar tot el que tenim al cap en l'agenda és una excel.lent manera de deixar que funcioni amb molta més facilitat. Si ho apuntem tot, però tot, no patirem per si ens deixem alguna cosa, sabrem sempre que allà està escrit. És una ajuda, si els agrada decorar-la amb colors, amb dibuixos, amb el que sigui, que ho facin. La nostra memòria és molt visual, i segur que els resultarà de més ajuda si allò que escriuen ho personalitzen amb les seves pròpies "il.lustracions". Cal consultar-la al vespre abans d'anar a dormir, i al matí abans d'anar al cole. ÉS LA MÉS BONA ALIADA!!!

5- EL TEMPS, que dibuixin a l'inici de curs el seu propi horari, que se'l personalitzin, que el pengin a l'habitació. Un cop més, que el pintin, que tingui color. Els colors fomenten les idees i el pensament positiu. Ensenyem-los a controlar el seu propi temps, si ens en sortim serà un gran llegat que els deixarem.

6- ELS DEURES, la gran aliada en això és l'agenda i la carpeta. Que s'ho apuntin tot! si aconseguirn crear hàbits en el moment de fer els deures, els facilitarem molt la feina. Hi ha nens i nenes i joves que els fa molta mandra posar-s'hi, però en canvi no s'estalvien el patiment de  saber que encara ho tenen pendent.

7- ESTUDIAR: cadascú té el seu mètode, però la millor garantia és el "mica en mica". No ens cansem d' explicar-los ho. Si els ajuda fer esquemes, mostrem-los com els poden fer i facilitem-los fitxes, si els agrada que els ho preguntem, val molt la pena, se senten més acompanyats

8- MATERIAL: els fulls, els colors, els retoladors, ....el material els acostuma a agradar molt. Soc partidària de que en tinguin força i a mà, però sobretot han d'aprendre a fer-se,n  responsables.

9- AUTONOMIA: encara que pugui semblar que tot el que he escrit sigui molt "intervencionista" l'objectiu és justament tot el contrari. Fomentar que sàpiguen organitzar-se i ordenar i utilitzar el seu temps de forma independent. Els pares els podem donar pautes perquè ho facin millor però són ells els qui ho han de fer. 

10- I per últim penseu que darrera un nen o noi o nena o noia desorganitzat hi ha una persona. Costa molt conviure amb el seu desordre, però no llencem la tovallola. Altre cop,de  mica en mica!.

Com a mare estic molt lluny de fer-ho bé, però m'agrada recordar que val tant la pena persistir....ànim, que comença el curs!

Si et pren menys de 2 minuts, fes-ho!

Endreçar la taula és com endreçar el pensament, endreçar els arxius, és endreçar idees i projectes. L'ordre físic ens ajuda a l'ordre mental. Més sovint ho fem, més fàcil resulta.....

La frase que encapçala el post és tremendament úitl. Si una feina a fer ens porta menys de 2 minuts, no l'arxivem, no l'apuntem a l'agenda, no la postposem...simplement fem-la!....suposo que és la versió moderna i estressada del "no deixis per demà el que puguis fer avui".


En qualsevol cas deixo anotades alguns reflexions de diferents autors interessants al volant de l'ordre; que tal deixar-ho tot ben endreçat de cara al curs vinent?


" No basta con tener visión; ha de combinarse con atrevimiento. No basta con mirar los peldaños: hemos de subir las escaleras". Vaclav Havel
"No se limite a hacer lago, persista en ello" Rochelle Mayer
"El fanatismo consiste en redoblar los esfuerzos cuando hemos olvidado el objetivo"George Santayana.
"Celebre todos los progresos, no espera a llegar a la perfección"AnnaMcGee Cooper"
" Si en su trabajo más de sesenta segundos para archivar algo, no lo arxhivará, lo amontonará"

La pell de les idees

M'agraden les metàfores. M'agrada il.lustrar un concepte amb una imatge, amb un símbol, amb un objecte. Crec en la senzillesa de l'argumentació i en el fet d'utilitzar paraules poc rebuscades i construccions gramaticals fàcils de seguir. Els qui ens dediquen a formar, volem comunicar amb nitidesa el nostre pensament. Volem informar, volem convèncer, volem seduir, però sobre tot volem emocionar. Per què sabem que les paraules mouen el pensament, però és l'emoció la que pot portar a l'acció.
I d'aquí ve la meva passió per trobar metàfores simples que il.lustrin les idees. 
Vaig conèixer el Sami el-Mimeh, ell és mestre, dinamitzador i docent de processos i de persones. La seva generositat l'ha portat a compartir amb mi originals analogies i metàfores. 
Volia, en aquest post compartir-ne una:


LA PELL DE LES IDEES


Agafem una poma ben vermella, d'aquelles que sedueixen amb el seu aspecte. La poma simbolitza la nostra ment i el nostre pensament sempre ple d'idees. Si tenim tanta capacitat per generar aquestes idees, per què ens costa tant treure-les i fer-les explícites?. Agafem un ganivet que simbolitza l'eina, l' instrument, l'habilitat, la destresa, per fer fora la pell, símbol de les pors, de les dificultats, dels entrebancs.
Tretes aquestes dificultats podem donar el següent pas, que és menjar-nos la poma. Si ho fem de cop, ens escanyarem. Queixelades petites, una darrera l'altra, de la mateixa forma com hem d'afrontar qualsevol projecte, qualsevol problema, qualsevol recerca d'idees...
L'objectiu és el plaer d'assaborir l'olor i el gust d'aquesta fruita i l'aroma és el que podem compartir (no estaria de més també compartir un trocet de poma,per cert!).


Entenem les metàfores perquè són el llenguatge de les emocions!


Gràcies Sami!

Del "voldria fer" al "faig"...

Estem plens de bones intencions, d'objectius que ens plantegem i que queden en bones voluntats, en desitjos no realitzats. Aquests dies, immersa com estic en l'escritura, i per tant en la recerca, de mètodes per ajudar els joves a emprendre, vull compartir en aquest post una tècnica senzilla per ajudar-nos a definir i seguir els nostres propòsits.


Hi ha sempre un requisit bàsic i imprescindible CAL POSAR-HO PER ESCRIT!


Recordem que val més un llapis petit que una gran memòria!
La tècnica en qüestió es diu SMART i respon a :
S (específic)
M (mesurable)
A (assolible)
R (realista)
T (temps, assolible en el temps)


Per aconseguir una fita i seguint les recomanacions de la tècnica, cal especificar-la, fer-la ben explícita sobre el paper, escriure de forma clara quin és aquest objectiu que volem aconseguir. D'altra banda ens cal poder-la mesurar, plantejar-nos repetes que siguin de veritat assolibles. Posar-hi la justa ambició però que aquesta no ens allunyi de la seva consecució, fem que siguin fites realistes. I per últim i molt important, el temps. Aquest be que ens iguala a tots i que alhora ens fa tant diferents depenent de com l'utilitzem.


Si aconseguim habituar-nos (fer hàbit) al fet d'escriure els nostres propòsits i seguir-los amb  rigor estarem molt més aprop de fer-los realitat


Acabo amb una frase ja molt sentida, però que val la pena repetir-nos!


"vigila tus palabras, se convierten en acciones; vigila tus acciones, se convierten en hábitos; vigila tus hábitos, se convierten en carácter; vigila tu carácter, se convierte en tu destino .... Nuestro carácter es el resultado de nuestra conducta"

Més enllà de l'educació de l'autonomia, l'educació de la iniciativa

Eduquem els nostres fills perquè dia a dia vagin creixent en autonomia. Els primers anys les conquestes són importantíssimes: aprenen a menjar sols, a caminar sense la nostra ma...cada anys que passa, quasi sense adonar-nos-en, van fent noves coses tots sols.


Arriben a l'adolescència i continuem educant-los en aquesta autonomia. Una autonomia que van guanyant en la mesura que creiem en la seva responsabilitat. Una i l'altra van del bracet. Fem incís en que els deixarem fer més coses (sortir amb els amics, sortir alguna nit, triar les seves coses,...)si ens demostren que són mereixedors de la nostra confiança.
Si els eduquem per l'autonomia i la responsabilitat, els estem educant també per la INICIATIVA? La resposta és que no necessàriament.


L'autonomia fa els nostres nens i nenes i joves aptes per actuar sense la nostra ajuda, determina el COM actuen, però no sobre el QUÈ fan.
Educar en la iniciativa vol dir educar perquè siguin capaços de pensar i tirar endavant les seves idees i projectes. Això vol,és clar, autonomia i responsabilitat, però només amb aquests dos valors no n'hi ha prou.


Han de tenir l'oportunitat de portar les seves idees a la pràctica. Posem un exemple, ara que arriba l'estiu, els apuntem de colònies. Segur que els caldran dosis tant d'autonomia com de responsabilitat per poder gaudir de l'experiència, ells i nosaltres. Però educar en la iniciativa en aquest mateix exemple voldria un pas previ. Que triin ells quines colònies volen fer, que en facin la recerca, que s'assabentin de preus, de condicions, de terminis,..
L'eduació de la iniciativa ens remet a la capacitat de triar amb criteri propi, d'imaginar projectes i tirar endavant les accions per desenvolupar les opcions i plans personals, tant en l'ambit personal, com social, com a l'escola...
No és una educació fàcil perquè està sotmesa a la incertesa....però val la pena anar deixant que practiquin la seva iniciativa, mica en mica...La societat demanarà dels nostres joves aquest valor que esdevindrà clau.

No tinc temps

 

No tinc temps , aquesta és una expressió que utilitzem sovint, massa sovint. En canvi si sabem gestionar el nostre temps aconseguirem gestionar la nostra vida.

 

El temps és un dels béns més preuats que tenim i de vegades simplement se’ns escola entre les mans, com si fos sorra, una sorra que mai més no tornarà. El temps és una magnitud que ens igual a tots, rics i pobres, joves i grans, homes i dones, tots tenim el mateix. En canvi de l’ús que en fem en dependrà la nostra manera de fer i fins i tot de ser.

Cada semana conec un nou grup de persones que es troven a l’atur, conicideixen la majoria d’ells en que una cosa que angoixa molt és la sensació dee que el temps que ara tenen (més que no pas quan treballaven), no els cundeix. Tinc més temps i en canvi faig menys coses.

Tots coneixem l’agradable sensació que provoca sentir que hem aprofitat molt un dia, i aquesta sensació no la produeix només, ni sobretot, haver treballat molt sinó possiblement el fet d’ahver gaudit molt d’allò que hem fet, sigui lleure o sigui treball.
I és que gestionar bé el nostre temps, no vol dir pas pasar-se el dia treballant, sinó que vol dir tenir temps per fer allò que realmnt ens agrada fer, allò que realment ens importa.

Anoto 5 dels consells que he llegit que més útils m,han semblat per poder gestionar millor aquest bé tant preuat.

• Planificar vol dir destinar temps a pensar en la semana que comença, planificar les qüestions laborals, però deixar també temps a la nostra agenda per aquells objectius personals que ens ajuden a portar una vida més equilibrada. No només serem més efectius sinó que possiblement ens sentirem més feliços
• Descobrir quins són els lladres del nostre temps ens ajudarà a evitar-los, és el telèfon?,, poden ser les xarxes socials?, la tele?, cadascú sap bé què és allò que més temps li pren.
• Aprendre a dir no, diuen que aprendre a dir no a les coses petites de la vida, ens ajudarà a dir que sí a les grans, a les que realment ens importen.
• Simplificar les coses
• El millor moment és ara

Per reeixir en els nostres porjectes vitals, ens cal reeixir en l’ús que fem del nostre temps.

Sir Isaac Pitman Pitman deia que rere el temps organitzat sempre hi ha una ment organitzada.