Dos dessitjos pel nou any: MÉS CREATIVITAT I MENYS PESSIMISME

L’any 2011 s’acaba i en fer-ho en comença un de nou, el 2012. La tradició, bons costums i educació ens han ensenyat que a mesura que s’acosta el 31 de desembre, i encara durant els primers dies del nou any, desitgem a coneguts, amics i estimats, uns dotze propers mesos venturosos.

Però enguany aquest imatge “de pessebre” sembla haver-se transformat. No és estrany que en desitjar un “bon any” rebem com a resposta: “però si diuen que el 2012 serà pitjor....” i així l’encarem.

Aquest escrit que és d’opinió, vol ser-ho també d’expressió de dos desitjos. El primer és un desig que demana més creativitat pel 2012. L’eina més potent de que disposem els éssers humans és la imaginació, i la creativitat és aquesta imaginació posada a treballar. Manllevo una idea de l’expert en creativitat Sir Ken Robinson que diu que és la creativitat individual i col.lectiva la que ha CREAT la vida que avui tenim, i és justament aquesta creativitat la que ha de fer possible RECREAR de nou la vida que volem.

I si com ell diu, la creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir, doncs aprenem-ne, el moment ho reclama!

I l’altre desig pel 2012 és el de foragitar el pessimisme. Aquest estat que fa que exagerem la part més catastròfica de qualsevol esdeveniment, i que s’està convertint ràpidament en la forma com els més joves contemplen el món i el seu futur. Em sembla del tot necessari evitar que el pessimisme s’atrinxeri en la nostra ment. El precursor de la psicologia positiva, Seligman, explica com el pessimisme lluny de ser fluctuant, s’enforteix amb cada contratemps i ben aviat acaba essent independent de les causes externes que l’han provocat.

En resum idees i més optimisme, que no vol dir veure-ho tot de color rosa, sino ser capaços d’explicar de forma més realista les causes del que ens passa.

Més creativitat i menys pessimisme per aquest 2012, la societat ho necessita i  les futures generacions encara més.

Una necessitat, una il.lusió, un projecte de vida

En el marc d’un curs de formació ocupacional a Mollet del Vallès, amb un grup de 17 persones que estan estudiant anglès i que porten alguns mesos, i d’altres anys a l’atur, reflexionem sobre alguns aspectes bàsics a l’hora de tornar a treballar.

Plantejar-se objectius entremitjos abans d’aconseguir l’objectiu final de trobar feina, observar-nos a nosaltres mateixos, observar l’entorn que ens envolta, ser imaginatius i curiosos i planificar l’objectiu de treballar de nou vol dir actuar com ho faria un emprenedor....l’empresa que tenim entre mans és crear o trobar una feina.

Des d’aquest punt de vista volíem conèixer com han tirat endavant persones del mateix municipi, exemples de veïns i veïnes que simplement han lluitat i se n’han sortit.

I vam conèixer la Rosa. Ella tenia un lloc de treball fixe a Emfo. Un càncer crònic la va obligar a plegar...però el seu esperit de lluita i la seva ment inquieta es resistia a pensar que s’havia acabat la seva vida laboral.

Col·laborant a la biblioteca escolar de l'escola del seu fill, es va introduir en el món dels contacontes. La biblioteca escolar li va fer descobrir les biblioteques especialitzades en literatura infantil i juvenil i que alhora fan cursos de formació. De la curiositat al projecte i del projecte a la realitat actual, ara fa de contacontes amb uns objectius clars, foment de la lectura mitjançant els contes, dirigits a uns nens que estan sobrealimentats audiovisualment i que han perdut el plaer d'escoltar històries, imaginant ells mateixos les imatges. Un projecte de feina que necessita una formació constant.  Primer consell.

Ens explicava que formació també es observar les persones que ja tenen experiència, i aprendre una mica de casdascuna, i alhora adaptar-ho al nostre tarannà, fer el nostre propi projecte a mida.

La vida és com anar en bicicleta, has de pedalar i pedalar, si la pujada costa, baixa i empeny la bici, després ja vindrà la baixadeta, però no paris, si pares, caus!!!! Quan ens deia aquestes sàvies paraules es va fer un silenci respectuós....Segon consell.

La Rosa ha fet un projecte a la seva mida, li permet fer allò que més li agrada i al ritme que el seu cos li permet.

La malaltia li va ensenyar a lluitar pel seu projecte. Ens deia que si no hagués trobat aquest camí el seu futur estava escrit: ”Senyora de 50 anys i malalta.....el destí l’hauria portat a no tornar a treballar mai més a la vida”

No s’hi va resignar, treball, feina ben feta i preparació....”fer-ho bé”, “l’opció de fer-ho malament, per a mi no existeix” ens deia....Tercer consell.

Ens va convèncer de que emprendre és viure, simplement....i ens va convèncer veure-la i sentir-la, algú podria pensar que va ser el polsim màgic que ens va tirar abans d’explicar-nos un bonic conte. No va ser la màgia, va ser la il·lusió, la seva il·lusió!

Gràcies Rosa!!!

Fomentar l'emprenedoria des que són petits

Fa poques setmanes vàrem sentir la consellera d’Ensenyament anunciant la voluntat d’introduir el foment de l’emprenedoria a les escoles. La Unió Europea fa ja alguns anys que aconsella introduir en els currículums escolars aspectes relacionats amb aquest àmbit. El Llibre blanc de la Iniciativa Emprenedora presentat per ESADE mostra una fotografia actual de l’emprenedoria a Espanya, de forma individual i comparada amb d’altres països de l’entorn, i conclou que la situació és negativa. Defineix un seguit de factors que són clau per poder millorar aquest nivell d’iniciativa, i en menciona especialment tres: la cultura, l’educació en iniciativa emprenedora i el finançament.

Essent necessari fomentar l’emprenedoria, paga també la pena ser extremadament curosos en el com i el què , i és això el que hem de treballar a les escoles. Emmirallar-se en la figura del FET d’Emprendre com a sinònim d’iniciativa, de creativitat, d’impuls i d’il·lusió ens ajuda a transmetre alguns valors relacionats no només amb el treball, sinó sobretot amb la manera com ens plantem davant la vida. EMPRENDRE és un verb en positiu que no entén de pessimisme, però no ho oblidem, no és sinònim d’ingenuïtat. La possibilitat d’equivocar-se, la necessitat de tornar-ho a intentar, l’actitud observadora i atenta del que passa al voltant i del que passa dins nostre, són també complements d’aquest verb tant cobejat  en aquests dies.

Treballar tot això a l’escola vol dir ensenyar als més petits a tenir un objectiu com a grup, i a organitzar-se i treballar per aconseguir-lo; vol dir organitzar un projecte i ser capaços de comunicar-lo...vol dir treballar metodologies com ara el treball cooperatiu i el treball per projectes. Però al capdavall tot això és només una excusa per poder-los acostar valors com el de la paciència, l’esforç, la responsabilitat, la capacitat d’aprendre dels errors i la perseverança.

Els nens i nenes reconeixen aquests valors en persones que els són properes i també en personatge reals o ficticis que els són més llunyans. I no només els reconeixen, sinó que són valors que aprecien i potser un dia es faran seus.

Acabaré aquest escrit amb una frase pronunciada per una grupet de nens i nenes de 9 anys d’una escola de Vilanova; ells entenen així el fet d’emprendre:

“Emprendre és començar un camí per aconseguir un somni”.

Podeu trobar també aquest article publicat al "Penedès Econòmic" del mes de novembre 

Podem ajudar els nens i nenes a ser més optimistes?

Ahir dissabte, en el marc d'un curs a Vilanova amb mestres de les escoles l'Aragai, Santa Teresa de Jesús i la Ginesta vam poder reflexionar sobre el tema de l'optimisme. Deiem que hem d'estar atents per detectar com els més petits s'expliquen a ells mateixos les causes d'allò que no els surt prou bé. No és el mateix dir "no sé dibuixar" que dir " aquest dibuix no m'ha sortit bé". Ajudem-nos a explicar les situacions de forma que siguin modificables, transitòries i locals, en comptes de permanents, no modificables i globals.
"Sóc un desordenat", o "sóc un desastre en educació física", són exemples d'expressions que porten als infants a explicar el seu comportament d'una forma que deixa poc marge a l'esmena, per descomptat és una explicació gens optimista d'una situació.
El nostre llenguatge determina el nostre pensament i la nostra emoció. Siguem-ne conscients i ajudem-los...amb mestres formats i motivats (com els d'ahir), es pot avançar tant......

Despertar talents...

DESPERTAR TALENTS…..

El passat mes de setembre a la Masia Cabanyes de Vilanova en un acte  organitzat per l’ADEG vàrem sentir a parlar de talent. Una jornada en que professionals del món de l’empresa van parlar i reflexionar sobre aquest bé tant preuat que s’anomena talent.

Si fem cas a la saviesa d’Horaci, entendrem perquè en moments complexos com l’actual, escoltem reflexions, més que mai, sobre aquest concepte: “L’adversitat té el do de despertar talents que en la prosperitat haguessin romàs dormits”

Talent prové de la paraula llatina “talentum” i s’utilitzava com a moneda imaginària valorada en equivalències en pes (mai no se’n van encunyar monedes). Tampoc avui es pot mesurar objectivament però també l’utilizem com a mesura de valor.

És bonica l’expressió “despertar talent” i ho és perquè ens suggereix que tots podem tenir un “dormilega” com aquest a dins. És tracta de descobrir-lo i treballar molt perquè aflori. I això és necessari en el món de l’empresa, és clar, però ho és encara molt més en el món de l’educació. Cap nen o nena no hauria de sortir de l’escola sense haver descobert en què pot  desenvolupar el seu talent.

Els experts ens diuen que aquest valor s’expressa en l’acció; és a dir veiem que una persona, una organització o un territori tenen un determinat talent quan fan alguna cosa ben feta. I sabem que també té coordenades en l’espai i en temps; vol dir que talents que en un lloc i una època determinades són molt preuats poden no tenir tant valor en un altre lloc o moment.

Tradicionalment hem posat en valor talents relacionats amb la lògica, amb el llenguatge, amb l’expressió corporal, amb l’art, amb l’esport.....i hem elevat a la categoria quasi d’herois a aquells que l’han desenvolupat i mostrat amb genialitat.

Si el moment actual és d’adversitat, que ho és....quins talents caldria desenvolupar i despertar?, ens preguntem.....

La resposta no deixa gaire lloc a dubtes, talents fins avui poc contemplats esdevenen bàsics per un moment actual i també de futur de profunda incertesa.

La intuïció, la creativitat i els talents socials (com la capacitat de dialogar i comunicar-se) ens seran necessaris per afrontar canvis i inestabilitats laborals dels propers temps.

I això que és bo a nivell individual, ho és encara més a nivell col·lectiu. Una societat sense talent aixafa els talents individuals. És feina de tots aconseguir que aquest territori nostre generi les oportunitats suficients perquè tothom s’hi pugui desenvolupar.

Article publicat al Penedès Econòmic num. 5 de l'octubre de 2011 http://www.penedeseconomic.com/

Amb els mestres del Lestonnac de Mollet del Vallès

Era el passat dissabte, a les  9 del matí començàvem una formació perquè el grup de mestres dels Lestonnac de Mollet del Vallès, tingués les eines necessàries per començar el projecte d'emprenedoria al Cicle mitjà. Només uns mestres emprenedors, creatius, amb ganes i idees poden tirar endavant aquests tipus de projectes. Així es van mostrar.
Ja han començat a parlar amb els nens i nenes de 5è i 6è sobre el tema de l'emprenedoria. Volen fer bijuteries diverses que vendran amb la tècnica del "trueque". Unes arrecades valdran una ampolla d'oli, per exemple. Oli que anirà destinat al banc d'aliments del municipi. Una inciativa plena de sentit que els permet treballar tots els aspectes relacionats amb l'emprenedoria i contribuir a un projecte social. És el que s'anomena emprenedoria social.
Felicitats mestres del Lestonnac!!!! us anirem seguint!

Imagina la teva feina, crea-la!

Em passejo pels instituts amb aquest missatge. Dijous passat em van rebre amb un "estoy frito de la emprenedoria". Em vaig quedar glaçada......i resulta que en alguns moduls professionals s'imparteix una assignatura que els parla d'empenedoria i d'empresa. Un curs sencer. Un altre noi em deia "Yo saqué un 9 en esta asignatura, soy emprendedor?".
I tot plegat em va fer pensar....aconseguirem despertar entre tots una motivació per emprendre?...
De vegades el remei pot ser pitjor que la malaltia. Només si els joves veuen que tenen la capacitat suficient per generar idees, que si no la tenen la poden aprendre, només si entenen que ser creatiu és una manera de pensar i fer...només si practiquen, només si tenen espais per fer-ho, aconseguirem generacions més capaces d'imaginar productes, serveis i projectes que els permetin inventar feines i professions. Val la pena intentar-ho.