10 motius de per què val la pena ensenyar a emprendre als nens i nenes

Aquest mateix divendres vam poder escoltar a Vilanova i la Geltrú en el marc d'una interessant fira d'iniciativa municipal (organitzada per l'Institut Municipal d'Eduació i Treball) sobre educació (Zona E), experiències  explicades per mestres i alumnes de diferents escoles de la mateixa ciutat i també de Mollet del Vallès sobre com s'ensenya a emprendre. Escoltant-los i veient-los s'entenia molt bé perquè val la pena educar en la competència emprenedora. Parlaven de vivències,  d'idees,  d'actituds,  de projectes, parlaven de somnis i encomanaven il.lusió. Va ser una lliçó de creativitat, de comunicació, de planificació i sobretot d'actitud.

De la riquesa que dóna tenir la sort de poder veure moltes escoles, mestres i nens i nenes aprenent a emprendre n'extrec 10 motius del per què em sembla tant recomanable aquesta experiència.

1.  Cal ensenyar a EMPRENDRE perquè aquesta acció és pròpia dels éssers humans. Emprendre és practicar l'ofici de ser persona, idear, projectar i actuar forma part de la nostra manera de ser, si els n'ensenyem, segur que ho farán millor.
2. EMPRENDRE vol dir tenir un projecte, i quan hi ha projecte, hi ha objectiu i hi ha lluita. Els nens i nenes han d'aprendre a tenir els seus propis projectes i a treballar per aconseguir-los.
3. Tenir un projecte ens permet assaborir cada cop que aconseguim una petita fita, ens permet saber que l'objectiu final és important, però més importants són encara els objectius intermitjos.
4. És un excel.lent antídot contra la victimitis (aquell mal que es caracteritza per fer culpables als altres de tot allò que ens passa). Si emprenem un projecte ens fem responsables de cadascun dels passos que donem per avançar en la seva realització.
5. És un gran estímul per la CURIOSITAT I LA CREATIVITAT. 
6. Fomenta l'OPTIMISME. Emprendre és un verb en positiu, un no pot tirar endavant un projecte si té una actitud negativa i tendent al pessimisme.
7. Augmenta l'AUTOESTIMA, els nens i les nenes se senten molt reforçats en àmbits diferents dels curriculars, cada cop que van aconseguint noves fites en els seus projectes.
8. Fa TOCAR DE PEUS A TERRA, qualsevol projecte comporta petits  o grans, errors i fracassos que cal superar i corregir. Educar en l'error, és una manera de preparar-los per la vida.
9. Cadascun dels membres de grup forma part de la solució.  Tots tenen un paper protagonista en el desenvolupament del projecte.
10. I per útlim, és fa imprescindible educar en emprenedoria, perquè el país ho necessita i el moment ho reclama. És tracta de practicar la PEDAGOGIA DE LA POSSIBILITAT, fer-los veure, a través de l'experiència de que amb idees, rigor i treball podem avançar en allò que ens proposem.

Val molt la pena!

Més enllà de l'educació de l'autonomia, l'educació de la iniciativa

Eduquem els nostres fills perquè dia a dia vagin creixent en autonomia. Els primers anys les conquestes són importantíssimes: aprenen a menjar sols, a caminar sense la nostra ma...cada anys que passa, quasi sense adonar-nos-en, van fent noves coses tots sols.


Arriben a l'adolescència i continuem educant-los en aquesta autonomia. Una autonomia que van guanyant en la mesura que creiem en la seva responsabilitat. Una i l'altra van del bracet. Fem incís en que els deixarem fer més coses (sortir amb els amics, sortir alguna nit, triar les seves coses,...)si ens demostren que són mereixedors de la nostra confiança.
Si els eduquem per l'autonomia i la responsabilitat, els estem educant també per la INICIATIVA? La resposta és que no necessàriament.


L'autonomia fa els nostres nens i nenes i joves aptes per actuar sense la nostra ajuda, determina el COM actuen, però no sobre el QUÈ fan.
Educar en la iniciativa vol dir educar perquè siguin capaços de pensar i tirar endavant les seves idees i projectes. Això vol,és clar, autonomia i responsabilitat, però només amb aquests dos valors no n'hi ha prou.


Han de tenir l'oportunitat de portar les seves idees a la pràctica. Posem un exemple, ara que arriba l'estiu, els apuntem de colònies. Segur que els caldran dosis tant d'autonomia com de responsabilitat per poder gaudir de l'experiència, ells i nosaltres. Però educar en la iniciativa en aquest mateix exemple voldria un pas previ. Que triin ells quines colònies volen fer, que en facin la recerca, que s'assabentin de preus, de condicions, de terminis,..
L'eduació de la iniciativa ens remet a la capacitat de triar amb criteri propi, d'imaginar projectes i tirar endavant les accions per desenvolupar les opcions i plans personals, tant en l'ambit personal, com social, com a l'escola...
No és una educació fàcil perquè està sotmesa a la incertesa....però val la pena anar deixant que practiquin la seva iniciativa, mica en mica...La societat demanarà dels nostres joves aquest valor que esdevindrà clau.

No tinc temps

 

No tinc temps , aquesta és una expressió que utilitzem sovint, massa sovint. En canvi si sabem gestionar el nostre temps aconseguirem gestionar la nostra vida.

 

El temps és un dels béns més preuats que tenim i de vegades simplement se’ns escola entre les mans, com si fos sorra, una sorra que mai més no tornarà. El temps és una magnitud que ens igual a tots, rics i pobres, joves i grans, homes i dones, tots tenim el mateix. En canvi de l’ús que en fem en dependrà la nostra manera de fer i fins i tot de ser.

Cada semana conec un nou grup de persones que es troven a l’atur, conicideixen la majoria d’ells en que una cosa que angoixa molt és la sensació dee que el temps que ara tenen (més que no pas quan treballaven), no els cundeix. Tinc més temps i en canvi faig menys coses.

Tots coneixem l’agradable sensació que provoca sentir que hem aprofitat molt un dia, i aquesta sensació no la produeix només, ni sobretot, haver treballat molt sinó possiblement el fet d’ahver gaudit molt d’allò que hem fet, sigui lleure o sigui treball.
I és que gestionar bé el nostre temps, no vol dir pas pasar-se el dia treballant, sinó que vol dir tenir temps per fer allò que realmnt ens agrada fer, allò que realment ens importa.

Anoto 5 dels consells que he llegit que més útils m,han semblat per poder gestionar millor aquest bé tant preuat.

• Planificar vol dir destinar temps a pensar en la semana que comença, planificar les qüestions laborals, però deixar també temps a la nostra agenda per aquells objectius personals que ens ajuden a portar una vida més equilibrada. No només serem més efectius sinó que possiblement ens sentirem més feliços
• Descobrir quins són els lladres del nostre temps ens ajudarà a evitar-los, és el telèfon?,, poden ser les xarxes socials?, la tele?, cadascú sap bé què és allò que més temps li pren.
• Aprendre a dir no, diuen que aprendre a dir no a les coses petites de la vida, ens ajudarà a dir que sí a les grans, a les que realment ens importen.
• Simplificar les coses
• El millor moment és ara

Per reeixir en els nostres porjectes vitals, ens cal reeixir en l’ús que fem del nostre temps.

Sir Isaac Pitman Pitman deia que rere el temps organitzat sempre hi ha una ment organitzada.

Paciència per veure néixer una flor i per fer créixer un projecte

Les dues orquídies de casa han tret flor després d'un any. Un any quasibé inactives amb petits símptomes de que l'aigua, el sol, les paraules, la companyia, aquestes petites coses, els han fet bé. Les seves arrels visibles i les fulles vigoroses em donaven a entrendre que potser acabaria florint. En veure despuntar la branca que acabarà traient pozelles i després flors, em va fer pensar en el valor de paciència. La mateixa paciència que necessitem per veure florir els nostres projectes.
La paciència és la virtut de l'espera diu F. Torralba, però no pas una espera passiva sinó una espera que requereix la cura del projecte. Saber conviure amb l'espera és un aprenentatge que costa, i a un emprenedor encara li costa una mica més. Tenim una idea, l'escrivim, li donem forma i la donem a conèixer. Voldríem que el retorn fos immediat, voldríem saber que allò que hem ideat agrada, i algú està disposat a escoltar-ho i si pot ser, a pagar-ne el seu preu. Ens hem acostumat a la immediatesa i aquesta no alimenta la paciència. Escrivim a Facebook i de seguida veiem si allò que hem penjat agrada o no, els nostres amics ens ho fan saber d'immediat; per no parlar de twitter, un RT ens indica en pocs minuts l'acceptació d'allò que hem explicat. Aquest ritme accelerat contrasta amb el ritme natural del creixement d'una orquídea i el ritme natural de maduració d'una idea i d'un projecte. 

Ens diu Torralba que la paciència es pot aprendre, que l'excusa del caràcter no és argument sinó pretexte. La paciència, diu ell, és un camp de treball, un terreny que es guanya, dia a dia, amb esforç.

El valor de la paciència és un dels més necessaris per engegar i tirar endavant un projecte, com ho és també per la cura d'una flor, l'educació d'un infant o qualsevol tasca que necessiti saber gestionar un temps natural d'espera.

"Només qui té cura lentament de les plantes i dels arbres en pot veure la seva bellesa" Rabindranat Tagore.

Això té xispa, creatius i bons comunicadors als 10 anys

Aquesta és una carta que adreço a nens i nenes de 5è de primària de l'escola Aragai de Vilanova, que de la mà de l'Arantxa i el Dani, els seus mestres, estan tirant endavant un projecte d'emprenedoria molt interessant.




He visitat el vostre bloc i llegit l'evolució del vostre projecte. Sabeu molt bé què vol dir ser emprenedors, teniu el vostre objectiu i esteu donant tots els passos necessaris per aconseguir-lo.
La vostra pluja d'idees us va portar a identificar quins productes podeu produir i a través de l'enquesta que vàreu passar, conèixer què estan disposats a comprar i pagar els vostres futurs clients.
Però m'agradaria felicitar-vos especialment per dues coses, la primera d'elles per la vostra bonica idea d'inspirar-vos en obres d'artistes per fer les vostres produccions i agafar els seus colors i  formes per inspirar-vos. Voleu un secret? poques vegades els més grans, quan ens encallem en les nostres idees, som capaços de buscar fora alguna cosa que ens ajudi a tenir idees. N'aprendrem de vosaltres.

Hi ha una altra cosa que m'ha agradat molt, és el fet de que expliqueu a través del vostre bloc tot allò que aneu aconseguint i que cada cop siguin diferents els bloggers que escriviu. Costa oi tenir el bloc al dia? us animo a que escriviu, a que ens expliqueu a través d'ell les vostres evolucions i creacions. Si volem donar a conèixer allò que fem ho hem d'explicar, i explicar-ho bé, tal com vosaltres ho esteu fent.

Emprenedors de 5è, felicitats i ànims!!!! us anirem llegint i seguint no deixeu d'ecriure 

http://blocs.xtec.cat/cinquearagai/els-nostres-projectes-2/

Creativitat: qüestió d'habitats i d'hàbits

L'educació és notícia, ho és per les retallades a les quals està sotmesa, però ho és també perquè bufen vents de renovació, de reinvenció i de recanvi...
Ken Robinson, amb la seva trencadora visió dels sistemes educatius, Seligman amb la seva aposta ferma per la psicologia positiva, Goleman mestre de l'educació emocional, Gardner, pare de les intel.ligències múltiples i JA Marina amb la seva teoria de la intel.ligència generadora i executiva tots ells ens indiquen un camí. Un camí per fer possible que els nens i nenes de l'escola i els joves adolescents siguin capaços de desenvolupar els seus talents i sàpiguen desenvolupar-se utlitzant les seves competències davant de situacions que resultin complexes.
Saber gestionar les seves emocions, saber actuar de forma autònoma, resoldre de forma assenyada situacions problemàtiques, conèixer les pròpies habilitats i  sobretot ser capaços de potenciar la seva creativitat i fomentar-la.
i és en aquest punt en el qual vull fer incís.
Educar en la creativitat vol dir educar en l'hàbitat i en els hàbits. L'habitat el constitueixen tots els elements de l'entorn, l'aula, la disposició de les taules, les parets de la classe, tot allò que fa possible que els nens i joves puguin expressar les seves idees i aquestes siguin reconegudes.
Els hàbits en la creativitat s'eduquen destinant temps a pensar, ajundar als nois a focalitzar bé el  focus creatiu, estimular-los a que forcin el pensament, evitant que es quedin amb la primera idea que els  ve al cap, que segueixin buscant i buscant aquella idea original i creativa....
HABITAT I HÀBITS per desenvolupar la creativitat a l'educació. Necessitem joves que en comptes de fer-se la pregunta de "per què?" es facin la pregunta de "per què no?" o bé "i si..." cal que els joves aprenguin a fer-se noves preguntes per obtenir noves respostes.

L,elefant a trossets...

Si ens hem de menjar un elefant, tan sols ens en sortirem si ho podem fem a trossets. Quan la dimensió d'un problema ens aclapara només tenim una manera d'afrontar-lo, esmicolant-lo.....Quantes vegades no ens sentim desbordats per alguna dificultat que tenim davant, per la necessitat de trobar alguna solució, per la urgència d'haver de resoldre algun repte... 
El sentit comú ens diu que només ho podem fer mica en mica, pas a pas. L,expert en creativitat com R.P. Crawford ens aporta una tècnica que parteix d'aquest sentit comú,  és tracta de la llista d'atributs.

1. Es llisten totes les caractarístiques o atributs del problema que volem resoldre. Posteriorment anem explorant noves vies que permetin solucionar cada part del problema principal.
2. Ens podem ajudar amb preguntes que ens facilitin aquest esmicolament, tipus:

                                  ho podríem fer d'una altra manera?

                                  què necessitem?
                                  quins altres porblemes sorgeixen?

Altres tècniques com la de la divisió en cireres que MICHAEL MICHALKO explica en el seu llibre de Thinkertoys, parteixen del mateix plantejament. Consisteix en desmuntar un desafiament i tornar a unir les parts en noves idees.

Agafar paper i llapis i desmuntar els nostres reptes i desafiaments en petites parts que ens permetin anar trobant petites solucions ,objectius intermitjos que ens apropin a l'objectiu final. Així aconseguirem menjar-nos l'elefant!