La por d'emprendre.

Qui no ha somiat alguna vegada amb la possibilitat de fer un canvi de vida i emprendre el seu propi projecte?
Quan tens una feina "estable" apareix el gran temor, com renunciar a un sou per a una aventura que no sé com acabarà?...Si estàs a l'atur, no m'estaré arriscant en excés?....
Donar el pas per començar demana vèncer la por, i no una, sino moltes.
Benvinguda la por que ens alerta de la temeritat i ens allunya de les decisions forasenyades, benvinguda la por sana que ens fa estar alerta sense impedir-nos actuar, benvinguda la por de la prudència. 
Però malauradament, el llindar d'aquesta por cap a una por més tòxica, és un molt prim.
Ben aviat la por a la superivència, que avui es tradueix en la por a no arribar a final de mes, o por al rebuig dels qui tenim aprop, o al fracàs, o a perdre el poder o l'estatus que tenia fins aquell moment....es planten davant nostre i ens impossibiliten donar el pas.
El valor de l'audàcia, fonamental en un emprenedor s'alimenta de la  valentia i el coratge i s'allunya tant de la covardia com de la temeritat. 
Però l'audàcia viu de tenir els objectius clars, de donar passos, encara que siguin petits per arribar-hi. Viu de verbalitzar allò que volem aconseguir, és a dir, de'explicar-ho en paraules, de plasmar-ho en un paper. 
El llenguatge construeix el pensament i el pensament ens porta a actuar.

No hi ha altra manera de vèncer la por que mirant-la als ulls, anomenar-la pel seu nom, i actuar. I aquesta esdevé una tasca permanent per a un emprenedor, cada dia hi ha una nova por per vèncer, però també un nou estímul per seguir endavant.

Si em formo en emprenedoria, seré millor emprenedor/a?

No hi ha un sol dia que no aparegui alguna notícia relacionada amb l'emprenedoria. Cursos, xerrades, conferències, tallers, tot adreçat a fomentar-la i en la majoria de cassos a una de les seves manifestacions (en absolut l'única) que és la creació d'empreses.

Jo mateixa em guanyo la vida fent aquest tipus de formació.

En aquests moments tinc extraordinaris companys de viatge amb els quals i sota la direcció de JA Marina i Carmen Pellicers estem intentant trobar la fórumula que ens permeti garantir, que la formació en emprenedoria a les escoles dóna com a resultat persones (nens,o joves) més emprenedors.

No puc deixar d'aplicar-me aquesta lògica en la formació que imparteixo. D'aquí a poques hores farem la cloenda d'un dels cursos, dels que he impartit,  que més bons resultats ha donat. Un pla d'entrenament de l'emprenedoria per a un grup de dones de Granollers a través de Granollers Mercat.

Podria dir que el curs ha funcionat molt bé perquè s'ha creat un clima extraordinari, perquè les valoracions de les participants han estat excel.lents, perquè un formador sap, en la simple mirada dels seus alumnes si allò que està explicant, agrada, serveix i s'està entenent. Però per bonica i plaent que sigui aquesta realitat, que ho és, no garanteix aprenentatge.

Si no hi ha alguna altra evidència no seria just manifestar que aquestes dones són avui més emprenedores. 

I això és justament el que intentaré demostrar en aquesta reflexió:

El que volíem aconseguir a l'inici del curs de 40 hores de durada era que les persones que hi participessin aprenguessin i entrenessin algunes de les habilitats pròpies de les persones emprenedores, i que ho fessin a través d'un projecte. Si el projecte esdevé o no empresa, serà un valor afegit, però no pas l'objectiu d'aquest aprenentatge. La lògica porta a pensar, que si un aprèn i practica l'habilitat d'emprendre, aquesta es podrà aplicar a qualsevol dels projectes que un vulgui tirar endavant.

Avui sabem que per aprendre necessitem passar per diferents etapes i que ho fem de diferents maneres, aprenem escoltant, fent, dibuixant, parlant, compartint....la suma de tot plegat és el que ens porta a saber més i a aplicar allò que hem après a d'altres situacions similars.

Voldria resumir algunes evidències d'aprenentatge del que hem compartit en aquests dies:

- AUTOCONEIXEMENT: gràcies a l'entrenament en la mirada interior tenen escrites en la seva pròpia llibreta les seves principals habilitats, debilitats i fortaleses i coneixen quina percepció transmeten als altres.

- IDEES: fruit de l'entrenament en la creativitat totes elles tenen avui més idees respecte als seus projectes de les que tenien quan van començar. Però el que és més important és que han trencat el mite del "jo no sóc creativa" perquè han pogut constatar l'enorme capacitat que tots tenim en aquest àmbit si ho treballem adequadament.

- ESCRIURE: potser m'equivoco , però estic convençuda que moltes d'elles hauran mantingut l'hàbit d'escriure i dibuixar les seves idees i pensaments i faran servir aquest mètode per ajudar-se en l'organització del seu temps i els seus recursos. L'entrenament en productivitat personal ens ho ha donat.

- VERBALITZAR: quan som capaços d'explicar el que hem après o sentit, és quan generem pensament i aprenentatge. En el nostre curs hem verbalitzat constantment i de diferents maneres el coneixement adquirit. Post-it, llibreta, dibuixos, color, posada en comú, i el gran pas, el 80% estan a twitter després de participar en aquest curs.

- COMPARTIR: possiblement una de les coses més riques d'aquest grup. La generositat en regalar idees pels altres, en suggerir millores, en corregir amb rigor i educació

Podria allargar aquest post però acabaré amb una altra evidència d'aprenentatge que és possiblement la més potent en un moment com l'actual:

POSSIBILITAT, si som capaços d'imaginar-ho som més capaços de fer-ho possible!

Gràcies a aquest grup de dones extraordinàries i a tot l'equip de Granollers Mercat, especialment a la Lourdes!!!!

Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors #valorsdemprendre

No negaré que el fet de ser filla de pagès, hagi influenciat l'escriptura d'aquest post. Fa ja un temps vaig llegir una metàfora sobre les sequoies de Califòrnia. Aquests arbres són els més alts del món i dels que viuen més anys. La seva fortalesa rau en el fet de que els seus troncs estan molt a prop l'un de l'altre i les seves arrrels s'entrellacen de tal forma que si a una d'elles li falta sava les altres li proporcionen. 
De vegades a les classes, quan parlo de la importància de fer xarxa i  de col.laborar, explico aquesta  metàfora. La força de les sequoies és la seva capacitat d'interrelació.

I quan explico la importància de la paciència i de que aquesta és compatible amb el canvi, faig servir una altra metàfora, la del bambú japonès. Sembren la llavor, li tiren l'adob, la reguen constantment i durant 7 anys no passa absolutament res. En canvi, passat aquest temps i en només 6 setmanes la planta creix més de 30 metres. En realitat no és que trigui 6 setmanes a créixer sinó que ho fa durant 7 anys i 6 setmanes. Primer, i de forma invisible durant anys, genera un complexe sistema d'arrels que fan possible sostenir el seu creixement. 
Quan engeguem un projecte, res no és ràpid. Vol aquesta sòlida construcció d'arrels: crear nous hàbits de treball, organitzar el funcionament, sortir a vendre,...Com el bambú, si volem veure créixer la nova empresa, necessitarem un bon temps de paciència.

Però sense arribar a la magnanimitat d'aquest dos arbres, tenim al mediterrani, un arbust que encarna molts valors necessaris per afrontar el repte d'emprendre un projecte. Parlo del cep. Possiblement un dels fruiters que té més capacitat de viure i sobreviure en les condicions més àrides.
Una planta que és capaç d'aprofitar l'escasedat de recursos amb que ha de sobreviure en moltes ocassions, que és resistent, com poques plantes a freds i calors extrems. Els viticultors han de conviure i saber tolerar la incertesa d'una collita que pot veure's malmesa per un bon nombre de condicionants de l'entorn.
Però conrear la vinya, vol a més una tolerància molt important que s'assembla molt a la que necessita l'emprenedor. ÉS la tolerància a la solitud. Perquè malgrat hi ha molts moments en que treballem en xarxa, ens acompanyem dels col.laboradors, fem equip,....emprendre demana saber estar amb un mateix, amb les pròpies idees, amb les pròpies pors, amb reptes que veiem insalavables, amb creences que ens limiten...i malgrat tot, tirar endavant.

Però el cep, les vinyes ens aporten, en veure-les d'altres valors: l'ordre i l'organització,  la tradició i modernitat, la bellesa, l'arrelament, la destresa...

Sequoies, bambús i ceps, mestres pels emprenedors!

LA CONFIANÇA #VALORSDEMPRENDRE

La confiança és la fe que es diposita en una altra persona o en un esdevenir. Tenir confinaça en algú és tenir fe en ell, en allò que dirà o farà. L'amistat és per definició la millor aliada de la confiança.
Però la confiança té a veure amb l'esperança amb la fe, amb la incertesa i amb el que no és evident.
Quan iniciem un projecte, l'eina més important per vèncer la inevitable incertesa que acompanya el fet d'emprendre, és el valor de la confiança.

L'emprenedor necessita d'aquest valor en molts moments:
- confiança per vèncer la incertesa.
- confiança en les pròpies possibilitats
- confiança en les persones que hem triat com a companyes de viatge
- confiança en que hem realitzat unes bones prospeccions i planificació del projecte

"La confianza, como el arte, nunca proviene de tener todas las respuestas, sino de estar abierto a todas la preguntas."Earl Grey Estevens

La confianza es la fe que dipositamos en otra persona o en lo que va a suceder. Tener confianza en alguien es tener fe en aquella persona, en lo que dirá o hará. La amistad es, por definición, la mejor aliada de la confianza. Pero la confianza tiene que ver con la esperanza, con la fe, con la incertidumbre y con todo lo que no es evidente. Cuando iniciamos un proyecto, la herramienta más importante para vencer la inevitable incertidumbre que acompaña al acto emprendedor, es el valor de la confianza

El emprendedor necesita este valor en muchos momentos:
-confianza para vencer la incertidumbre
-confianza en las propias posibilidades
- confianza en las personas que hemos escogido como compañeras de viaje
-confianza en que hemos realizado una buena planificación del proyecto.

a l'atur, més temps que mai i en canvi.....

No controlar el nostre temps, no treure,n profit i veure com passa un dia i un altre sense haver-lo aprofitat, genera una angoixa afegida a la de no tenir feina a les persones que es troben en situació d'atur. 
Els centenars d'alumnes que tinc i he tingut en situació d'atur m'han fet veure la necessitat de poder afrontar el tema de la gestió del seu temps i el meu professor en productivitat personal David Torné (http://blog.davidtorne.com/) m'ha ajudat a descobrir eines que poden ser de gran utilitat.

Fruit d'una cosa i de l'altra, neix la idea d'escriure sobre el tema de la productivitat aplicada a persones que es troben sense feina.
Fins fa poc temps jo mateixa pensava que les eines de productivitat personal serveixen a les persones molt ocupades per aconseguir més eficàcia i eficiència en la gestió del temps. Avui, veig molt clar, que aquestes eines poden resultar claus per aquelles persones que estan en un moment de "no feina". 
I d'aquí ve la primera reflexió, el problema no està en la gestió del temps, sinó en la gestió de les activitats que fem en aquell temps. I els problemes no venen de si aprofitem poc o molt aquell temps, sinó de tenir més o menys clares les accions que hi volem fer. De vegades en volem fer massa i de vegades poques. Aprendre a decidir sobre les accions que volem fer, ens ajudarà a tenir més control sobre el nostre temps.

Sota l'etiqueta "si estàs a l'atur..." trobareu cada setmana una nova reflexió sobre productivitat.

EL COMPROMÍS #VALORSDEMPRENDRE

El compromís s'aconsegueix quan anem més enllà de les nostres obligacions. Els grans moments de la història han estat fruit del compromís de moltes persones. Per comprometre's és necessari saber triar en què ens comprometem. És per això que, encara que de vegades sembli que el compromís és contrari a la llibertat, en realitat ens comproetem amb algú o amb alguna fita que hem triat lliurement. El compromís és contrari a la indiferència.

L'emprenedor agafa compromís amb si mateix quan:

• decideix impulsar el seu projecte
• dedica esforç i constància en superar les dificultats inherents a posar-lo en marxa
• persevera en aconseguir els objectius que s'ha marcat

Però emprendre també representa comprometre's amb els altres quan:

• s'impulsa un projecte i els qui ens envolten han posat confiança (en forma de suport, de diners, de recursos...) en nosaltres.
• es buscar l'excel.lència per aconseguir "la promesa de qualitat" que hem fet cap als nostres clients.
• es compleix amb allò que hem establert en forma de pacte tant amb clients, com amb proveïdors, com amb socis.
• tenim un comportament ètic i responsable en els nostres negocis.

" El compromiso proporciona consistencia y un esfuerzo entusiasta, el que inevitablemente, proporciona mayores y mejores recompensas”. zig Zaglar

El compromiso se consigue cuando vamos más allá de nuestras obligaciones. Los grandes momentos de la historia son fruto del compromiso de muchas personas. Para comprometerse es necesario saber escoger. Así,  a pesar de que pueda parecer de que cuando nos comprometemos, perdemos libertad, es sólo a partir de esa libertad, cuando realmente escogemos libremente con qué o quien adquirimos compromiso. El compromiso es contrario a la indiferencia.

El emprendedor toma un compromiso consigo mismo cuando:

• decide impulsar su propio proyecto
• dedica esfuerzo y constancia en superar las dificultades inherentes en su puesta en marcha
• persevera para conseguir los objetivos que se ha marcado

Pero emprender también representa comprometerse con otros cuando:

• cuando se impulsa un proyecto y quienes nos rodena han depositado su confianza (en forma de soporte, de dinero, de recursos...) en nosotros.
• se busca la excelencia para conseguir "la promesa de calidad" que hemos ofrecido a nuestros clientes. 
• cumplimos con aquellos que hemos establecido como pacto con nuestros clientes, con nuestros proveedores, con nuestros socios,...
• tenemos un comportamiento ético y responsable en nuestros negocios

La força de la il.lusió

M'aturo un moment per fer balanç de les darreres recents i intentses setmanes. He tingut la sort i oportunitat de poder compartir la meva visió de l'emprenedoria amb col.lectius ben diversos. Joves de Torelló i de Viladecans, un bon nombre de persones que treballen directament en l'educació a Cervera i d'altres que estan estudiant a la Universitat Internacional de Catalunya per treballar-hi, també a Viladecans i a les escoles Pare Manyanet, pares i mares de nens i nenes d'infantil i primària de l'Escola Pia de Terrassa i de l'escola Sant Josep de Tàrrega, professionals que acompanyen persones amb alguna discapacitat a la Fundació Prodis de Terrassa, i tot l'equip de treballadors i treballadores de l'empresa Rius i Rius de Vilafranca.

Aparentment poca cosa tenen en comú uns col.lectius i d'altres, però en canvi, davant una reflexió conjunta sobre la necessitat del moment de tenir iniciativa, de tenir idees, d'intentar noves maneres d'avançar en la difícil situació del moment, apareix, practicament en la totalitat de les persones amb qui hem compartit aquests moments, la IL.LUSIÓ.

Pels joves la il.lusió s'ha de traduir en VEURE QUE EL SEU FUTUR ÉS TAMBÉ A LES SEVES MANS. I que ells tenen CAPACITAT DE CONSTRUIR aquest futur. Pels professionals de l'educació, la IL.LUSIÓ ve d'entendre que, malgrat l'afectació que en el seu sector està tenint la situació econòmica del moment, és un moment extraordinari per aprendre noves metodologies de treball que ajudin els educands a tenir una visió possibilista del seu futur. Pels futurs mestres, aquest aprenentatge resulta cabdal.

Però també els pares i mares dels més petits entenen que sempre els seus fills poden MILLORAR, si tota  la "tribu" (en paraules de l'aforisme africà utilitzat per JA Marina) acompanya el seu procés de creixement, maduració i aprenentatge. Entendre l'educació com a l'obertura d'un món de POSSIBILITATS, és un fet que sense cap dubte ,IL.LUSIONA.

I també l'atent col.lectiu de treballadors/es de PRODIS, que en aquest dissabte de març s'aturen per mirar endavant ,mirant d'entendre el que els queda enrere, la IL.LUSIÓ esdevé l'eina imprescindible per acompanyar persones amb tanta dificultat com atén la seva entitat. Intentar noves maneres de resoldre vells problemes, inisitir en l'àrida tasca de fer aprendre hàbits i comportaments...

I treballadors d'empreses quasi centenàries com ara Rius i Rius també entenen que innovar passar per imaginar nous futurs possibles, per anar més enllà de les idees que ens semblen obvies, per atrevir-nos a descobrir nous horitzons.....

Aquest post l'adreço a totes aquestes persones que durant aquests dies llargs en hores i distants en quilòmetres heu escoltat pacientment ides i refelxions i que una a una feu que la meva feina tingui sentit, això m'omple d'il.lusió i de força!!!!