20 idees per resumir què aporta a l'educació la formació en emprenedoria.

Fa poc més de tres anys vaig conèixer un bon nombre de mestres i professors i professores interessats en aprendre sobre emprenedoria. Era a l’estiu i en el marc d’un curs que la Fundació Escola Cristiana havia organitzat.

La materia d’emprenedoria generava una certa recança en alguns, curiositat en d’altres, escepticisme en molts.

Ahir, els mateixos organitzadors van celebrar la II Jornada d’emprenedoria. Amb molt encert van triar quatre experiències de quatre centres diferents que mostraven evidències de com havien educat i entrenat la competencia emprenedora a primària, secundària obligatòria, cicles formatius i batxillerat.

I alhora, es feia palesa la gran quantitat  d’eines i metdologies que existeien per avançar en aquesta formació. La Fundació Escola d’Emprenedors, Junior Achivement ,el projecte d’Educaixa sobre emprenedoria i la metodologia de la Fundació Trilema- Fundació Príncep de Girona van ser les més anomenadoes i utilitzades pel professorat.

En la taula final hi erem presents representants d’aquests quatre metodologies. Jo ho feia en nom de la Fundació Trilema, amb qui he col.laborat en la formació del professorat.

En la taula final ens preguntaven què aprota l’empreneoria a les escoles. Mentre escoltava les experiències vaig anar recollint 20 reflexions que crec que sintetizen la meravella d'experiències i l'excel.lència professional dels docents allà presents: 

1- La formació del professorat és un pilar fonalmental per introduir l’emprenedoria a les aula.

2- Cada professor/a s’ha de fixar un objectiu molt concret sobre quines habilitats emprenedores vol que els seus alumnes aprenguin o entrenin (alguns triaven la comunicació, d’altres el teball en equip, d'latres l'habilitat de detectar problemes…)

3- Educar l’emprenedoria vol articular un projecte, treballar per projectes. No cal quee siguin grans i ambiciosos projectes

4- Interrelació: mai l’emprenedoria és una experiència aïllada d’aula. Necessita de la interrelació entre professorat, o pares i mares, o d’altres aules, o d’altres escoles….Poden variar els agents, però no la necessitat de fer xarxa.

5- Avaluació: cadascuna de les experiències posava molt èmfasi en com han avaluat la competencia emprenedora ( amb rúbriques, dianes,….)

6- Valors: educar emprenedors vol dir educar persones i per tant educar valors

7- Habilitats i destreses: l’autonomia, el lideratge, la innovació i les habilitats empresarials, i la creativitat, i el treball en equip i l’habilitat comunicativa es treballen explícitament en tots els projectes presentats

8- Tots ells diferencien amb claredat la cultura emprenedora de la cultura empresarial

9- Formar en competencia emprenedora demana ACTITUD, OBESRVACIÓ, CREATIVITAT, HABILITATS I VALORS

10-La competència no s’ensenya, s’ENTRENA.

11-Veure exemples de joves emprenedors i que els alumnes els coneguin, és una bona manera d’educar la competencia.

12-L’ENTORN ofereix una gran quantitat  de recursos, d’estímuls, d’eiens que fan molt més fàcil i rica la tasca educativa. Cal només obrir les portes de l’aula

13-Tots ells van demostra la VESSANT SOCIAL de l’emprenedoria, a través de l’aprenentage servei en alguns cassos i en tots per la sensibilitat en triar els temes dels projectes.

14-Tenir un projecte emprenedor ajuda a posar en valor moltes de les coses que ja es fan en el mateix centre .

15-La competencia emprenedora demana metodologia i rigor pedagogic

16-Existeixen una gran quantitat i diversitat d’eines per formar en aquesta competencia.

17-És necessari que l'eduació emprenedora etigui integrada en el currículum

18- Tots ells han incorporat noves metodologies d'aprenentatge quan treballaven la competència emprenedora (ABP, APS, intel.ligències múltiples,...)

19- Tots els projectes partien d'activitats altament motivadores pels alumnes i també pel propi professorat.

20- Tots els professors que anaven al capdavant dels projectes eren bons professionals, però sobretot GRANS EMPRENEDORS, i si a l'inici no ho eren, s'hi van anar tornant!

7 elements màgics de la comunicació educativa per l'aprenentatge

Il.lustració Antònia Bonell

Educar és sobretot comunicar. Els qui ens dediquem a la tasca docent necessitem d'aquesta habilitat per aconseguir l'aprenentatge. Aprenem de moltes maneres diferents, però ho fem d'un mestre, quan aquest "sap" i a més "sap comunicar-ho".

He triat com a títol per aquest post "la màgia de la comunicació" perquè crec en la potència d'un bon missatge quan aquest és transmès amb convicció,  entusiasme i també amb rigor pedagògic i didàctic.

Si per un moment   tinguéssim un barret de copa d'on poder treure 7 elements que transformessin la comunicació educativa en màgica, (entenent per màgica, efectiva per l'aprenentatge) quins triaríem? 

El primer dels elements és EXPLICAR EL MOTIU, és a dir  aportar un "per què". Les probabilitats d'aprenentatge augmenten considerablement si som capaços de fer entendre què aportarà el  que estem explicant a les persones que ens escolten.

Un segon element podria ser la CLAREDAT DE L'ESTRUCTURA DEL MISSATGE. Si l'objectiu és que ens escoltin i entenguin, resulta clau articular l'explicació d'una forma molt ben estructurada, i fer visible (amb els mitjans amb els quals cada docent se senti més còmode) el camí de l'aprenentatge. És a dir, que l'alumne vegi d'antuvi, quin camí seguirem per aportar nous coneixements.

Buscar el DIÀLEG amb els que escolten. El que parla ho fa amb la veu, però els que escolten parlen amb la mirada. Un docent que vulgui millorar la seva habilitat comunicativa, necessita dominar l'art de mirar, de no excloure ningú amb aquesta eina tant potent. La mirada inlcou, acarona,  fa sentir partícep d'un grup i membre d'un equip. O per contra, la negació de  la mirada, exclou, allunya i finalment talla de forma dràstica la comunicació i evidentment l'aprenentatge.

També trauria d'aquest barret l'element de la SEDUCCIÓ, entès com a l'art de convèncer amb arguments sòlids i amb bones raons. Només seduïm quan creiem en allò que expliquem.

No podem parlar de comunicació sense l,element essencial de les EMOCIONS. L'emoció és la porta d'entrada de l'aprenentatge. Si un alumne s'avorreix, si està trist, si se sent exclòs, no aprendrà de la mateixa manera que si aconseguim despertar la seva curiositat, i el fem sentir que ens importa el "què" i el "com" aprèn.

El DESAFIAMENT seria el sisè dels elements, entès com a la millora que podran experimentar els alumnes en acabar el procés d'aprenentatge. Dit d'una altra manera, fer-los veure què seran capaços de fer així que hagin après.

I el darrer dels elements seria la MÀGIA, LA SORPRESA, LA IL.LUSIÓ.....convertir l'acte comunicatiu en una activitat interessant i  divertida que incopori la fantasia  i la curiositat, és garantia d'atenció, i si hi ha atenció es molt més fàcil que hi hagi aprenentatge.

Explicar el motiu, claredat de l'estructura del missatge, diàleg, seducció, emocions, desafiament i sorpresa, configuren la MÀGIA DE LA COMUNICACIÓ EDUCATIVA.

gameperemprendre

gameperemprendre és un conjunt de propostes àgils, fàcils d’aplicar, útils i novedoses pera aconseguir que els i les joves (tant d’educació obligatòria com postobligatòria) aprenguin i sobretot entrenin algunes habilitats essencials en el fet d’emprendre.

gameperemprendre és aplicable a tutoria i a matèries específiques d’emprenedoria, és clar, però pot ser una eina útil per a tot aquell professorat que vulgui incorporar noves metodologies a les seva matèria per aconseguir que els seus alumnes despertin la iniciativa, la creativitat i les ganes de fer.

Paraules clau: creativitat, metodologies, equip, comunicació, projectes, joc, motivació, diferent, innovació, avaluació, eines, preguntes, respostes

Què aporta gameperemprendre?

1-   Eines: aquesta proposta aporta 15 eines útils i directament aplicables a la pràctica docent. Són dinàmiques i jocs contrastats i provats que faciliten tant la tasca educativa com l’aprenentatge significatiu del que es vol transmetre.

2-   Objectiu, fer-ho fàcil, aquest és un dels objectius bàsics, fer més fàcil pel professorat, entrenar habilitats emprenedores.

3-   Avaluar els aprenentatges aconseguits  no només en clau de resultat sinó sobretot en clau de procés. Veure com avancen, comparar-ho amb els nivells prèviament establerts i fer partícips als alumnes de la visualització del seu progrés.

4-   Introduir noves estratègies que s’han demostrat eficaces fora de les aules, en el context educatiu.

Aquest material ha estat encarregat i elaborat per a l'Ajuntament de Calafell. (per encàrrec de la Regidoria de Treball)

Han participat en la seva elaboració diferents professionals:

La il.lustradora, Antònia Bonell, (http://antoniabonell.blogspot.com.es/) CPgràfic (www.cpgrafic.com), el taller de serigrafia (www.jopintu.com), el disseny i cosit de les carpetes Montse Batet (Enfilades, idees creatives en roba) i jo mateixa com a autora del material (www.valorsdemprendre.org).

A tots ells, moltes, moltes gràcies!!!!!!!

* Ben aviat a la web www.valorsdemprendre.org hi torbareu un espai de descàrrega i compra de materials. 

Materials per l'aula, per una aula emprenedora

Material per encàrrec de l'Ajuntament de Calafell Regidoria
de Treball

Ara fa 5 anys després  de deixar enrere 20 anys de feina a l'Ajuntament de Vilafranca, vaig optar per emprendre el meu propi projecte. Valors d'emprendre, va néixer del convenciment que es pot aprendre a ser emprenedor i emprenedora. I com que en podem aprendre, podem desenvolupar metodologies per ensenyar-ne. 

Aquest va ser l'inici. Vaig començar escrivint un conte que porta per nom "L'empresa en un conte" i d'aquí va néixer una idea, crear materials per ajudar els mestres i professors a ensenyar a emprendre.

He escrit centenars de dinàmiques que jo mateixa he pogut experimentar amb nens i nenes i joves, per ajudar-los a ser més creatius, per ensenyar-los a comunicar millor, a pensar i desenvolupar projectes...Però sobretot he tingut el plaer i l'oportunitat de compartir amb un gran nombre de professors tot aquest treball. 

Ben aviat vaig veure que l'emprenedoria portada al món educatiu poc té a veure amb la creació d'empreses, i en canvi té molt a veure amb dirigir bé la nostra intel.ligència per actuar, per fer, per pensar en projectes i tirar-los endavant. Però aconseguir desenvolupar aquesta destresa de pensament en els nens i nenes i els i les joves no els converteix en bones persones, simplement els fa més hàbils. És per això que educar habilitats emprenedores demana educar també i sobretot en valors. 

Amb en Francesc Torralba i ara amb el Juanjo Fernández, hem pogut pensar en quins són els valors que acompanyen el fet emprenedor i com es poden treballar de forma rigurosa, amable, divertida i suggerent amb els nens i nenes de primària.

Però avui presento en aquest post uns suggerents jocs per treballar l'emprenedoria amb els joves. Porta per nom gameperemprendre, i aglutina 15 dinàmiques amb diferents jocs de cartes per treballar aspectes relacionats amb els valors vinculats a l'emprenedoria, amb les habilitats, amb la creativitat i amb la capacitat de tirar endavant projectes.

Ben aviat a la  web www.valorsdemprendre.org es podrà trobar una secció de materials tant per a descarregar de forma gratuïta, com alguns que seran de pagament.

Us convido a visitar-la i a que em feu tots els suggeriments que estimeu oportuns.

Alumnes més creatius/ves? sigues tu docent més creatiu/va !

Cada vegada que tinc la sort de poder introduir un grup de mestres i professors en el suggerent  entrenament  de l’habilitat creativa,  redescobreixo la potencia que té el pensament  creatiu quan som capaços de portar-lo per camins alternatius i no ens deixem seduir pels cants de sirena de les rutines.

El procés de generació d’idees acostuma a repetir-se en moltes situacions. Imaginem que volem trobar solucions a un repte concret, com acostumem a actuar?

Doncs segur que primer intentem buscar tota la informació posible, i a partir d’aquesta, comencem a generar possbilitats idees i alternatives. Quan portem una estona  en aquest procés, acostuma a produir-se aquella situación en la qual ens sentim poc creatius; poques idees i les poques que tenim, poc originals i molt previsibles. Què podem fer quan ens trobem  en situació de  “desert d’idees”, amb el full davant i  havent de trobar alternatives al nostre repte ?

Aquest pot ser el moment ideal per posar-nos a utilizar les tècniques de creativitat….

En desenvoluparé  una de molt utilitzada en el món de l’empresa  que ens ajuda  a través de suggerents preguntes, a trobar diferents opcions i propostes. És la que porta per nom SCAMPER.

Posem-nos en la situació de docents (o bé trieu un repte que us sigui útil) i plantegem-nos el repte de : “com puc fer les meves clases més creatives i que fomentin millor l’aprenentatge dels meus alumnes? ”

Aplicarem un SCAMPER que no és més que un llistat de preguntes que responen a cadascuna de les lletres de la paraula:

S- SUBSTITUIR: 

Aleshores em pregunto........quines coses de les meves clases podría substituir?:

Doncs potser podria substituir el power point per objectes, és a dir, per a cada concepte que vulgui introduir, pensar en algún objecte metafòric o real que em permeti introudir una explicació. Serà un manera suggerent que segur causarà sorpresa, i per tant atencíó i en conseqüència aprenentatge.

C- COMBINAR: 

Quines coses, de les que faig servir habitualment per impartir una classe podria combinar?

Se m’acut de que podria combinar la reflexió individual  amb refelxió de grup.

I així, quan introdueixo un tema, puc demanar-los, per exemple que sobre aquell tema pensin, a títol individual, una paraula o una imatge que els vingui al cap en sentir-la. A continuació, i per parelles s'ensenyen i verbalitzen allò que han pensat. I després podem fer el retorn en veu alta tot el grup sencer.

A: ADAPTACIÓ:

Puc adaptar les meves explicacions als diferents estil d'aprenentatge dels meus alumnes?

Hi ha nombrosos estudis que detallen els diferents estils d'aprenentatge de les persones ( "Cómo usar el cerebro en las aulas. S. Garnett. Ed. Narcea"). És ben sabut que a cada alumne li agrada aprendre de formes diferents. Si això és així, perquè no instroduir elements en les meves explicacions, que tinguin en compte els diferents estils i així tots els alumnes s'hi poden sentir més o menys còmodes en moments diferents?. Si tenim en compte per xemple els models de Myers Briggs, doncs haurem de pensar en activitats tranquil.les pels més introvertits, d'altres que fomentin el treball grupal pels més extrovertits, o activitats que fomentin el pensament més intuitiu, d'altres el racional, el perceptiu o l'emocional......

Es tracta simplement de preveure situacions diverses perquè tots i totes se sentin còmodes en un o altres moments.

M :MINIMITZAR

Per què no minimitzar els apunts a classe?

Podria, per exemple ,introduir la tècnica dels mapes mentals ("El libro de los mapas mentales. Tony Buzan. Ed. Urano) perquè els estudiants aprenguessin una nova tècnica de plasmar la informació, molt més creativa i suggerent que el fet de prendre apunts.

P: POSAR

Quins elements nous podria posar per millorar les classes?

Per exemple.....posar música en el moment de pensar o posar més videos il.lustratius, o infografies sobre un tema, o posar més color a les meves classes.

E:ELIMINAR

I si durant una setmana proposo eliminar, per exemple, els deures, o eliminar les explicacions orals, o eliminar el treball individual, o eliminar el llibre, o eliminar........

D'aquí poden sortir idees provocatives i ben originals....

R: REORDENAR

Reordenar significa canviar l'ordre habitual de les coses.

Se m'acut aquí, i si, per uns dies, jo m'assec a la cadira són ells els qui preparen la classe, expliquen i em proposen exercicis a fer?........ 

Aconseguir resultats diferents, demana explorar camins diferents per arribar-hi. T'hi veus en cor?

---

 [u1] tra

Més entusiasme porta més innovació

En els darrers temps he pogut constatar com aquestes dues paraules apareixen de forma reiterada en un gran nombre de notícies vincualdes, sobre tot a l'àmbit empresarial. Quan entrevisten algun "gurú" per demanar-li una visió sobre el final d'aquesta situació econòmica que vivim, recomana, quasibé sense execepció, entusiasme i innovació.

L'entusiame parla de persona i la innovació ho fa sobre objectes o serveis, on rau el punt d'unió? Qualsevol innovació ve donada per una o vàries persones que després d'un procés, han trobat una idea, l'han explorat, han vist que aportava valor, i l'han posat en funcionament. Perquè es doni aquest procés, calen recursos, cal temps, cal domini i saber sobre la matèria, cal coneixement del mercat, però cal sobretot, una força fonamental, que és l'entusiasme de la gent, de l'inidivu i del grup.

La definició clàssica de la paraula entusiasme la situa com a un estat interior que irradia engergia, expressió, alegria, els grecs deien que era possessió dels Deus. Si això és així sembla difícil arribar a la innovació pel camí de l'entusiasme.

L'obra fascinant de Daniel H. Pink "La sorprendente verdad sobre qué nos motiva", dóna llum a un dels factors clau que fomenten l'entusiasme. Desgrana la diferència entre la motivació extrínseca, aquella que ve donada per la gratificació en forma de premi o de càstig i la motivació intrínseca la que surt de dins nostre i ens impulsa a interessar-nos per les coses.

Si volem solucions creatives i innovadores per a les nostres organitzacions, necessitem persones que s'interessin per allò que tenen entremans, que s'entusiasmin a trobar la millor i més original manera de treballar i funcionar. I això no s'aconsegueix ni amb incentius ni amb sancions. Només si podem treballar amb AUTONOMIA els nostres projectes ( tenint clara la tasca a desenvolupar, podent disposar del temps necessari, i amb un bon equip per relacionar-nos) tenint DOMINI D'ALLÒ QUE TENIM ENTRE MANS, i amb la FINALITAT CLARA, aconseguirem despertar la nostra motivació interna i emanarà el nostre ENTUSIASME.

En el proper post parlarem de l'entusiame en el món educatiu!

7 eines per educar la concentració

Parlarem de concentració i de la gran dificultat que té avui aconseguir-la. Ho és pel adults i encara més pels joves. Però justament perquè la concentració és la porta d'entrada de l'aprenentatge, val la pena dedicar esforç a ajudar els joves a canviar petites coses del seu voltant que els facilitin la concentració i per tant la seva capacitat d'aprendre així com la millora de l'eficàcia del temps que dediquen a l'estudi.

Però aquests consells ens serveixen a tots aquells que volguem aconseguir una estona de màxima concentració per escriure, per llegir, per aprendre, i per fer.

El psicòleg Mihaly Csikszentmihaly en explica en el seu llibre"Flow", que el nostre cervell necessita 20 minuts ininterrumputs de concentració per entrar en un estat de màxima eficiència. El que ell anomena fluir és un estat en el qual la persona se sent completament absorta en una activtat que amb la qual disfruta i que mentre la fa el temps vola, i les accions els pensaments, i els moviments se suceixen uns amb altres sense pausa. Quan una persona està en flow, ens diu el psicòleg, experimenta una enorme satisfacció.

Com ajudar doncs els joves a que es concetrin en allò que tenen entre mans:

1-Voler-ho: el primer pas per a millorar ha de venir de la voluntat de fer-ho. Els podem ajudar a fer-los veure que amb el mateix temps poden aconseguir millors resultats. Però són ells els qui han de manifestar la voluntat d'introduir alguns canvis en les seves rutines i maneres de fer.

Ajudem-los a verbalitzar el per què veuen necessari millorar la seva concetració.

2- Apreciar millores: han d'establir algun sistema de mesura que els permeti apreciar que han millorat quan han introduit aquests petits canvis. Imaginem que han d'estudiar un exàmen molt llarg i els ajudem a utilitzar la tècnica pomodoro. Consisteix en fer una llista de tot el que cal estudiar i començar per a una cosa concreta, A continuació es posa un temporitzador que avisa quan han passat 25 minuts. Durant aquest temps cal estudiar sense interrupcions. Quan sona l'alarma s'atura l'estudi durant 5 minuts. Així successivament 4 vegades....Després es pot fer una aturada més llarga.

Han de poder veure com la seva capacitat de concentració i aprenentatge ha millorat utilitzant algun dels mètdoes que els hem proposat.

3- Marcar-se objectius, ben definits, realistes i que tinguin una mica de dificultat però no molta

4- Una llibreta on apuntar totes les tasques a realitzar.

5- Un lloc de treball tranquil i ordenat.

6- Ensenyar-los a fer microtasques. És semblant a la tècnica pomodoro. Es tracta de desgranar una gran tasca en tasques més petites i marcar-se com a objectiu, anar assolint petits reptes.

7- Evitar les interrupcions. Una estona sense el mòbil aprop és un dels objectius a aconseguir per millorar la concetració.

Si estan disposats a incorpar aquestes rutines en el seu dia a dia, milloran segur, la seva productivitat. 

Som el que repetidament fem, l’excel·lència no és un acte puntual sinó un hàbit.

Aristòtil