Abans de començar qualsevol projecte, mirada interior

Per on comença el procés emprenedor? per la idea?, pel projecte?, per la recerca de companys de viatge, per les ganes de tirar endavant?, per la necessitat?.....

Segur que hi ha tantes respostes com projectes i processos emprenedors.

Sia quina sia la teva circumstància, hi ha un pas previ que, crec, és fonamental.

Es tracta de la necessària mirada interior per conèixer ben bé el motor de qualsevol iniciativa que emprenguis que ets tu mateix.

El camí d’iniciar un nou negoci el podem començar en diferents punts. Ens podem centrar en el projecte que tenim entre mans, estudiar-ne la seva viabilitat, descobrir la forma que li volem donar, buscar els recursos, etc. També podries encetar aquest camí en un altre punt, que és el de la recerca d’una idea ben original i novadora, i mirar aquí i allà, si aquesta existeix i en quin format. Tots els camins són bons i a més necessaris, però et suggereixo que comencis per l’actiu més important que tindrà la teva empresa, i aquest ets tu mateix, tant si emprens en solitari com si ho fas en grup.

Iniciar una empresa té moltes implicacions a nivell personal i familiar. No totes les persones emprenen pels mateixos motius, ni ho fan amb la mateixa destresa i habilitat. Una cosa i l’altra condicionen de forma extraordinària el resultat final d’aquell negoci

Aquestes són algunes de les coses que estaria bé que et preguntessis.....t'ajudaran en aquesta necessària mirada interior.

Descripció	1	2	3	4	5
Sé molt bé quins són els meus objectius i els del meu negoci
Sé valorar les meves capacitats
Sóc ràpid i eficaç en la meva feina
No m’agrada perdre el temps
Si les condicions de l’entorn varien, m’adapto fàcilment
Accepto bé les crítiques
M’agrada responsabilitzar-me de les coses que faig
Sé treballar sol i no em desmotivo amb facilitat
Sóc possibilista
Tolero la incertesa
Tinc energia i entusiasme
Em presento i presento les meves idees de forma convincent
Sóc capaç de buscar idees originals, diferents i factibles
Sóc capaç de posar-me les meves pròpies fites i disposar-me a assolir-les

10 claus per Entrenar l'Optimisme. Clauer i instruccions d'ús.

Aquest és el títol de la nova conferència que estic preparant pel mes de setembre. 

En els darrers temps en el procés de buscar eines eficaces per entrenar persones emprenedores, m'he adonat que un factor fonamental, és l'optimismte. Un optimisme intel.ligent que fuig d'una visió simplona del "tot anirà bé", i parteix molt més de la convicció del "veig que me'n puc sortir".

Pensar que naixem optimistes o pessimistes i quedar-nos amb aquesta etiqueta sense intentar reeducar alguns hàbits i creences, posa en mans d'altres el nostre futur. 

No cal dir que això és poc recomanable per les persones adultes, però si parlem dels nens i nenes i dels i les joves, ja veiem, que totes les eines que puguin ajudar-nos a entrenar el seu optimisme, seran poques.

Com a pares i mares, quan pensem en el futur dels nostres fills, i reflexionem sobre què volem per a ells, sovint surt l'expressió, "que siguin bones i persones i persones felices". El concepte "bona persona" està subjecte a valors ètics i morals que no són pas objecte d'aquest post. Tanmateix quan desitgem felicitat pels nostres fills, sense dir-ho, els desitgem aquest optimisme en el sentit que se sentin capaços de tirar la seva vida endavant i ho facin gaudint-la.

10 claus per entrenar l'optimisme, clauer i instruccions, vol aportar elements imprescindibles per millorar aquesta actitud vital dels nostres fills.

Clau 1 DIAGNOSI. Si volem entrenar l'optimisme, com tantes altres habilitats i destreses, haurem de disposar d'eienes per a poder-lo valorar .

Clau 2. Actituds destructives i constructives. L'optmimse tria, evidentment les constructives. Donar algunes eines als nens i nenes perquè aprenguin a triar-ne unes de unes altres, els ajudarà a avançar en aquest camí.

Clau 3- Monòleg interior. L'ABC de l'actitud optimista, té molt a veure amb les coses que nosaltres mateixos ens diem sobre una determinada situació. Si el diàleg és interior, només podrem ajudar-los si els donem eines perquè verbalitzin allò que estan pensant.

Clau 4- Motivació. Aprendre a descobrir-les i a posar-les en valor

Clau 5- El processos de canvi. Dinosaures, camaleons o cucs...amb quina actitud ens quedem?

Clau 6- Fites i la història del bon arquer amb els ulls tapats. Voler arribar a l'objectiu sense veure'l clar, no és un bon camí.

Clau 7- El llenguatge determina el nostre pensament. Quin seria un lleguatge més optimista?

Clau 8- La por, enemiga de l'optimisme. Com els ajudem en el seu aprenentatge de la valentia?

Clau 9- L'optimisme s'encomana, com s'encomana el pessimisme. Algunes eines d'entorn que l'afavoreiexen.

Clau 10- El clauer i les seves instruccions. Un programa d'entrenament.

* aquesta conferència pren com a models de referència els de Martin Selligman sobre la Psicologia Positiva, JA Marina sobre Anatomia de la Por i aprenentatge de la Valentia i eines d'avaluació de Carmen Pellicer

Aturar-se en el camí.....

Fa pocs dies he tingut l'oportunitat de visitar la Provença en l'època de floració de l'espígol. Un regal per la vista i els sentits.
Quan després d'un final de curs molt intens he reprès l'hàbit de fer una entrada en aquest blog, ràpidament he pensat en aquest paisatge de la fotografia i el que representa.

Aturar-se en el camí, vol dir mirar i remirar el que ha passat en aquest curs, fer balanç, sentir l'aroma que deixa tot el que hem viscut i amb qui ho hem viscut, vol apreciar el detall de cada relació i de cada cosa i mirar l'horitzó que albira un nou setembre.
D'aquests camps de la Provença, en surten les tant apreciades essències de "lavanda" que tantes propietats curatives, relaxants i aromàtiques tenen. 
Si fos alquimista i aconseguís crear una essència que portés per nom "aturar-se en el camí" la composaria de senzillesa que és la ens ha de permetre apreciar l'instant. Sovint, durant tot el curs anem tant atrafegats, que ens costa fins i tot gaudir de les coses que ens surten bé, d'aquells  petits moments de cada dia que omplen la vida de sentit. Un altre element d'aquesta essència creada seria l'aroma, un aroma relaxant i suau que porti i evoqui el record i la gratitud. No deixaria de posar-hi polsims de "possibilitats". No hi ha res més plaent que veure, com deia el poeta Martí i Pol, que tot està per fer i tot és possible. Mirar la línia de l'horitzó que és, per definició, plena d'incertesa, i trobar-hi camins diferents i solcs diversos per on trepitjar, omple la vida d'esperança.
L'essència d'"aturar-se en el camí", seria un elixir de benestar, de trobar sentir en allò que som i fem, sobretot perquè ho compartim, amb els qui més estimem, siguin família o amistats.

Què farem aquest estiu?

Estem a les portes de l'estiu. Els nens i nenes i els i les joves ja ho esperen. Final de classes, final de deures, final d'activitats extraescolars....un llarg, molt llarg periode de descans.

Hi ha temps de tot, de divertir-se, de jugar, de sortir, de llegir, de fer, de no fer i també d'avorrir-se. No resulta fàcil ni barat conciliar aquest temps vacacional amb la feina i les vacances de la majoria de pares i mares.

No vol ser aquest un post adreçat a la lamentació...La motivació que m'ha portat a escriure,l és el fet de pensar, com poder aprofitar aquest temps per ajudar-los a organitzar-se, a ser més autònoms, a triar, a decidir, a planificar i a controlar més i millor les seves coses i el seu temps però sobre tot com podem somiar un temps d'estiu que sigui un pas endavant per educar-los en la serenor, la tranquil.litat i en el gaudi de les coses petites. 

1- Dibuixem un calendari: (planifiquem). 

És una eina molt útil, tenir un calendari que comenci l'endemà del final de curs i que acabi el dia 14 de setembre. Els ajuda a agafar consciència del temps que tenen per endavant. És una manera de veure que en tants dies i tantes hores hi caben moltes coses. Però el temps, com el gas, s'esfuma si no tenim la capacitat d'organitzar-lo bé.

2- Posem-hi coses que ens entusiasmin (entusiasme)

A cada edat el que hi correspongui. Està clar que si els hem apuntat ,o ells mateixos han triat, un camp d'estiu o un campus, o unes colònies, ha d'estar apuntat en el calendari. Però aquesta eina ens ha de servir també per ajudar-lo a pensar quines coses, de vegades petites coses li agradaria fer. Coses que de veritat l'entusiasmin. És una bona ocassió per parlar-ne, per agafar-ne consciència i potser fins i tot acabem descobrin coses que desconeixiem.

3- Posem-hi allò que no podem fer durant l'any (objectius)

Segur que durant el curs han quedat pendents coses que,per manca de temps, no hem pogut fer. Endreçar unes fotografies, o un calaix, o pintar qualsevol cosa, o potser quedar amb algú que fa temps que no veiem...o llegir un llibre,....qui sap...

4- Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu lloc (organització)

Acaba el curs i hi ha llibres que tornen a casa, material malmès, estoig brut, maleta trencada......mirem-nos ho bé, endrecem, arregleme, rentem, fem llista de coses que ens caldrà canviar l'any vinent,....El sistema de carpetes els ha funcionat, què els agradaria millorar de cara l'any vinent....És un bon moment per parlar-ne i anotar-ho de cara al curs vinent.

5- Badem (temps lliure)

Les vacances són sobretot un temps per badar i tenir temps lliure. Així que, lluny de ser una cotilla, el calendari ens ha de serivir per planificar i agafar consciència del temps i de les coses que no volem deixar de fer, però ha de deixar moltes estones buides...

6- Llegim, veiem pel.lícules (alimentem el cap i l'esperit)

No està de més, començar l'estiu pensant quines coses els agradaria llegir o quines pel.lícules voldrien veure.....

7- Fem coses junts (alimentem el cor, i el cos i compartim)

Possiblement aquest és el punt més interessant...quins moments volem viure plegats, quines petites coses ens agradria compartir...en definitiva es tracta només de pensar quan ens sentim feliços i parlar-ne amb ells. Si en parlem, si ho somiem, si ho busquem, és molt més fàcil que passi.

20 idees per resumir què aporta a l'educació la formació en emprenedoria.

Fa poc més de tres anys vaig conèixer un bon nombre de mestres i professors i professores interessats en aprendre sobre emprenedoria. Era a l’estiu i en el marc d’un curs que la Fundació Escola Cristiana havia organitzat.

La materia d’emprenedoria generava una certa recança en alguns, curiositat en d’altres, escepticisme en molts.

Ahir, els mateixos organitzadors van celebrar la II Jornada d’emprenedoria. Amb molt encert van triar quatre experiències de quatre centres diferents que mostraven evidències de com havien educat i entrenat la competencia emprenedora a primària, secundària obligatòria, cicles formatius i batxillerat.

I alhora, es feia palesa la gran quantitat  d’eines i metdologies que existeien per avançar en aquesta formació. La Fundació Escola d’Emprenedors, Junior Achivement ,el projecte d’Educaixa sobre emprenedoria i la metodologia de la Fundació Trilema- Fundació Príncep de Girona van ser les més anomenadoes i utilitzades pel professorat.

En la taula final hi erem presents representants d’aquests quatre metodologies. Jo ho feia en nom de la Fundació Trilema, amb qui he col.laborat en la formació del professorat.

En la taula final ens preguntaven què aprota l’empreneoria a les escoles. Mentre escoltava les experiències vaig anar recollint 20 reflexions que crec que sintetizen la meravella d'experiències i l'excel.lència professional dels docents allà presents: 

1- La formació del professorat és un pilar fonalmental per introduir l’emprenedoria a les aula.

2- Cada professor/a s’ha de fixar un objectiu molt concret sobre quines habilitats emprenedores vol que els seus alumnes aprenguin o entrenin (alguns triaven la comunicació, d’altres el teball en equip, d'latres l'habilitat de detectar problemes…)

3- Educar l’emprenedoria vol articular un projecte, treballar per projectes. No cal quee siguin grans i ambiciosos projectes

4- Interrelació: mai l’emprenedoria és una experiència aïllada d’aula. Necessita de la interrelació entre professorat, o pares i mares, o d’altres aules, o d’altres escoles….Poden variar els agents, però no la necessitat de fer xarxa.

5- Avaluació: cadascuna de les experiències posava molt èmfasi en com han avaluat la competencia emprenedora ( amb rúbriques, dianes,….)

6- Valors: educar emprenedors vol dir educar persones i per tant educar valors

7- Habilitats i destreses: l’autonomia, el lideratge, la innovació i les habilitats empresarials, i la creativitat, i el treball en equip i l’habilitat comunicativa es treballen explícitament en tots els projectes presentats

8- Tots ells diferencien amb claredat la cultura emprenedora de la cultura empresarial

9- Formar en competencia emprenedora demana ACTITUD, OBESRVACIÓ, CREATIVITAT, HABILITATS I VALORS

10-La competència no s’ensenya, s’ENTRENA.

11-Veure exemples de joves emprenedors i que els alumnes els coneguin, és una bona manera d’educar la competencia.

12-L’ENTORN ofereix una gran quantitat  de recursos, d’estímuls, d’eiens que fan molt més fàcil i rica la tasca educativa. Cal només obrir les portes de l’aula

13-Tots ells van demostra la VESSANT SOCIAL de l’emprenedoria, a través de l’aprenentage servei en alguns cassos i en tots per la sensibilitat en triar els temes dels projectes.

14-Tenir un projecte emprenedor ajuda a posar en valor moltes de les coses que ja es fan en el mateix centre .

15-La competencia emprenedora demana metodologia i rigor pedagogic

16-Existeixen una gran quantitat i diversitat d’eines per formar en aquesta competencia.

17-És necessari que l'eduació emprenedora etigui integrada en el currículum

18- Tots ells han incorporat noves metodologies d'aprenentatge quan treballaven la competència emprenedora (ABP, APS, intel.ligències múltiples,...)

19- Tots els projectes partien d'activitats altament motivadores pels alumnes i també pel propi professorat.

20- Tots els professors que anaven al capdavant dels projectes eren bons professionals, però sobretot GRANS EMPRENEDORS, i si a l'inici no ho eren, s'hi van anar tornant!

7 elements màgics de la comunicació educativa per l'aprenentatge

Il.lustració Antònia Bonell

Educar és sobretot comunicar. Els qui ens dediquem a la tasca docent necessitem d'aquesta habilitat per aconseguir l'aprenentatge. Aprenem de moltes maneres diferents, però ho fem d'un mestre, quan aquest "sap" i a més "sap comunicar-ho".

He triat com a títol per aquest post "la màgia de la comunicació" perquè crec en la potència d'un bon missatge quan aquest és transmès amb convicció,  entusiasme i també amb rigor pedagògic i didàctic.

Si per un moment   tinguéssim un barret de copa d'on poder treure 7 elements que transformessin la comunicació educativa en màgica, (entenent per màgica, efectiva per l'aprenentatge) quins triaríem? 

El primer dels elements és EXPLICAR EL MOTIU, és a dir  aportar un "per què". Les probabilitats d'aprenentatge augmenten considerablement si som capaços de fer entendre què aportarà el  que estem explicant a les persones que ens escolten.

Un segon element podria ser la CLAREDAT DE L'ESTRUCTURA DEL MISSATGE. Si l'objectiu és que ens escoltin i entenguin, resulta clau articular l'explicació d'una forma molt ben estructurada, i fer visible (amb els mitjans amb els quals cada docent se senti més còmode) el camí de l'aprenentatge. És a dir, que l'alumne vegi d'antuvi, quin camí seguirem per aportar nous coneixements.

Buscar el DIÀLEG amb els que escolten. El que parla ho fa amb la veu, però els que escolten parlen amb la mirada. Un docent que vulgui millorar la seva habilitat comunicativa, necessita dominar l'art de mirar, de no excloure ningú amb aquesta eina tant potent. La mirada inlcou, acarona,  fa sentir partícep d'un grup i membre d'un equip. O per contra, la negació de  la mirada, exclou, allunya i finalment talla de forma dràstica la comunicació i evidentment l'aprenentatge.

També trauria d'aquest barret l'element de la SEDUCCIÓ, entès com a l'art de convèncer amb arguments sòlids i amb bones raons. Només seduïm quan creiem en allò que expliquem.

No podem parlar de comunicació sense l,element essencial de les EMOCIONS. L'emoció és la porta d'entrada de l'aprenentatge. Si un alumne s'avorreix, si està trist, si se sent exclòs, no aprendrà de la mateixa manera que si aconseguim despertar la seva curiositat, i el fem sentir que ens importa el "què" i el "com" aprèn.

El DESAFIAMENT seria el sisè dels elements, entès com a la millora que podran experimentar els alumnes en acabar el procés d'aprenentatge. Dit d'una altra manera, fer-los veure què seran capaços de fer així que hagin après.

I el darrer dels elements seria la MÀGIA, LA SORPRESA, LA IL.LUSIÓ.....convertir l'acte comunicatiu en una activitat interessant i  divertida que incopori la fantasia  i la curiositat, és garantia d'atenció, i si hi ha atenció es molt més fàcil que hi hagi aprenentatge.

Explicar el motiu, claredat de l'estructura del missatge, diàleg, seducció, emocions, desafiament i sorpresa, configuren la MÀGIA DE LA COMUNICACIÓ EDUCATIVA.

gameperemprendre

gameperemprendre és un conjunt de propostes àgils, fàcils d’aplicar, útils i novedoses pera aconseguir que els i les joves (tant d’educació obligatòria com postobligatòria) aprenguin i sobretot entrenin algunes habilitats essencials en el fet d’emprendre.

gameperemprendre és aplicable a tutoria i a matèries específiques d’emprenedoria, és clar, però pot ser una eina útil per a tot aquell professorat que vulgui incorporar noves metodologies a les seva matèria per aconseguir que els seus alumnes despertin la iniciativa, la creativitat i les ganes de fer.

Paraules clau: creativitat, metodologies, equip, comunicació, projectes, joc, motivació, diferent, innovació, avaluació, eines, preguntes, respostes

Què aporta gameperemprendre?

1-   Eines: aquesta proposta aporta 15 eines útils i directament aplicables a la pràctica docent. Són dinàmiques i jocs contrastats i provats que faciliten tant la tasca educativa com l’aprenentatge significatiu del que es vol transmetre.

2-   Objectiu, fer-ho fàcil, aquest és un dels objectius bàsics, fer més fàcil pel professorat, entrenar habilitats emprenedores.

3-   Avaluar els aprenentatges aconseguits  no només en clau de resultat sinó sobretot en clau de procés. Veure com avancen, comparar-ho amb els nivells prèviament establerts i fer partícips als alumnes de la visualització del seu progrés.

4-   Introduir noves estratègies que s’han demostrat eficaces fora de les aules, en el context educatiu.

Aquest material ha estat encarregat i elaborat per a l'Ajuntament de Calafell. (per encàrrec de la Regidoria de Treball)

Han participat en la seva elaboració diferents professionals:

La il.lustradora, Antònia Bonell, (http://antoniabonell.blogspot.com.es/) CPgràfic (www.cpgrafic.com), el taller de serigrafia (www.jopintu.com), el disseny i cosit de les carpetes Montse Batet (Enfilades, idees creatives en roba) i jo mateixa com a autora del material (www.valorsdemprendre.org).

A tots ells, moltes, moltes gràcies!!!!!!!

* Ben aviat a la web www.valorsdemprendre.org hi torbareu un espai de descàrrega i compra de materials.